Servei tècnic · SEO tècnic i auditoria
SEO tècnic: quan la web està bé per fora i Google no la pot llegir per dins
Hi ha webs ben fetes, amb bon contingut i marca treballada, que no creixen. No els falta feina: els falta que el cercador pugui entrar, entendre i guardar el que ja tenen.
- Revisió feta per una persona, no una exportació d'eina
- Ordre de correcció segons l'impacte, no alfabètic
- Comprovació posterior: si el canvi no es nota, es diu
Pensat per a webs amb recorregut: comerç electrònic, projectes en dos idiomes i llocs amb anys de contingut.
Exemple il·lustratiu · fitxes fictícies, no resultats promesos
El problema real
Una web pot tenir bon contingut i continuar invisible si el cercador no la pot rastrejar bé
Quan una empresa inverteix en continguts durant mesos i el trànsit no es mou, la conclusió fàcil és que cal escriure més. Sovint el text ja és prou bo i el que falla és la capa de sota: el cercador entra menys del que hauria o no arriba a veure la meitat del que hi has posat.
Pàgines bones que no acaben a l'índex
Google les descobreix, hi entra i tot i així no les guarda. A Search Console surten com a rastrejades i no indexades. És el símptoma que més s'ignora: no fa mal a cap xifra, simplement no passa res.
Diverses adreces competint pel mateix tema
Una categoria, un filtre, una pàgina antiga i un article nou parlen del mateix i cap acaba de guanyar. El problema no és el contingut: és que ningú ha decidit quina ha de ser la bona.
Senyals contradictoris sobre quina pàgina mana
L'etiqueta canònica diu una cosa, el mapa del lloc una altra, les redireccions una tercera i els enllaços interns una quarta. Quan hi ha contradicció, tria Google, no tu.
Mapes del lloc que fan perdre el temps
El fitxer que hauria de ser la llista neta del que vols que es miri porta adreces velles, redirigides o bloquejades. En comptes d'orientar, despista.
Dos idiomes que no es donen la mà
Les dues versions existeixen però no s'assenyalen l'una a l'altra com toca. El cercador acaba ensenyant la versió equivocada al país equivocat, o en descarta una per semblar-li repetida.
El que tu veus no és el que rep el cercador
Plantilles pesades, blocs muntats amb codi del navegador i capes de memòria cau poden servir una versió al visitant i una altra al robot. És el més difícil de veure: per a tu la web es veu perfecta.
El punt en comú de tots sis: no es veuen navegant per la web. Es veuen comparant el que la web serveix amb el que el cercador diu que ha rebut.
Definició útil
Què és el SEO tècnic i per què els problemes de SEO tècnic no es veuen mirant la web
El SEO tècnic s'ocupa que un cercador pugui entrar a la web, rebre-la sencera, entendre-la i decidir guardar-la. No escriu textos ni aconsegueix enllaços: prepara el terreny perquè comptin.
La documentació de Google descriu la cerca en tres etapes: el rastreig, que és descobrir quines pàgines existeixen; la indexació, que és analitzar-ne el text, les imatges i el vídeo i desar la informació a l'índex; i la publicació de resultats, que és triar què s'ensenya davant d'una consulta. Un problema tècnic sempre és alguna cosa que trenca una d'aquestes etapes abans que la teva feina arribi a la següent.
És útil per una raó pràctica: si el rastreig falla, tota la resta és despesa. Pots contractar continguts, enllaços i campanyes, i el cercador continuarà sense veure el que has pagat.
El que sí que és SEO tècnic
Accés del robot, adreces, duplicats, idiomes, mapes del lloc, redireccions, com es munta la pàgina, velocitat real en mòbil, arquitectura, enllaços interns i dades estructurades.
El que no ho és, encara que ho sembli
Decidir de què parla la web, escriure-la, guanyar autoritat o treballar la marca. Són disciplines veïnes, però amb una altra feina i un altre calendari.
La frontera que fa nosa
N'hi ha que semblen de contingut i són tècnics —dues pàgines competint— i a l'inrevés —una pàgina que ningú indexa perquè no diu res nou. Separar-los és mitja feina.
Què canvia la manera de fer-ho
Passar una eina no és auditar: exportar errors no diu què s'ha d'arreglar primer
Qualsevol rastrejador comercial retorna centenars de línies en mitja hora. El problema d'aquell full no és que sigui fals: és que tracta igual una etiqueta repetida i una pàgina de venda fora de l'índex, i deixa la decisió difícil —l'ordre— a qui no té criteri per prendre-la.
Què passa
Quina adreça, quina resposta del servidor, què diu Search Console, què veu el rastrejador i en què es contradiuen. Sense la prova, un punt d'informe és una opinió.
Per què passa
Sol ser la conseqüència d'una plantilla, d'un connector, d'una regla del servidor o d'una decisió d'arquitectura presa fa anys. Si s'arregla la pàgina i no la causa, torna sola.
Quant pesa
Un error en quatre pàgines sense trànsit i un a la plantilla de tot el catàleg no són comparables. El pes es calcula amb pàgines afectades, valor comercial i esforç de correcció.
Una revisió tècnica útil no acaba en una llista d'errors: acaba en una llista de decisions, ordenada, amb la prova de cadascuna al costat.
La diferència es nota el dia que algú ha d'executar-ho. Un full amb quatre-cents avisos no es fa mai; una llista curta de punts ordenats se sap per on agafar-la. La feina no és trobar errors —això ho fa una eina— sinó reduir-los a les poques coses que canvien alguna cosa.
Abast
Els blocs que es revisen, i què busca cadascun
No tots els blocs pesen igual. En un comerç electrònic amb filtres, els duplicats i el rastreig s'enduen la meitat de la feina; en una web corporativa de cinquanta pàgines, gairebé tot es juga en com es munta la pàgina i en l'enllaçat intern.
Rastreig i accés del robot
Robots.txt, respostes del servidor, cadenes de redireccions, pàgines òrfenes i zones que consumeixen visites sense aportar res. Amb registres del servidor si cal.
Indexació i cobertura
Estat de cada adreça a Search Console i la comprovació més oblidada: que el que vols fora en sigui fora i que el que vols dins hi sigui.
Duplicats, etiquetes canòniques i redireccions
Quina adreça vols que guanyi i quins senyals la contradiuen: variants amb i sense www, filtres, ordenacions i cerca interna.
Idiomes i mercats
Si les versions estan connectades de manera recíproca, si hi ha una versió de reserva declarada i si els enllaços interns es queden dins del seu idioma.
Mapes del lloc i arxius de control
Que el mapa contingui exactament el que vols que es miri i que no contradigui les etiquetes canòniques de les pàgines que llista.
Com es munta la pàgina
Què hi ha al codi servit i què s'afegeix després amb codi del navegador, i si el robot arriba als fitxers que necessita per muntar-la sencera.
Velocitat i experiència en mòbil
Les tres mètriques de Core Web Vitals amb dades reals d'usuari i les causes: imatges, tipografies, codi que bloqueja la pintura i connectors inútils.
Arquitectura i enllaçat intern
Quantes passes hi ha des de la pàgina d'inici fins al que ven, quines pàgines concentren enllaços i quines no en reben cap.
Dades estructurades
Si el marcatge existeix, si és vàlid i si descriu el que la pàgina ensenya de veritat o només s'ha posat perquè un connector el generava sol.
Canvis d'adreça i migracions
Si hi ha hagut un canvi recent de domini, de plataforma o d'estructura d'adreces, es revisa què s'ha perdut pel camí. Sol ser el punt on més trànsit desapareix de cop.
Aprofundim · bloc 1
Rastreig i indexació: que el cercador entri no vol dir que et guardi
Són dos processos diferents i es confonen cada dia. Una pàgina pot ser rastrejada cent vegades i no estar mai a l'índex, i saber en quina de les dues portes t'has quedat canvia la feina que toca.
Quantes visites rep la teva web i de què depenen
Google explica que la freqüència amb què rastreja un lloc surt d'un límit de capacitat, perquè el rastreig no tombi el teu servidor, i d'una demanda de rastreig, que depèn de l'interès que tingui per tornar a mirar-te.
La mateixa documentació avisa que això només és seriós en casos concrets: llocs de l'ordre d'un milió de pàgines úniques amb contingut que canvia cada setmana, llocs a partir d'unes deu mil pàgines amb contingut que canvia cada dia, i llocs amb moltes adreces classificades a Search Console com a descobertes i actualment sense indexar. Si la teva web té dues-centes pàgines, el pressupost de rastreig no és el teu problema, i qui te'l vengui com a tal t'està venent feina que no et toca.
El que sí que és problema teu, a qualsevol mida, és on gasta el cercador les visites que et dedica. Filtres amb milers de combinacions, cerques internes indexables i paginacions sense fre el fan passar el dia en zones que no vendran mai res.
El parany del robots.txt, i per què costa tan car
El robots.txt diu al rastrejador a quines adreces pot accedir, i existeix sobretot per no saturar el teu servidor. Google ho diu amb totes les lletres: no és un mecanisme per mantenir una pàgina fora de Google. Una adreça bloquejada allà pot continuar sortint als resultats si altres llocs hi enllacen, només que sense descripció.
D'aquí ve l'error més car i més repetit. Si vols que una pàgina no s'indexi, li poses una regla noindex; però perquè el rastrejador la vegi, la pàgina no pot estar bloquejada al robots.txt. Si la bloqueges i li poses noindex alhora, el robot no hi entra mai, no llegeix mai la regla, i la pàgina es queda fora de control.
La comprovació és de dos minuts: llistar què bloqueja el robots.txt i creuar-ho amb què porta noindex. Quan les dues llistes es toquen, gairebé sempre hi ha una pàgina que algú vol fora i que en realitat és dins, o al revés.
Rastrejada, actualment sense indexar
Google hi ha entrat i ha decidit no guardar-la. Sol voler dir que no aporta res que no tinguis ja en una altra pàgina.
Descoberta, actualment sense indexar
Google sap que existeix però encara no hi ha entrat. Quan n'hi ha moltes, el problema sol ser de capacitat del servidor o d'excés d'adreces.
Duplicada sense canònica declarada
Google la considera repetida d'una altra. Si creus que no ho són, la feina és fer que el contingut sigui clarament diferent.
Google ha triat una canònica diferent
Has declarat quina vols i Google n'ha triat una altra. Sol assenyalar una contradicció entre l'etiqueta, les redireccions i els enllaços interns.
Aprofundim · bloc 2
Duplicats, canòniques i migracions: quina adreça vols que guanyi quan n'hi ha diverses
Tota web mitjanament gran té la mateixa pàgina en més d'una adreça: filtres, ordenacions, paràmetres de campanya, migracions mal tancades. L'error no és això: és no haver dit mai quina és la bona.
Els senyals no valen igual, i aquest és el matís que es perd
Google ordena explícitament la força dels mètodes per indicar quina adreça és la canònica. Les redireccions són un senyal fort que el destí ha de ser la pàgina bona. L'etiqueta canònica també. I la inclusió al mapa del lloc és un senyal feble: ajuda, però no decideix.
Dues conseqüències. Posar una adreça al mapa del lloc no la converteix en la principal, i molta gent hi confia com si ho fes. I una redirecció apuntant cap a un costat amb una etiqueta canònica apuntant cap a l'altre són dos senyals forts oposats: el resultat és imprevisible.
Google també recomana triar un sol lloc per declarar l'etiqueta canònica: o a l'HTML o a la capçalera, no totes dues alhora, perquè és fàcil acabar declarant una adreça diferent a cada banda.
I un recordatori que estalvia discussions: l'etiqueta és una indicació, no una ordre. Google pot triar-ne una altra si li sembla més completa, i llavors la resposta no és insistir, sinó mirar per què les dues pàgines s'assemblen tant.
Migracions: el dia que més es perd i més es pot salvar
Un canvi de domini, de plataforma o d'estructura d'adreces és el moment de més risc de la vida d'una web, i l'únic on una bona feina tècnica es nota en setmanes en comptes de mesos.
- Redireccions del costat del servidor. Els codis 301 i 308 diuen que la pàgina s'ha mogut per sempre. Google accepta també el meta refresh a zero segons, i deixa la redirecció feta amb codi del navegador com a últim recurs, només quan no es pot fer de cap altra manera.
- Una passa, no tres. Les cadenes de redireccions es tallen apuntant l'origen directament al destí final.
- Mantenir-les molt de temps. Google recomana conservar-les com a mínim un any: és el temps que necessita per traslladar els senyals i tornar a rastrejar els enllaços que altres llocs tenen cap a les teves adreces velles.
- Moure per trossos quan es pot. Començar per una secció que canviï poc permet veure què passa abans de jugar-s'ho tot.
- Marcar la data. Un canvi gran s'anota en un calendari de mesura, perquè d'aquí a tres mesos es pugui distingir una caiguda causada per la migració de qualsevol altra cosa.
Aprofundim · bloc 3
Dos idiomes, dos mercats: què ha de veure el cercador i què veu de debò
Qualsevol web amb versió en castellà i en català, o que parli a més d'un mercat de parla castellana, es juga una part gens petita del trànsit en una cosa que no es veu: les etiquetes que connecten cada versió amb la seva germana.
Google admet tres maneres equivalents de declarar-ho —a l'HTML, a les capçaleres de la resposta o dins del mapa del lloc— i deixa triar la més còmoda de mantenir. En webs grans, la que sol donar menys problemes és el mapa del lloc: es genera sol i no depèn que cada plantilla faci bé la seva part.
La regla que més es trenca és la de la reciprocitat: si la pàgina en castellà assenyala la catalana, la catalana ha d'assenyalar la castellana. Quan una web afegeix un idioma nou, el més habitual és que ningú torni enrere a completar l'enllaç en sentit contrari. Google recomana expressament enllaçar de manera bidireccional les versions noves amb la versió que ja té força, no només les noves entre elles.
I hi ha una etiqueta que gairebé ningú posa: la versió per defecte per a qualsevol idioma que no tinguis declarat. Sense ella, un visitant d'un país que no has previst acaba a la versió que el cercador consideri.
Els tres símptomes que delaten el problema
Trànsit d'un país amb la pàgina de l'idioma equivocat; una de les versions sistemàticament fora de l'índex; o les dues sortint alhora per la mateixa consulta.
El que no arregla el problema
Traduir més pàgines. Si la connexió entre versions està trencada, cada traducció nova suma al problema. Primer es tanca la connexió, després es tradueix.
El detall que es menja hores
Els enllaços interns. Una web on el menú, el peu o les llistes de relacionats salten d'idioma acaba enviant el cercador —i el visitant— a l'altra versió a mitja lectura. Es comprova enllaç per enllaç, no per mostra.
Aprofundim · bloc 4
Renderització: el que veu el teu navegador i el que rep el cercador poden no coincidir
És el bloc que més sorpreses dona i el que menys es revisa: per comprovar-lo no serveix obrir la web, s'ha de demanar la pàgina com la demanaria un robot.
Com processa Google una pàgina que es munta amb codi
Google explica que tracta les aplicacions web amb JavaScript en tres fases: rastreig, renderització i indexació. Les pàgines fan cua tant per ser rastrejades com per ser renderitzades, i des de fora no es pot saber en quina cua és una pàgina concreta. La renderització la fa amb una versió sempre actualitzada de Chromium: la capacitat hi és; la certesa que passi de seguida, no.
La conseqüència de negoci: tot el que només existeix després d'executar codi del navegador arriba més tard i amb menys certesa que el que ja ve al codi servit. En una fitxa de producte, el preu i la descripció val més que siguin a l'HTML inicial.
I un detall que passa desapercebut: Google no renderitza codi de fitxers bloquejats. Si el robots.txt tanca la carpeta dels estils o dels scripts, el cercador munta una pàgina incompleta i la jutja així.
La memòria cau, l'altra font de discrepàncies
A les webs amb memòria cau de pàgina completa, el servidor pot estar entregant una versió desada fa dies. Això és bo per a la velocitat, fins que aquella versió conté una etiqueta antiga, una redirecció que ja no hi hauria de ser o un bloc que s'ha canviat.
D'aquí un malentès habitual: es fa un canvi, es comprova i sembla que no ha passat res, però el que s'està mirant és la còpia desada. La comprovació només val demanant la pàgina de nou, sense memòria cau ni sessió iniciada.
La prova que resol la majoria d'aquests casos: demanar l'HTML brut de la pàgina i buscar-hi el text que hauria de sortir-hi. Si no hi és, el visitant el veu i el cercador no, i tot el que vingui després està construït sobre una pàgina que Google encara no té sencera.
Aprofundim · bloc 5
Velocitat, mòbil i Core Web Vitals: quines xifres es miren i quines no volen dir res
És la part del SEO tècnic amb més soroll al voltant: una nota que tothom mira i que no és cap de les mètriques que compten, i tres xifres que sí que compten i que gairebé ningú llegeix bé.
Pintat del contingut principal
Mesura quan apareix l'element gran de la pàgina. El llindar de bon rendiment és 2,5 segons o menys. És la que més sovint s'arregla tocant imatges, tipografies i ordre de càrrega.
Resposta a la interacció
Mesura quant triga la pàgina a reaccionar quan algú hi toca. El bo és 200 mil·lisegons o menys; entre 200 i 500 es considera millorable i per sobre de 500, dolent. Sol delatar excés de codi a cada clic.
Estabilitat visual
Mesura quant es mou el contingut mentre carrega. El llindar és 0,1 o menys. És la que més molesta l'usuari i la més barata d'arreglar: sol bastar reservant l'espai de les imatges.
El llindar que canvia la conversa
Les tres xifres no es miren sobre la mitjana, sinó sobre el percentil 75 de les càrregues, i separades per mòbil i escriptori: una pàgina va bé quan tres de cada quatre visites hi van bé. Per això una web pot anar molt ràpida al portàtil de l'oficina i estar suspesa.
I un aclariment que estalvia frustració: la nota sobre cent d'una eina de laboratori no és cap de les tres mètriques. Serveix per trobar causes i comparar dues versions d'una mateixa pàgina, no per saber si estàs aprovat.
Mòbil, que ja no és una versió alternativa
Google indexa i classifica amb el seu agent de telèfon intel·ligent. No és que el mòbil sigui important: el mòbil és la versió que es jutja. Quan una web amaga blocs en pantalles petites per guanyar velocitat, els amaga al cercador.
Millorar-ho a fons és una feina pròpia, amb les seves hores. Quan la revisió detecta que aquest és el bloc que pesa més, el camí natural és el servei d'optimització de velocitat web.
Aprofundim · bloc 6
Arquitectura i enllaçat intern: on es queda l'autoritat que ja tens
L'enllaçat intern és l'única palanca d'autoritat que controles del tot: no depèn que ningú et vulgui enllaçar, sinó de com reparteixes per dins la força que ja tens.
La revisió mira tres coses: a quantes passes de la pàgina d'inici hi ha el que ven, perquè una categoria a cinc clics rep menys visites del cercador; quines pàgines concentren enllaços i quines no en reben cap, perquè en tota web amb anys d'història hi ha contingut bo no enllaçat des d'enlloc; i què diuen els textos dels enllaços, perquè un menú on tot es diu «Veure més» no informa de res.
El mapa del lloc entra aquí com a eina de control, no com a solució. Ha de contenir exactament el que vols que es miri i respectar els límits del format —un màxim de 50 MB sense comprimir o 50.000 adreces per fitxer, partint-lo en diversos si cal. Un mapa amb adreces redirigides o bloquejades no és neutre: resta credibilitat a tota la llista.
Pàgines òrfenes
Existeixen, estan publicades i no reben cap enllaç des de dins. Es troben creuant el rastreig amb el mapa del lloc i amb les adreces que reben impressions. Sol ser la troballa que més valor recupera amb menys feina.
Consultes repartides entre pàgines teves
Quan la mateixa cerca ensenya tres adreces teves, el cercador no sap quina és la resposta. La feina no és sempre eliminar: sovint és decidir quina mana i reorientar-ne les altres.
Paginacions i llistes infinites
Catàlegs amb centenars de combinacions de filtres fan que el rastreig es perdi en pàgines que no es posicionaran mai. Es decideix quines s'obren i quines es tanquen, de manera coherent amb l'etiqueta canònica.
Aprofundim · bloc 7
Dades estructurades: què fan, què no fan i per què ara importen més
És el bloc on més es promet i menys es compleix. El marcatge serveix, però no per al que la majoria de gent creu.
El que Google diu literalment
Google afirma que no garanteix que les teves dades estructurades apareguin als resultats, encara que la pàgina estigui marcada correctament segons la seva pròpia eina de prova. La formulació exacta és que fer servir dades estructurades permet que una funcionalitat hi sigui, no garanteix que hi sigui.
Posar marcatge no és comprar un resultat destacat: és posar-se en condicions de tenir-ne i, sovint més important, declarar en un format que les màquines entenen què és cada cosa de la teva web.
La regla no admet excepcions: el marcatge només pot afirmar el que la pàgina ensenya. Declarar una persona que no surt enlloc o unes valoracions que no es veuen no és optimitzar: és una incoherència que acaba costant credibilitat.
Per què el context ha canviat
Amb els resums generats per intel·ligència artificial i els assistents que llegeixen webs per respondre, la pregunta ja no és si un resultat es veu més bonic. És si una màquina que no et llegirà sencer pot extreure sense equivocar-se qui ets, què vens i què respons.
Aquí el SEO tècnic i la visibilitat en motors d'intel·ligència artificial es toquen: totes dues demanen el mateix, que la pàgina digui de manera explícita i coherent el que un lector humà entén implícitament. Quan aquest és l'objectiu principal, la feina té pàgina pròpia a l'agència GEO.
Res d'això substitueix el que hi ha a sota. Una pàgina perfectament marcada que el cercador no pot renderitzar continua sent una pàgina que el cercador no té. L'ordre importa, i el marcatge va l'últim.
Com es prioritza
No tots els errors tècnics pesen igual, i l'ordre és la meitat del valor
Quan un informe detecta quaranta problemes, la pregunta no és quins són: és per on comences dilluns. El criteri s'escriu abans de mirar cap web, perquè no es pugui acomodar a la troballa.
S'arregla primer, encara que sigui incòmode. Pàgines que venen fora de l'índex, una regla noindex per accident, una etiqueta canònica que envia una pàgina important cap a una altra o un bloqueig que impedeix renderitzar. Cada setmana que passa costa diners, i si cal es truca abans d'acabar l'informe.
No et tomba, però et frena. Duplicats, consultes repartides entre pàgines teves, connexions d'idioma trencades, cadenes de redireccions, arquitectura que deixa el que ven a cinc clics. Es noten com un sostre: la web funciona i no puja.
Suma quan la base ja és neta. Rendiment fi, ampliació de dades estructurades, refinament d'enllaços interns. Fer-ho abans que els dos nivells anteriors és el motiu més freqüent pel qual una web ben treballada continua sense créixer.
Es mira amb dades, no amb opinió. Canvis que necessiten temps abans de poder-se jutjar: reindexació després d'una correcció massiva, evolució d'impressions i posicions, comportament d'una secció després d'una migració.
Què hi ha dins de l'informe
- La llista prioritzada, amb els quatre nivells i el motiu de cada classificació.
- La prova de cada punt: adreça, captura o resposta del servidor, i què en diu Search Console.
- El canvi concret, escrit perquè el pugui aplicar qui manté la web.
- La foto d'abans, perquè d'aquí a uns mesos es pugui comparar amb alguna cosa.
- Les dates de revisió dels punts que només es poden avaluar amb el temps.
Què no hi trobaràs
- Cap garantia de posicions, trànsit ni terminis. Ningú les pot donar, i qui les dona t'està explicant una altra cosa.
- Cap llista de quatre-cents avisos exportada d'una eina i entregada tal qual.
- Cap punt sense prova. Si no es pot ensenyar per què és un problema, no entra a l'informe.
- Cap recomanació que ningú pugui executar perquè no diu on ni com.
Si el que necessites és la revisió completa de tot el SEO —tècnic, contingut, autoritat i negoci— i no només la capa tècnica, el format que et toca és l'auditoria SEO.
Com se sap si ha servit
Una correcció tècnica que no es torna a mirar no és una correcció: és una intenció
La part que més sovint falta no és trobar el problema ni executar-lo: és tornar-hi. Es canvia una etiqueta, es neteja un mapa del lloc, i ningú comprova si el cercador se n'ha assabentat.
Per això cada punt surt amb dues coses: una foto d'abans —quantes adreces hi havia en cada estat, quines impressions i quina posició mitjana tenien les pàgines afectades— i una data per tornar-hi, fixada en autoritzar el canvi i no després. Sense línia base no es pot demostrar cap millora.
Un detall de calendari: Search Console publica les dades amb dos o tres dies de retard. Tancar un període el mateix dia que s'acaba dona sempre una caiguda final que no és real. És com funciona la font.
El que es mira després d'un canvi tècnic
Que l'estat de les adreces afectades s'hagi mogut a Search Console; que el rastreig les torni a visitar; com evolucionen les impressions i la posició d'aquelles pàgines; i que no s'hagi trencat res en una altra banda, el risc real de tota correcció massiva.
El que no es fa servir com a prova
La nota d'una eina de laboratori, els errors desapareguts d'un full de càlcul o una pujada general de trànsit que podria venir de qualsevol altra cosa. Una correcció es demostra a les pàgines que ha tocat, no al total.
D'on surten les dades
De comptes que són del client: la web, Analytics, Search Console i la fitxa de Google queden a nom seu i l'agència hi entra amb usuaris propis. Quan la mesura no és fiable, la feina prèvia és la d'analítica web.
Ordre de treball
De l'accés als comptes a la validació del canvi
Sempre en aquest ordre: el que canvia entre un projecte i un altre és el que es troba, no la manera de buscar-ho.
Accés i context de negoci
Search Console, analítica, gestor de continguts i, sobretot, una conversa sobre què ven l'empresa. Les mateixes dades poden apuntar a dues conclusions oposades segons si una secció és estratègica o residual, i això no es dedueix de cap eina: es pregunta.
Rastreig propi i contrast amb el que diu Google
Es rastreja la web sencera, es demanen les pàgines com les demanaria un robot i es compara amb l'estat que Search Console dona a cada adreça. Les troballes surten de les contradiccions: adreces que el rastrejador troba i el cercador no, pàgines que el cercador té i el rastrejador no veu.
Informe prioritzat i conversa sobre l'ordre
Crític, important, millora i seguiment, amb la prova de cada punt i el canvi concret. L'informe es repassa junts: l'ordre final no el decideix només l'impacte de cerca, també hi pesa qui pot executar cada cosa i quan. Si apareix alguna cosa greu, es diu en aquell moment.
Correcció, amb còpia prèvia i marxa enrere
L'execució la pot fer Daimatics o l'equip tècnic que ja teniu. En els dos casos, qualsevol canvi sobre una web publicada es fa amb còpia de seguretat prèvia i amb un camí de tornada definit abans de tocar res.
Validació a la data fixada
Es torna a mirar el que s'ha tocat, es compara amb la foto d'abans i s'escriu el resultat, hagi anat bé o no. Un canvi que no s'ha notat també és informació: vol dir que el coll d'ampolla era un altre.
Qui ho mira
Les eines troben coses. Decidir quina importa continua sent feina d'algú
Daimatics és una agència fundada per David Nogués, amb més de 20 anys de trajectòria professional en l'àmbit digital. És trajectòria de la persona: la marca Daimatics Agency és de l'abril del 2021.
En una revisió tècnica, la part que no es pot delegar a cap eina és decidir què s'arregla primer i què pot esperar sis mesos, i això depèn tant de com funciona un cercador com de com guanya diners aquella empresa. Per això la primera conversa la sol conduir ell mateix, i els projectes de més dimensió, complexitat o importància estratègica els pot portar directament. L'atenció es fa en remot, en castellà i en català, de dilluns a divendres de 8:00 a 15:00.
- Més de 20 anys de trajectòria digitalAtribuïda a David Nogués, no a l'antiguitat de l'empresa.
- Google PartnerAcreditació del vessant publicitari de Google, no un segell d'SEO. El mateix Google recomana desconfiar de les eines que es presenten com a «aprovades» per Google Search: no n'avala cap.
- Sense permanènciaRes que lligui: per plegar n'hi ha prou avisant uns quinze dies abans. Del preu i de les condicions se'n parla a la reunió.
David Nogués, fundador de Daimatics. Comparar el que serveix la web amb el que acaba rebent el cercador és la primera feina de qualsevol revisió tècnica, i la que cap eina fa sola.
Encaix
Quan mirar la base tècnica és urgent i quan no és el primer que has de fer
Dir també per a qui no és estalvia temps a tothom: hi ha moments en què aquesta feina canvia el rumb d'un projecte i moments en què seria gastar diners en la capa equivocada.
Té sentit ara si...
- Publiqueu contingut de manera constant i les impressions no es mouen.
- Hi ha hagut una migració, un canvi de plataforma o una reestructuració d'adreces en els últims mesos.
- Search Console mostra cada cop més pàgines rastrejades o descobertes sense indexar.
- La web té dues versions d'idioma i sospiteu que competeixen entre elles.
- Teniu un catàleg amb filtres i no sabeu quantes adreces esteu generant de veritat.
- Voleu invertir més en contingut o campanyes i preferiu saber abans si la base aguanta.
Probablement no és el primer si...
- La web té poques pàgines, està indexada sencera i el que falta és contingut.
- El problema real és que ningú et coneix: llavors la palanca és autoritat i marca, no rastreig.
- Esteu a punt de refer la web de zero: val més revisar la nova arquitectura que la que desapareixerà.
- La mesura no és fiable i no sabeu quines pàgines converteixen: primer l'analítica.
- Busqueu clients a la vostra ciutat i el que us falta és presència local: això es treballa des del SEO local.
Preguntes freqüents
Preguntes que es fan abans de tocar res
Les que arriben més sovint, responent primer i sense donar voltes.
ConcepteQuè és el SEO tècnic i en què es diferencia de la resta del SEO?
El SEO tècnic s'ocupa que un cercador pugui entrar a la web, rebre-la sencera, entendre-la i guardar-la. La resta del SEO decideix de què parla la web, l'escriu i li aconsegueix autoritat. La diferència pràctica és l'ordre: si el cercador no pot rastrejar o indexar una pàgina, el que hi escriguis no es pot avaluar. Per això la revisió tècnica sol anar primer, encara que no sigui la part que més es veu.
UtilitatPer a què serveix revisar el SEO tècnic si la web ja funciona i ven?
Serveix per saber quant estàs deixant de vendre sense veure-ho. Una web pot facturar bé i alhora tenir mitja secció fora de l'índex, dues pàgines competint per la mateixa cerca o una plantilla que serveix al cercador una versió incompleta. Res d'això fa saltar cap alarma: simplement no passa. La revisió converteix aquest cost invisible en una llista concreta, amb la prova de cada punt. Si no hi ha res greu, també se't diu.
PrioritatsAmb desenes d'errors tècnics detectats, per on s'ha de començar?
Per tot el que impedeix que una pàgina que ven arribi a l'índex: regles noindex posades per accident, etiquetes canòniques que envien una pàgina important cap a una altra, bloquejos que impedeixen renderitzar i mapes del lloc que contradiuen la web. Després venen els frens: duplicats, idiomes mal connectats, cadenes de redireccions i arquitectura. L'últim és el refinament. El criteri no és la gravetat teòrica de l'error, sinó quantes pàgines afecta i quant valen.
PressupostDe què depèn el que costa arreglar el SEO tècnic d'una web?
De tres coses: quantes adreces té la web de veritat, quantes plataformes i capes hi intervenen, i si la correcció la pot aplicar l'equip que ja teniu. Una part és feina d'una sola vegada, com netejar redireccions o tancar zones que no s'han d'indexar; una altra és manteniment, perquè cada plantilla nova pot tornar a obrir el mateix forat. Per això no hi ha una tarifa per web: se'n parla a la reunió, amb les condicions per escrit abans de començar.
Decisions tècniquesQuin domini convé triar si es vol posicionar en diversos països o idiomes?
Les tres opcions habituals són un domini per país, subdominis o carpetes dins del mateix domini. La que sol sortir més a compte per a una empresa que comença a internacionalitzar-se és la de carpetes, perquè concentra l'autoritat en un sol domini en comptes de repartir-la. Sigui quina sigui l'opció, el que decideix el resultat no és l'adreça: és que les versions estiguin connectades de manera recíproca i que cada idioma mantingui els seus enllaços interns.
Criteri de triaCom es pot saber si qui fa SEO té criteri tècnic de debò?
Demanant-li que t'ensenyi la prova d'un problema concret de la teva web abans de contractar res. Qui té criteri et dirà quina adreça, quina resposta del servidor i què diu Search Console; qui no en té t'ensenyarà una nota sobre cent. Dues preguntes més que separen molt: què arreglaria primer i per què, i com sabràs d'aquí a tres mesos si ha servit. Si la resposta inclou una garantia de posicions, ja tens la informació que buscaves.
SectorLa meva web és d'un sector molt concret, com l'immobiliari: canvia el SEO tècnic?
Els fonaments són els mateixos a tot arreu, però el pes de cada bloc canvia molt segons el sector. En un portal immobiliari, o en qualsevol web amb cercador i filtres, la major part de la feina se'n va a controlar quantes adreces es generen i què passa amb les fitxes quan un immoble es ven. En una web de serveis amb poques pàgines, el gruix sol ser com es munta la pàgina i l'enllaçat intern.
Abast del canviCal canviar de gestor de continguts o refer la web per arreglar els problemes tècnics?
Gairebé mai. La major part dels problemes tècnics es corregeixen sense tocar el disseny ni canviar de tecnologia: són regles, etiquetes, redireccions, configuracions de plantilla i decisions sobre què s'indexa. Refer la web és una decisió de negoci i, si es pren, val la pena aprofitar-la per resoldre l'arquitectura d'arrel. El que no té sentit és refer-la sencera per un problema que es resol canviant com es genera una etiqueta.
MigracionsDesprés d'una migració o un canvi d'adreces, què s'ha de comprovar per no perdre trànsit?
Primer, que cada adreça antiga porti a la nova amb una redirecció permanent feta al servidor i en una sola passa, sense cadenes. Segon, que es mantinguin molt de temps: Google recomana conservar-les com a mínim un any, perquè és el que triga a traslladar els senyals. Tercer, que el mapa del lloc ja només contingui adreces noves. I quart, marcar la data del canvi per poder-hi tornar mesos després.
Lectura de dadesGoogle diu «Descoberta: actualment sense indexar». Què vol dir i què es pot fer?
Vol dir que Google sap que la pàgina existeix però encara no hi ha entrat. Segons la seva documentació, el motiu habitual és que volia rastrejar-la i va calcular que fer-ho hauria sobrecarregat el lloc, així que ho va ajornar. Quan afecta poques adreces no és preocupant; quan n'afecta moltes, sol apuntar a un servidor lent o a una web que genera massa adreces. Tornar a enviar-les a rastrejar no serveix de res.
Primer pas
Els fonaments tècnics decideixen si la resta funciona
Si publiques contingut, inverteixes en campanyes o vols refer l'arquitectura de la web, val la pena saber abans què està frenant el que ja tens.
