Durant vint anys, la pregunta que ha mogut qualsevol estratègia de contingut ha estat sempre la mateixa: com aconsegueixo que Google em mostri i que algú hi faci clic. Fa pocs dies Google ha obert, per primera vegada i encara a un grapat d'editors triats a dit, una pregunta diferent: com aconsegueixo que el meu contingut cobri quan una IA el fa servir per construir una resposta, encara que ningú hi faci mai clic. Es diu AI contribution pilot, es gestiona des de Search Console, i el 14 de setembre de 2026 Google en va confirmar l'existència després que el mitjà Digiday el destapés.
Aquest article no repeteix la notícia: explica per què la distinció que hi ha al darrere -entre ser citat i ser matèria primera d'una resposta- pesa més que la xifra que encara ningú coneix, i què hauria de fer amb aquesta informació qualsevol negoci amb un web amb contingut, tingui invitació o no.
Què és exactament l'AI contribution pilot
El nom oficial és AI contribution pilot i viu dins de Google Search Console, amb un panell propi. La primera pista pública va aparèixer a l'abril de 2026, quan algunes eines de seguiment de canvis van detectar una referència interna amb el nom provisional "AI contribution report". Va passar desapercebut fins que Digiday -mitjà periodístic especialitzat, no un canal oficial de Google- hi va trobar editors que ja hi participaven, i Google, preguntat directament, el va confirmar el 14 de setembre.
El text de la interfície és literal i val la pena llegir-lo sencer, perquè cada paraula hi és per algun motiu:
"Accumulate earnings when your content contributes significantly to AI-generated responses in participating products."
En català: acumules guanys quan el teu contingut contribueix significativament a respostes generades per IA en els productes que participen del programa. La descripció que Google dona del pilot mateix afegeix una segona capa a la mateixa idea:
"[The pilot] allows you to earn money when your content contributes significantly to the creation of AI-generated responses."
Les superfícies cobertes, de moment, són tres: l'app de Gemini, les AI Overviews que apareixen dins dels resultats de cerca clàssics i l'AI Mode, la interfície conversacional que substitueix la pàgina de resultats quan un usuari l'activa. No cobreix, que se sàpiga, el cercador clàssic ni cap altre producte de Google.
L'accés és, avui, exclusivament per invitació. No hi ha cap formulari d'alta ni cap manera de demanar-hi entrar. Digiday parla d'"almenys desenes d'editors" contactats, sense que Google en confirmi el nombre total, i apunta un detall que trenca la intuïció habitual: hi ha més interès entre mitjans mitjans i petits que entre els grans, i el programa va més enllà dels editors de notícies pures. Té sentit si es mira des de l'altra banda: un mitjà petit amb contingut molt específic pot ser precisament el que un model necessita per respondre bé una pregunta de nínxol, mentre que un mitjà gran ja té altres vies d'ingressos i menys marge de negociació individual.
La distinció que canvia les regles: ser citat no és el mateix que cobrar
Aquí hi ha el fet que converteix aquesta notícia en alguna cosa més que una línia de premsa: l'AI contribution pilot no paga perquè el teu contingut aparegui citat o enllaçat dins d'una resposta. Paga només quan influeix mentre la resposta es genera. Google ho diu amb aquesta frase, que és, de totes les que hem llegit sobre el programa, la més important:
"Web content may also confirm facts or be linked to within Google's AI after a response is generated, but those instances don't qualify for AI contribution."
Llegit amb calma, això reordena com cal pensar en el valor del contingut a l'era de les respostes generades. El SEO clàssic -i bona part del que s'anomena GEO fins ara- ha treballat sempre per aconseguir que un contingut sigui citat i enllaçat: aparèixer a la font, rebre el clic, sortir mencionat a la resposta. L'AI contribution pilot posa sobre la taula un objectiu diferent, que no substitueix l'anterior però tampoc s'hi superposa automàticament: que el contingut sigui matèria primera mentre el model construeix la resposta, encara que després no aparegui cap enllaç visible enlloc.
- Objectiu clàssic del SEO i de bona part del GEO fins ara.
- Es mesura amb clics, impressions i mencions visibles a la resposta.
- Passa quan el model confirma un fet o enllaça la font després de generar la resposta.
- Segons Google, això no qualifica per a l'AI contribution pilot.
- Objectiu nou que introdueix l'AI contribution pilot.
- Es mesura -de moment, només Google ho sap fer- durant la generació, no després.
- Passa quan el contingut influeix significativament en com es construeix la resposta.
- És l'única categoria que, avui, pot generar un pagament.
La conseqüència pràctica és que dues peces de contingut igual de bones, igual de citades pel públic i igual de ben posicionades al cercador clàssic, poden tenir un pes completament diferent davant d'aquest programa concret, i no hi ha cap manera pública, avui, de saber per què. És exactament el tipus de distinció que un enfocament de SEO tècnic hauria d'incorporar com a pregunta oberta, no com a fet resolt: que un contingut estigui ben indexat i sigui fàcilment citable no garanteix que sigui, també, matèria primera de generació.
Què qualifica i què no, segons el que Google mateix ha dit
No hi ha cap document tècnic públic que expliqui el criteri sencer -i això mateix és un dels punts incòmodes de què parlarem després-, però de les declaracions de Google i del funcionament descrit es pot construir una taula raonable de què entra i què queda fora.
| Situació | Qualifica per a l'AI contribution |
|---|---|
| El model fa servir el contingut mentre construeix la resposta, com a part del raonament o de la síntesi | Sí, segons la descripció literal del programa |
| El contingut apareix citat o enllaçat dins la resposta, generada a partir d'altres fonts | No -Google ho exclou explícitament |
| El model confirma un fet amb el contingut després d'haver generat ja la resposta | No -mateixa exclusió, cas per cas |
| El contingut apareix a l'app de Gemini, a l'AI Mode o a les AI Overviews | Potencialment sí, són les tres superfícies cobertes pel pilot |
| El contingut apareix al cercador clàssic, amb clic o sense | No consta que el cercador clàssic entri en aquest programa |
| El teu web no té invitació al programa | No es pot acumular res, encara que el contingut compleixi tots els requisits anteriors |
El patró que es repeteix a totes les files és el mateix: el moment importa més que el resultat visible. Un contingut pot ser excel·lent, estar perfectament citat i tenir un enllaç net dins la resposta i, tot i així, no qualificar, perquè la citació va arribar en el moment equivocat del procés -després, no durant. És un criteri estrany des de la lògica del SEO de sempre, i és exactament per això que val la pena entendre'l abans de celebrar cap notícia sobre "Google paga pel contingut".
Com funciona el pilot per dins
El procés que descriuen els editors que ja hi participen és senzill sobre el paper. S'accepten les condicions del programa -el text que inclou la frase citada més amunt sobre "contributes significantly"-, s'introdueixen les dades bancàries on rebre els pagaments, i apareix dins de Search Console un widget amb els guanys del mes en curs i, amb el temps, algun historial dels mesos anteriors. No hi ha cap compromís de permanència: es pot sortir del programa quan es vulgui, des de la mateixa configuració de Search Console.
Google mateix ha descrit el programa amb una prudència que val la pena remarcar, perquè no és el llenguatge d'algú que presenta un producte acabat:
"[This is an] early-stage learning pilot to test how best to reward high-quality content, on top of the traffic and tools it already provides."
"Learning pilot" -pilot d'aprenentatge- no és una expressió casual. Significa que Google mateix encara està decidint com valorar la contribució, quin criteri aplicar-hi i, molt probablement, si el programa continuarà existint en la seva forma actual d'aquí a un any. Qualsevol negoci que hi entri hauria de partir d'aquesta base, no de la contrària.
Punt incòmode: "cacauets" comparats amb el que ja es guanya per publicitat
El primer punt incòmode ve directament de qui ja hi és dins. Un executiu del sector, citat de forma anònima per Digiday, ha descrit els retorns inicials del programa com a "cacauets" comparats amb els ingressos publicitaris habituals d'un mitjà mitjà. Cal ser precisos amb això: és una opinió recollida per la premsa, no una xifra que Google hagi publicat. Google no ha donat cap import, ni mitjà, ni rang, ni percentatge de res. Qualsevol article que et digui "quant paga Google per l'AI contribution" amb una xifra concreta l'ha inventada o extrapolada d'una font que tampoc la tenia.
El que sí que es pot dir amb seguretat és que, per a la immensa majoria de negocis amb un web, aquest programa avui no és una via d'ingressos. És per invitació, no hi ha manera de demanar-hi entrar, i fins i tot per als qui ja hi són, el retorn descrit no sembla substituir res del que ja es facturava. Val la pena dir-ho amb aquesta claredat abans que ningú es faci il·lusions que no toquen.
Punt incòmode: un panell que no explica com calcula
El segon punt incòmode és més tècnic i, per a qui hi treballa, més frustrant. El mateix executiu que parla de "cacauets" descriu el panell com "quite black box" -bastant caixa negra. El widget mostra una xifra i prou: no hi ha desglossament de quins articles concrets han contribuït, ni de quantes vegades, ni de quin pes ha tingut cadascun en el càlcul final. No hi ha manera de saber, mirant el panell, si un article que et sembla clau realment hi ha contribuït gens.
A sobre, el pagament real que arriba pot diferir del que marca el panell, per motius d'impostos locals i de llindars mínims de pagament que varien segons el país. És a dir: la xifra que es veu i la xifra que finalment es cobra no són necessàriament la mateixa cosa, i el programa no explica públicament la diferència. Per a un editor que intenta decidir si val la pena dedicar-hi temps o atenció, treballar sense poder desglossar la causa d'un resultat és, en la pràctica, treballar a cegues.
El risc real, i el que gairebé ningú diu en veu alta
Hi ha un tercer punt, i és el que hauria de pesar més en qualsevol decisió, però és el que menys s'està discutint públicament. Un responsable editorial ha advertit que acceptar l'AI contribution pilot podria debilitar futures negociacions amb Google. L'argument és directe: si un editor accepta els termes actuals -sense saber com es calcula, sense un import garantit, sense compromís de continuïtat- Google podria assenyalar més endavant el mateix pilot com a prova que "ja paga pel contingut", i fer-ho servir com a argument en converses molt més grosses sobre llicències, drets d'autor o acords comercials formals.
Dit d'una altra manera: acceptar avui uns cacauets pot costar el dret a negociar de veritat demà. No perquè el diner en si sigui el problema, sinó perquè el fet d'haver acceptat es converteix en un precedent que l'altra part de la negociació pot fer servir. És el mateix mecanisme que qualsevol negociador coneix en altres contextos: la primera concessió no és mai només sobre l'import concret, és sobre quin punt de partida s'estableix per a totes les converses que vindran després.
Aquest risc no és igual per a tothom. Un editor gran, amb equip legal propi i capacitat real de negociar acords de llicència amb Google -del tipus que ja existeixen amb alguns mitjans- té molt a perdre si accepta condicions poc transparents avui i això li resta força demà. Un negoci petit, que mai tindrà accés a una taula de negociació d'aquesta mida, té molt menys a perdre i, si mai rep la invitació, probablement li convé més la informació -saber que el seu contingut contribueix a respostes d'IA- que la por a un precedent que mai l'afectarà directament. La decisió, per tant, depèn de qui ets i de quina taula de negociació tens realment al davant, no d'una resposta única vàlida per a tothom.
Si un dia et conviden: què mirar abans de dir que sí
Per a qui rebi la invitació -avui un grapat d'editors, potser més amb el temps si el pilot avança-, la pregunta útil no és "quant em pagaran". Google no ho diu, i cap article, aquest inclòs, no te-ho pot dir per ell. La pregunta útil és una altra: què estic acceptant implícitament en dir que sí. Aquests són els punts que val la pena repassar abans, no després.
Si la decisió és prou important -perquè el teu mitjà sí que té pes de negociació, o perquè el contingut en joc és una part significativa del negoci-, val la pena tractar-la amb el mateix rigor que qualsevol altra decisió estratègica, no com un tràmit d'un parell de clics. És el tipus de decisió on un criteri extern, no implicat en el resultat, sol ajudar més que una lectura ràpida del widget; per això en parlem sovint dins la nostra consultoria i mentoria SEO, quan un client s'ha de moure en terreny on encara no hi ha manual d'instruccions.
I si no tens invitació? El que val igualment per a tothom
Per a la immensa majoria de negocis que llegeixen això, cap dels punts anteriors es podrà aplicar demà: l'accés és per invitació, no hi ha llista d'espera, i no hi ha cap indici que això canviï aviat. Seria fàcil, doncs, tancar l'article aquí amb un "no et toca, oblida-te'n". Seria també un error.
El que sí que val per a tothom, hi hagi invitació o no, és el fet de fons: Google ha posat diners sobre la taula per una raó, i aquella raó és que el contingut que alimenta les respostes d'IA té un valor que Google mateix pot mesurar. Si Google ho pot mesurar per decidir a qui paga, vol dir que existeix, tècnicament, una manera de saber quin contingut contribueix a una resposta i quin no. Que aquesta informació encara no estigui disponible públicament no vol dir que no existeixi el fenomen que mesura.
Això hauria de canviar com es pensa el contingut des d'avui, amb pilot o sense. No n'hi ha prou d'escriure pensant només en el lector humà que farà clic: cal pensar també en com un model llegeix, sintetitza i decideix si una font mereix influir en una resposta. No és el mateix criteri exacte que el SEO clàssic -que premia la claredat, l'estructura i l'autoritat percebuda per un humà i per un cercador-, però tampoc n'és la negació: és una capa addicional que se suma. Escriure pensant primer en què necessita saber qui pregunta, no en què vols que Google indexi, és exactament l'enfocament que desenvolupem a fons a SEO amb l'audiència primer.
I si el que vols saber és si el teu contingut ja hi és, dins d'alguna resposta d'IA, encara que mai arribis a cobrar-hi res, això sí que es pot mesurar avui, sense esperar cap invitació. Cal preguntar directament als models -ChatGPT, Gemini, Claude, Perplexity- les preguntes que faria un client real, guardar la foto d'avui com a línia base, i repetir la mesura amb el temps per veure si es mou. És exactament el mètode que expliquem a com demostrem que el GEO funciona amb dades reals, i és el pas previ que té sentit hi hagi pilot de pagament o no n'hi hagi mai.
Res del que hem explicat converteix l'AI contribution pilot en una notícia irrellevant per a qui no hi és convidat. El converteix, més aviat, en la confirmació pública que allò que ja fèiem servir com a criteri intern -mesurar si un contingut és matèria primera per a una IA, no només si un humà el llegeix- és exactament el que Google fa servir per decidir a qui paga. Això no s'obté demanant una invitació: s'obté mesurant-ho pel teu compte.
Preguntes freqüents
Què és exactament l'AI contribution pilot de Google?
És un programa gestionat des de Google Search Console que permet a determinats editors acumular guanys quan el seu contingut contribueix significativament a la creació d'una resposta generada per IA dins de l'app de Gemini, les AI Overviews o l'AI Mode. Google el descriu com un "pilot d'aprenentatge en fase inicial" per provar com recompensar millor el contingut de qualitat, a més del trànsit i les eines que ja proporciona. Es va detectar per primera vegada a l'abril de 2026 i Google en va confirmar l'existència el 14 de setembre de 2026, després que el mitjà Digiday el destapés.
Com sé si el meu contingut ha contribuït a una resposta d'IA?
Avui, amb precisió, només ho sap Google, i només si el teu web participa del pilot: el widget de Search Console mostra una xifra de guanys, però no desglossa quins articles concrets hi han contribuït ni amb quin pes. Si no tens invitació al programa, l'única aproximació disponible és preguntar directament als assistents d'IA les qüestions que faria un client real i observar si citen o recullen informació que sembla provenir del teu contingut, encara que això no equivalgui a la mètrica interna que fa servir Google per pagar.
Si Google cita o enllaça el meu article dins d'una resposta d'IA, cobro per això?
No, segons el que Google mateix diu de forma explícita: el contingut web pot confirmar fets o quedar enllaçat dins de la IA de Google després que una resposta s'ha generat, però aquests casos no qualifiquen per a l'AI contribution. El pagament només s'associa als casos en què el contingut influeix de manera significativa mentre la resposta encara s'està construint, no un cop ja existeix.
Qui pot accedir a l'AI contribution pilot ara mateix?
Només editors convidats directament per Google: no existeix cap formulari d'alta ni manera de sol·licitar-hi entrar. Segons Digiday, almenys desenes d'editors ja hi han estat contactats, i l'interès sembla més alt entre mitjans mitjans i petits que entre els grans, i s'estén més enllà dels editors de notícies pures. Google no ha confirmat el nombre total de participants ni els criteris exactes que fa servir per triar a qui convida.
Quant paga Google per l'AI contribution pilot?
Google no ha publicat cap import, rang ni percentatge. L'única referència pública és l'opinió d'un executiu anònim, recollida per Digiday, que descriu els retorns inicials com a "cacauets" comparats amb els ingressos publicitaris habituals. És una valoració subjectiva d'una font del sector, no una xifra oficial, i cap article -aquest inclòs- pot dir-te amb precisió quant cobraràs si hi entres.
Es pot sortir del programa un cop s'hi ha entrat?
Sí. Un cop acceptades les condicions i introduïdes les dades bancàries, es pot abandonar el programa en qualsevol moment des de la mateixa configuració de Search Console, sense cap penalització descrita. És coherent amb el fet que Google mateix el defineixi com un pilot en fase d'aprenentatge, no com un compromís definitiu per a cap de les dues parts.
Per què alguns responsables editorials dubten a acceptar-hi encara que suposi ingressos extra?
Perquè el risc no és només econòmic. Un responsable editorial citat per la premsa ha advertit que acceptar les condicions actuals -poc transparents i sense import garantit- podria debilitar futures negociacions més formals amb Google, si Google mateix pogués assenyalar el pilot com a prova que "ja paga pel contingut" en converses posteriors sobre llicències o acords comercials. Per a un editor amb capacitat real de negociar, aquest precedent pot valer més que els guanys immediats del programa.
Si el meu web no té invitació, què hauria de fer amb el contingut mentrestant?
El fet de fons que confirma aquest programa -que Google pot mesurar quin contingut és matèria primera d'una resposta d'IA- val per a tothom, tingui invitació o no. Té sentit escriure pensant també en com un model llegeix i sintetitza el contingut, no només en com ho llegeix un humà, i mesurar pel teu compte si els assistents d'IA ja citen o recullen informació del teu web, encara que això no generi cap pagament. És feina que es pot començar avui, sense esperar cap invitació que potser no arriba mai.
Vols saber si el teu contingut ja és matèria primera per a la IA?
Hi hagi o no un programa de pagament al darrere, la pregunta que val la pena respondre és si els assistents d'IA ja llegeixen, citen o recullen informació del teu contingut avui. La nostra pràctica de GEO comença exactament per aquesta foto de partida.
No prometem accés a cap programa de Google ni cap xifra d'ingressos. Sí que et podem dir, amb dades, si el teu contingut ja hi és i què val la pena revisar primer.
Parlem-ne →
