La premsa del sector ho porta dient des de fa mesos: "ChatGPT Ads". El nom fa venir al cap una subhasta com la de Google Shopping, amb un preu per clic i una posició que es compra pujant la mà. El problema és que això no és el que diu la documentació oficial d'OpenAI. El mecanisme té un altre nom, funciona amb altres regles, i la diferència no és semàntica: canvia qui hi entra i qui no.
El mecanisme real es diu Agentic Commerce Protocol (ACP), un estàndard obert perquè els comerciants comparteixin un feed de productes. No hi ha subhasta de paraules clau, no hi ha CPC i no hi ha un panell on triar quant vols pujar. Hi ha un catàleg de dades, uns camps concrets que has d'omplir i una decisió d'OpenAI sobre com ordenar-los que, segons diu la mateixa companyia, no depèn de qui paga més.
Aquest article explica com funciona de veritat aquest mecanisme, contrastat directament amb la documentació tècnica d'OpenAI (developers.openai.com/commerce), quins camps exigeix el feed, què fa que un producte surti abans que un altre quan hi ha diversos venedors, i per què —si tot això és cert— la qualitat de les dades del catàleg passa a fer la feina que abans feia la inversió.
"ChatGPT Ads" no és el nom correcte
Molta gent llegirà "ChatGPT Ads" i pensarà en Google Ads: paraules clau, subhasta, un CPC, un control de posició. No ho és. L'Agentic Commerce Protocol no és un sistema publicitari, és un protocol de dades: el comerciant estructura el seu catàleg en un format que ChatGPT pot llegir, i OpenAI l'utilitza per, en paraules de la seva pròpia documentació tècnica, "poder mostrar amb precisió els productes d'un comerciant a les experiències de cerca i compra" dins de la conversa.
La distinció importa perquè canvia completament on has de posar l'energia. Si penses que és publicitat, busques qui gestiona la campanya i quant costa el clic. Si entens que és un protocol de dades, la pregunta correcta és una altra: té el meu catàleg els camps que exigeix el protocol, i estan ben omplerts?
- Entrada — subhasta de paraules clau i CPC.
- Posició — es compra pujant l'oferta.
- Cost — es paga per clic, hi hagi compra o no.
- Control — decideixes pressupost diari i puja màxima.
- Qui gestiona — un compte de campanyes que cal mantenir actiu.
- Entrada — feed de dades del producte, sense subhasta.
- Posició — depèn de disponibilitat, preu, qualitat i estat de venedor.
- Cost — una comissió petita, i només si hi ha compra completada.
- Control — decideixes què i com omples al feed.
- Qui gestiona — un feed que cal mantenir actualitzat i complet.
Cap de les dues columnes és millor en abstracte: són dos mecanismes diferents, amb palanques diferents. El que no es pot fer és tractar la segona com si fos la primera.
El titular real: pagar no compra la posició
Aquest és el punt que la major part de la cobertura periodística passa per alt, i és el més important de tot l'article. OpenAI declara explícitament que els comerciants paguen una comissió petita només sobre les compres que es completen, que aquesta comissió "no afecta els seus preus, ni influeix en els resultats de producte de ChatGPT", i que "els articles amb Instant Checkout no són preferits als resultats de producte".
Hi ha una segona dada que reforça el mateix punt i que sol quedar fora dels titulars: OpenAI no és el comerciant de referència ("merchant of record") dins de l'Agentic Commerce Protocol. La responsabilitat legal i operativa de la venda —devolucions, garanties, atenció al client— es queda al comerciant, no passa a OpenAI. ChatGPT facilita que la conversa acabi en compra, però no s'interposa com a venedor.
Aquestes dues dades juntes dibuixen un mecanisme molt diferent del que la paraula "Ads" fa imaginar: no hi ha una posició a comprar, hi ha un catàleg a llegir, i qui ven segueix sent qui sempre ha venut.
Hi ha una lectura pràctica d'això que sol quedar fora de la conversa: si la comissió només es cobra sobre vendes completades, el risc econòmic d'aparèixer al catàleg és pràcticament zero. No hi ha una factura mensual per estar-hi, com passa amb una campanya de cerca que consumeix pressupost encara que no vengui res. El cost apareix exactament quan apareix l'ingrés, cosa que no és habitual en cap altre canal d'adquisició digital.
Què sí que pesa quan hi ha diversos venedors del mateix producte
Que pagar no influeixi en el resultat no vol dir que tots els productes tinguin la mateixa probabilitat d'aparèixer. Quan diversos comerciants venen el mateix producte, OpenAI diu que en considera cinc factors per ordenar-los:
- La disponibilitat. Si consta sense estoc, la resta importa poc.
- El preu. Comparat amb el dels altres venedors del mateix article.
- La qualitat de les dades i de l'oferta. Aquí és on entren els atributs recomanats.
- Si el comerciant és el venedor principal d'aquell producte, o un revenedor entre molts.
- Si té l'Instant Checkout activat. Que és el punt que genera confusió, i val la pena mirar-lo de front.
Aquí hi ha una tensió que val la pena mirar de front en lloc d'amagar-la, perquè les dues afirmacions oficials, llegides ràpid, semblen contradir-se. Per una banda, OpenAI diu que els productes amb Instant Checkout no són preferits. Per l'altra, diu que tenir-lo activat és un dels factors que es té en compte quan cal desempatar entre diversos venedors. Què és cert?
Les dues coses alhora, i la diferència està en el moment de què parlen. La primera afirmació respon a si un producte apareix o no, i diu que tenir Instant Checkout no et dona, per si sol, una posició més alta. La segona respon a com es desempata quan ja hi ha diversos venedors legítims competint pel mateix producte, i aquí sí que entra en joc, entre d'altres senyals. El que la documentació d'OpenAI no concreta és el pes relatiu de cada factor ni com es resol l'empat final: això no ho hem pogut verificar contra la font oficial, i per tant no ho resolem inventant-ho. Qui digui que ho sap amb precisió, probablement no ho ha comprovat. Per a qui vulgui llegir la definició directa d'aquests conceptes, OpenAI els explica a la seva guia de conceptes clau.
Els nou camps que el feed ha de tenir sí o sí
Deixant de banda la posició, hi ha un requisit previ: sense aquests nou camps, un producte ni tan sols és llegible pel protocol. Segons l'especificació tècnica d'OpenAI (developers.openai.com/commerce/product-feeds/spec), aquests són els obligatoris:
| Camp | Què és | Detall |
|---|---|---|
| item_id | Identificador únic del producte | Estable en el temps; sol ser el SKU intern. |
| title | Nom del producte | Màxim aproximat de 150 caràcters. |
| description | Descripció del producte | Fins a uns 5.000 caràcters; el text que ChatGPT llegeix per entendre què ven. |
| url | Enllaç a la fitxa | Ha d'apuntar a una pàgina real i comprable. |
| brand | Marca del producte | La marca real, no el nom de la botiga. |
| seller_name | Nom del venedor | El nom real del comerciant, no un marcador genèric. |
| image_url | Imatge principal | JPEG o PNG servida de forma directa. |
| availability | Estat d'estoc | Un de cinc valors: in_stock, out_of_stock, pre_order, backorder, unknown. |
| price | Preu | Número i codi de moneda ISO, per exemple «79.99 EUR». |
Val la pena parar-se en un detall petit que sol passar per alt i que costa clients: seller_name ha de ser un nom real de venedor, no un valor genèric copiat d'una plantilla. Un feed amb dades a mitges no falla de forma dramàtica; simplement no entra, i sol ser difícil saber per què.
Els atributs que no són obligatoris però decideixen
Per sobre dels nou camps mínims, OpenAI recomana un segon nivell d'atributs: sale_price, additional_image_urls, condition, gtin o mpn, review_count i star_rating. Per a productes amb variants —talles, colors, models—, hi ha tres camps propis: group_id, listing_has_variations i variant_dict.
Un catàleg que només cobreix el mínim obligatori compleix el requisit d'entrada, però competeix en desavantatge contra un catàleg que aporta ressenyes, valoració i imatges addicionals. Aquest és exactament el tipus de diferència que, en un sistema sense subhasta, no es pot compensar pujant una oferta.
Formats acceptats i com entra la informació
El feed s'ha de lliurar en un dels formats que accepta el protocol: JSONL, CSV, TSV o TXT, i es poden comprimir com a .gz. El que no s'accepta per als feeds compatibles amb Google és XML, RSS, Atom ni fulls de càlcul: si el teu catàleg viu ara mateix en un d'aquests formats, cal convertir-lo abans de res.
L'entrada de dades es fa per dues vies: una API de feeds o SFTP. No hi ha una tercera opció manual pensada per pujar productes un a un des d'un formulari: el disseny del protocol assumeix catàlegs, no fitxes soltes.
El parany més habitual és de casa: moltes plantilles de botiga en línia generen, per defecte, un feed en XML o en RSS pensat per a altres integracions, i es dona per fet que "un feed és un feed". No ho és per a aquest protocol. Val la pena comprovar-ho abans de perdre temps intentant connectar un format que mai serà acceptat, en lloc de generar-ne un de nou en CSV o JSONL des de l'origen de dades del producte.
Si ja tens Google Merchant Center, ja tens el 90% fet
Aquí hi ha la notícia més pràctica de tot l'article: el feed és compatible amb el de Google Merchant Center, amb les columnes mapejades entre l'un i l'altre. Qui ja alimenta Merchant Center per aparèixer a Google Shopping —via la nostra pròpia gestió de cerca a Google o per una altra via— ja té resolta la major part de la feina: els camps existeixen, estan poblats i s'actualitzen.
Hi ha un parany concret a evitar: alguns noms de camp no coincideixen literalment entre els dos sistemes. El cas més citat és el de la disponibilitat de reserva, que a Merchant Center es diu preorder i al protocol d'OpenAI es diu pre_order. Semblen el mateix camp i, si es copia el feed sense revisar-ho, un valor que a Google era vàlid pot quedar buit o mal interpretat a l'altre sistema. Val la pena que qui ja treballa amb AI Max per a Shopping revisi aquest mapatge abans de donar per fet que el feed «ja serveix tal qual».
Hi ha un motiu addicional per tractar-ho com una sola font de dades i no com dos feeds separats a mantenir per lliurat: cada camp buit o mal mapejat en un dels dos sistemes és una feina de manteniment que es multiplica per dos. Un catàleg que ja té la disciplina de mantenir Merchant Center actualitzat surt guanyant si tracta aquest nou feed com una segona sortida de les mateixes dades, no com una feina nova des de zero.
Ara no decideix la inversió: decideix el catàleg
Si tot l'anterior és cert —i és exactament el que diu OpenAI de si mateix— la conseqüència és incòmoda per a qui esperava un canal d'anuncis més: la qualitat de les dades del catàleg passa a fer la feina que abans feia el pressupost publicitari. Qui té un feed net, complet i actualitzat hi entra. Qui té un feed brut, amb camps buits o dades genèriques, no hi entra encara que hi vulgui posar diners al darrere, perquè no hi ha cap lloc on posar-los.
És una inversió d'incentius poc habitual en aquest sector, i és el motiu pel qual val la pena tractar-la amb criteri i no com un canal d'adquisició més a activar.
Qui no té res a fer aquí, ara mateix
Cal dir-ho clar en lloc de deixar-ho suggerit: tot això és un mecanisme per a catàlegs de producte. Un negoci de serveis —una assessoria, una clínica, un despatx professional— o un negoci B2B sense referències físiques o digitals concretes no té res a preparar aquí, avui. No hi ha "feed de serveis" a l'Agentic Commerce Protocol.
Això no vol dir que aquests negocis quedin fora de com els motors d'IA els recomanen o els citen: aquesta és una pregunta diferent, la de com apareix una marca en converses generatives en general, que tractem a fons a la nostra pàgina de GEO. Si el que vols és entendre com es mesura si una marca surt citada, val la pena llegir com es demostra amb dades reals si el GEO funciona. Però el mecanisme concret d'aquest article —el feed de productes— és exclusiu de qui té alguna cosa comprable, amb SKU, preu i estoc.
Qui sí que té catàleg però encara no l'ha optimitzat per res més enllà de Google també pot trobar-hi terreny comú amb el treball previ de preparar una botiga per vendre més: la disciplina de dades és la mateixa, encara que el destí sigui diferent.
Hi ha un cas intermedi que val la pena mencionar: negocis mixtos, com una clínica que també ven productes o un despatx tècnic que factura tant serveis com material. En aquests casos té sentit separar mentalment les dues línies: el catàleg de producte es prepara per a aquest protocol amb els nou camps, i el servei continua depenent de com apareix la marca en converses generatives en general, no d'un feed.
Context de tercers: setembre de 2026
Un apunt final, i el marquem expressament com informació que ve de la premsa del sector, no de la documentació oficial d'OpenAI, perquè no l'hem pogut verificar directament: diversos mitjans especialitzats informen que, a setembre de 2026, els resultats de compra dins de ChatGPT ja requereixen un feed connectat per aparèixer, i que la plataforma s'ha expandit a més de trenta països nous, entre Europa, l'Índia, l'Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica. Si això es confirma amb xifres oficials, ho actualitzarem; de moment el tractem com el que és, un senyal de tercers i no un fet contrastat.
Per on començar aquesta setmana
No cal cap eina nova ni cap decisió de gran abast per fer el primer pas. Amb el que ja tens:
preorder i pre_order. Un copiar-enganxar sense revisar aquí és on falla més sovint.Cap d'aquests quatre passos depèn de tenir un compte publicitari obert ni d'assignar cap partida nova. Depenen només de com de net té les dades el teu catàleg, que és exactament el que aquest mecanisme premia.
Preguntes freqüents
"ChatGPT Ads" existeix de veritat, com un sistema d'anuncis?
No amb aquest nom ni amb aquest funcionament. El mecanisme oficial es diu Agentic Commerce Protocol i és un protocol de dades de producte, no un sistema de subhasta publicitària. No hi ha paraules clau que pujar ni un cost per clic. El terme "ChatGPT Ads" és una simplificació periodística que fa pensar en Google Ads, i porta a fer les preguntes equivocades.
Es pot pagar per sortir més amunt als resultats de compra de ChatGPT?
Segons la documentació oficial d'OpenAI, no. La comissió que paguen els comerciants es cobra només sobre compres completades i, textualment, no influeix en els resultats de producte. L'ordre depèn de disponibilitat, preu, qualitat de les dades, si ets el venedor principal del producte i si tens Instant Checkout activat, no de quant pagues.
Què és l'Instant Checkout i és obligatori tenir-lo?
És la funció que permet completar una compra dins de la mateixa conversa de ChatGPT, sense sortir cap a la botiga. No és obligatòria per aparèixer al catàleg: un producte pot sortir als resultats sense tenir-la activada. El que diu OpenAI és que tenir-la activada és un dels factors que es considera quan cal desempatar entre diversos venedors del mateix producte, tot i que en cap cas dona per si sola una posició preferent.
Si ja tinc Google Merchant Center, què més he de fer?
Revisar-lo amb els nou camps obligatoris d'aquest article al costat, i parar especial atenció als noms de camp que canvien entre sistemes, com preorder a Merchant Center i pre_order al protocol d'OpenAI. El feed és compatible i les columnes estan mapejades, però "compatible" no vol dir idèntic: un copiar-enganxar sense revisar pot deixar valors mal interpretats.
Quins formats de feed accepta ChatGPT?
JSONL, CSV, TSV i TXT, i es poden lliurar comprimits en .gz. Per als feeds compatibles amb Google, no s'accepten XML, RSS, Atom ni fulls de càlcul. Si el teu catàleg viu ara en un d'aquests formats no compatibles, cal convertir-lo abans de plantejar-se res més. L'entrada de dades es fa per API de feeds o per SFTP.
Un negoci de serveis, sense productes físics, hi pot aparèixer?
No amb aquest mecanisme. L'Agentic Commerce Protocol està pensat per a catàlegs de producte amb SKU, preu i estoc: no existeix un equivalent de "feed de serveis". Un negoci de serveis o B2B sense referències comprables no té res a preparar aquí ara mateix. Com surt citat o recomanat una marca de serveis en converses d'IA és una pregunta diferent, que no depèn d'aquest protocol.
OpenAI es fa responsable si hi ha un problema amb la comanda?
No. La documentació d'OpenAI especifica que no actua com a comerciant de referència ("merchant of record") dins de l'Agentic Commerce Protocol. La relació de venda, les devolucions i l'atenció al client continuen sent responsabilitat del comerciant, encara que la compra s'hagi completat dins de la conversa amb Instant Checkout.
Com sé si el meu catàleg ja compleix els requisits?
Revisant fila per fila si cada producte té els nou camps obligatoris ben omplerts, amb valors reals i no genèrics, especialment seller_name. Si ja tens un feed de Google Merchant Center funcionant, parteixes amb avantatge, però encara cal comprovar el mapatge de noms de camp abans de donar-lo per bo.
Vols saber si el teu catàleg hi és preparat?
Si tens producte i has arribat fins aquí, ja tens la llista dels nou camps obligatoris i saps que la posició es guanya amb dades, no amb inversió. El primer pas realista no és obrir cap compte nou, és mirar el teu feed actual amb aquesta llista al costat.
Si el que vols és entendre com de fiable és la base sobre la qual mesures qualsevol canal nou —incloent-hi aquest—, per aquí és per on comença la conversa.
Revisar la base →
