Demanes alguna cosa al Mode IA de Google i, en lloc d'una resposta i prou, la conversa continua: apareixen preguntes de seguiment per si en vols saber més. Fins ara les triaves d'una en una —cliques una, la conversa avança amb aquella, i prou. Fa pocs dies es va detectar que Google prova que en puguis marcar diverses alhora abans de continuar. No és l'única prova que s'ha vist: també hi ha un control per afinar la cerca sense reescriure-la, i respostes que es reparteixen en pàgines en lloc d'un sol bloc llarg.
Cap de les tres coses és un llançament. Són proves, Google no les ha confirmat, i és perfectament possible que cap arribi mai a tothom. Però la direcció que marquen no és nova ni sorprenent: fa mesos que apunta cap al mateix lloc, i aquest article és sobre això —no sobre tres captures de pantalla.
Què s'ha detectat exactament, i qui ho ha vist primer
El 14 de setembre de 2026, Barry Schwartz ho va recollir a Search Engine Roundtable —un mitjà especialitzat del sector, no un canal oficial de Google— que porta anys documentant cada canvi d'interfície del cercador abans que ningú altre en parli. La font original és Sachin Patel, que va compartir les captures a X i després a Search Engine Watch. Val la pena dir-ho amb aquesta precisió perquè aquí no hi ha cap comunicat: hi ha algú de fora que ha vist alguna cosa a la seva pantalla i l'ha ensenyat, i Google no l'ha ni confirmat ni desmentit.
La primera interfície toca com funcionen les preguntes de seguiment de tota la vida. Des que el Mode IA les va incorporar, funcionaven d'una en una: apareixien sota la resposta, en clicaves una i la conversa continuava amb aquella, i prou. Ara es prova que puguis marcar-ne diverses alhora abans de continuar —no triar-ne una i esperar la tanda següent, sinó dir-li a Google, d'un sol cop, que vols saber d'això, d'això i també d'allò altre.
La segona és una opció de refinament que s'ha vist entre resultats de compra: controls dedicats per afinar la cerca sense haver de reescriure-la de zero. En comptes de tornar a l'entrada de text i teclejar una consulta nova amb els filtres inclosos, hi ha un mecanisme perquè ajustis el que ja tens sense perdre el context de la conversa.
La tercera reparteix la resposta en pàgines navegables, en lloc del bloc llarg i continu que és habitual ara. En comptes de fer scroll per una resposta que no s'acaba, la informació es divideix en trams que es passen com si fossin diapositives.
Les tres comparteixen la mateixa etiqueta: són proves internes que Google fa servir per validar interfícies abans de decidir si les llança, on i a qui. No hi ha cap garantia que arribin mai més enllà d'un grup reduït d'usuaris de prova. Ho repetim aquí perquè és fàcil llegir un titular i donar per fet que ja funciona així per a tothom, i no és el cas.
Les tres proves, una taula per veure-les de cop
Val la pena separar què canvia per a qui busca de què canvia per a qui escriu el contingut que pot acabar citat dins d'una d'aquestes respostes. No és el mateix canvi, i sovint es parla només del primer.
| Interfície en prova | Què canvia per a qui busca | Què canvia per a qui fa contingut |
|---|---|---|
| Preguntes de seguiment amb selecció múltiple | Pot obrir diverses branques de la conversa en un sol pas, en lloc d'anar-hi una a una | Una mateixa pàgina ha de poder respondre diverses preguntes de seguiment combinades, no només la pregunta inicial |
| Refinament de la consulta | Ajusta la cerca amb un control dedicat, sense reescriure-la de zero ni perdre el context | Els atributs que permeten aquest ajust —preu, característica, ubicació— han d'estar reflectits al contingut i a les dades estructurades |
| Respostes paginades | Consumeix la resposta a trossos, com si fossin diapositives, en lloc d'un bloc llarg i continu | El contingut ha d'aguantar-se per seccions autònomes: cada tram ha de tenir sentit per si sol, no només encadenat amb l'anterior |
El mecanisme de fons: per què un refinament no és cosmètic
Per entendre per què aquestes tres proves no són casualitat, cal repassar com funciona el Mode IA per sota. El mecanisme es diu «query fan-out» —expansió de consultes—, i el descriu la mateixa ajuda oficial del Mode IA: en comptes de tractar la teva pregunta com una sola cerca, la descompon en subtemes i els busca en paral·lel en diverses fonts.
El procés té diverses fases: primer descompon la pregunta original en les parts que la formen; després llança una recuperació en paral·lel a múltiples fonts per a cadascuna d'aquestes parts; després expandeix i creua la informació de fonts diferents; i finalment refina la intenció amb el que ha trobat, abans de construir la resposta que llegeixes. No és un cercador que et porta a deu enllaços perquè hi triïs: és un procés que decideix, per compte propi, quina informació necessita i on la va a buscar.
Aquí encaixen les tres proves. Cada vegada que refines —seleccionant diverses preguntes de seguiment alhora, ajustant amb el control de refinament, o passant a la pàgina següent d'una resposta paginada— li estàs donant a aquest procés una ronda nova d'informació sobre què vols de veritat. I cada ronda canvia dues coses: quina informació necessita Google per respondre, i quines fonts tria per fer-ho. Un refinament no és un detall d'interfície: reobre tot el mecanisme de descomposició i cerca amb dades noves.
Un exemple hipotètic ajuda a veure-ho: imagina una consulta sobre gestories per a autònoms. La primera resposta cobreix tràmits i preus generals. Si algú triés alhora dues preguntes de seguiment —una sobre terminis i una altra sobre requisits per a un sector concret— el sistema no es limitaria a allargar la mateixa resposta amb una frase més: tornaria a descompondre la pregunta, tornaria a llançar una recuperació en paral·lel i tornaria a triar fonts, ara amb dues condicions noves alhora en lloc d'una. És la diferència entre afegir una línia a la resposta anterior i refer tota la feina de cerca amb més context.
L'angle que ens importa: la cerca es converteix en una conversa que no s'acaba mai
Aquí és on la notícia petita es converteix en alguna cosa que val la pena aturar-se a pensar. Les tres proves, juntes, apunten en una sola direcció: Google està convertint la cerca en una conversa que no s'acaba mai, i cada pas allunya el clic.
El recorregut clàssic era curt i tenia un final clar: escrius una consulta, veus una llista de resultats, cliques un enllaç i arribes a un lloc —el teu, si has fet bé la feina. El recorregut que dibuixen aquestes tres proves és un altre: escrius una consulta, reps una resposta, la refines, reps una altra resposta, marques tres preguntes de seguiment alhora, reps encara una altra resposta. El lloc on es resol la necessitat de qui pregunta ja no és necessàriament el teu web: és la mateixa finestra de conversa, cada cop una mica més completa.
- Escrius una consulta.
- Veus una llista de resultats.
- Cliques un enllaç i arribes a un lloc.
- La necessitat es resol al teu web, o al d'algú altre.
- Escrius una consulta.
- Reps una resposta.
- La refines, o marques diverses preguntes de seguiment alhora.
- Reps una altra resposta, i una altra, sense sortir mai de la finestra.
Això no vol dir que el clic hagi desaparegut. Vol dir que, per arribar-hi, qui pregunta té ara més ocasions de quedar-se satisfet abans, amb el que ja li ha respost la conversa. Cada capa nova és una oportunitat més perquè la necessitat es resolgui sense sortir de Google.
Què vol dir per a qui fa contingut
Si algú pot refinar sense sortir de la conversa, el contingut que escrius ha de servir per a la pregunta refinada, no només per a la inicial. És un canvi de disseny del contingut, no només d'escriptura: quan algú demana "i què passa si...", o "i per a [cas concret]...", la resposta que rebi s'ha de poder construir amb el que ja tens publicat, o Google la construirà amb el d'algú altre.
Amb el fan-out, una sola consulta es converteix en moltes de petites. Això capgira una prioritat que fa anys que donàvem per bona: cobrir bé els subtemes d'un tema passa a valer més que posicionar una sola pàgina llarga per un terme gros. No perquè el terme gros hagi deixat d'importar, sinó perquè el procés que hi ha darrere ja no llegeix una pàgina de dalt a baix: llegeix fragments, els creua amb fragments d'altres fonts, i tria els que responen millor cada subpregunta concreta.
És el mateix criteri que apliquem quan construïm continguts pensant primer en l'audiència i les seves preguntes reals, no en una llista de paraules clau —en parlem amb detall a com construïm una estratègia SEO amb l'audiència primer. I és també per què seguim insistint que la base tècnica del lloc —que Google pugui llegir, indexar i entendre cada secció per separat— continua sent la primera revisió, no un detall menor: sense això, ni el fan-out ni cap capa nova hi té res a buscar. En parlem a SEO tècnic.
En la pràctica, això vol dir estructurar el contingut pensant en preguntes, no només en seccions temàtiques. Un article que respon "què és X" hauria de tenir també, de manera trobable, la resposta a "quant costa X", a "quant triga X" o a "què passa si X no funciona", encara que cap d'aquestes variants aparegui al títol ni a la introducció. No cal escriure un article diferent per a cada pregunta de seguiment previsible: cal que la resposta hi sigui, encara que sigui en un apartat curt o en una pregunta freqüent ben redactada, perquè és exactament aquest tipus de fragment el que un mecanisme de fan-out pot recuperar i citar.
La mesura es complica, i s'ha de dir clar
Aquí hi ha un punt que cap proveïdor explicarà per iniciativa pròpia, i val la pena deixar-lo clar abans que ningú prometi el contrari: aquestes interaccions passen dins de Google. Search Console no et dirà quantes preguntes de seguiment va marcar algú abans d'arribar-hi, ni si hi va arribar després de refinar la cerca una vegada o tres. El que veus a Search Console és el que arriba al teu domini, no el camí que algú ha fet per la conversa abans d'arribar-hi —o de no arribar-hi mai.
Qualsevol que et prometi mesurar exactament quantes preguntes de seguiment va seleccionar algú abans de clicar el teu enllaç s'ho inventa. Aquesta dada no existeix, ni per a nosaltres ni per a ningú fora de Google. El que sí que es pot fer, i és el que fem, és mesurar el que queda a la vora d'aquest forat: si apareixes citat quan es fan les preguntes que t'interessen, exactament com ho fèiem abans que existissin aquestes tres proves i com ho seguirem fent quan hi hagi capes noves. Ho expliquem sencer a com demostrem que el GEO funciona amb dades reals: la disciplina és la mateixa, i per això aguanta un canvi d'interfície que fa opac un tros nou del recorregut.
Punt incòmode: són proves, i moltes proves no arriben enlloc
Cal dir-ho sense embuts perquè és fàcil oblidar-ho llegint un article com aquest: Google prova constantment interfícies noves, i la immensa majoria no arriben mai a tothom. Un canvi de color en un botó, una posició diferent d'un element, una manera diferent de mostrar preguntes de seguiment —el cercador en prova centenars cada any, i la majoria es descarten sense soroll, sense comunicat i sense que ningú de fora se n'assabenti mai. Que aquestes tres s'hagin vist i comentat no vol dir que sobrevisquin al pas de prova interna a llançament general.
El que no seria seriós és reescriure cap estratègia de contingut a partir d'una captura de pantalla d'un usuari. Si demà cap de les tres interfícies arriba enlloc, no hauràs perdut res per no haver-hi corregut al darrere. El que sí que val la pena és entendre la direcció que marquen, perquè fa mesos que és la mateixa: primer el mateix Mode IA, després respostes que citen múltiples fonts alhora, després peces com com aconseguir que un assistent d'IA recomani un negoci local o com entra un catàleg de productes en una conversa de compra. Cada peça nova confirma el mateix moviment de fons: la resposta es construeix amb cada cop més capes abans d'arribar, si arriba, al teu lloc. Aquestes tres proves no en són el començament: en són la continuació més recent.
Hi ha també un cost d'oportunitat real a perseguir cada prova que es filtra: cada hora dedicada a especular sobre una interfície que pot no arribar mai és una hora que no es dedica a revisar el contingut que ja rep trànsit avui. El criteri correcte no és ignorar aquestes notícies —per això n'escrivim—, sinó situar-les al lloc que els correspon: informació d'ambient que confirma una direcció, no una ordre de feina urgent cada vegada que algú publica una captura nova.
Què faria Daimatics avui
Res de dràstic. Amb proves que ni Google mateix ha confirmat, l'única resposta proporcionada és revisar si el que ja tens publicat aguanta la pregunta de segona i tercera volta, no reconstruir res des de zero. Això és el que revisaríem aquesta setmana, per ordre:
Dues idees per no oblidar
Res d'això és motiu per entrar en pànic ni per prometre que ja tenim la resposta a un canvi que ni Google ha confirmat. És motiu per mirar el que ja tens publicat amb una pregunta concreta al cap: si algú, avui, marqués tres preguntes de seguiment alhora sobre el teu tema, hi trobaria resposta al teu lloc, o l'hauria de trobar en el d'algú altre?
Preguntes freqüents
Què és el Mode IA de Google?
És la funció de cerca de Google que respon amb text generat, en lloc de només una llista d'enllaços, i que pot mantenir una conversa amb preguntes de seguiment. Ho documenta l'ajuda oficial de Google, que també hi explica el mecanisme d'expansió de consultes ("query fan-out") que hi ha darrere de cada resposta.
Aquestes tres interfícies noves ja són visibles per a tothom?
No. Són proves detectades per algú de fora —no anunciades per Google— i, segons el que se n'ha vist fins ara, només apareixen a un grup reduït d'usuaris. Google no les ha confirmat ni ha dit si arribaran mai a tothom, i és habitual que la majoria de proves d'interfície es descartin sense arribar-hi.
Què és el "query fan-out" i per què és rellevant aquí?
És el mecanisme pel qual el Mode IA descompon la teva pregunta en subtemes i els busca en paral·lel en diverses fonts, en lloc de tractar-la com una sola cerca. És rellevant perquè cada refinament —seleccionar diverses preguntes de seguiment, ajustar amb el control de refinament, passar de pàgina— torna a llançar aquest mecanisme amb informació nova sobre què vols de veritat.
He de canviar la meva estratègia de contingut per aquestes proves?
No de manera dràstica, i encara menys perquè de moment són proves sense confirmar. El que té sentit és revisar si el contingut que ja tens respon les preguntes de segona i tercera volta d'un tema, no només la pregunta inicial, perquè aquesta necessitat existeix independentment que aquestes tres interfícies concretes arribin o no a llançar-se.
Puc mesurar quantes preguntes de seguiment marca algú abans d'arribar al meu web?
No, i qualsevol que et prometi aquesta xifra se l'inventa. Aquestes interaccions passen dins de la interfície de Google i no arriben a Search Console ni a cap altra eina de fora de Google. El que sí que es pot mesurar és si la teva marca apareix citada quan es fan les preguntes que t'interessen.
Si les proves no arriben enlloc, hauré perdut el temps revisant el contingut?
No. Revisar si els subtemes d'un tema tenen resposta pròpia i trobable és útil independentment d'aquestes tres interfícies concretes: millora com et llegeix el Mode IA actual, com et llegeixen altres assistents d'IA i com et llegeix un lector humà que arriba amb una pregunta de seguiment al cap.
Què vol dir que una resposta es reparteixi en pàgines?
Vol dir que, en lloc d'un sol bloc de text llarg, la resposta es divideix en trams que es naveguen com si fossin diapositives. Per a qui fa contingut, això vol dir que cada secció ha de tenir sentit per si sola, sense dependre que la persona hagi llegit tot el que hi ha abans.
On es va detectar aquesta informació i és fiable?
Ho va publicar Barry Schwartz a Search Engine Roundtable el 14 de setembre de 2026, a partir de captures compartides per Sachin Patel a X i a Search Engine Watch. És una font del sector, no un canal oficial de Google, i cap de les tres interfícies ha estat confirmada per Google: es tracta d'un senyal a seguir, no d'un fet establert.
Vols saber si el teu contingut respon la pregunta de la segona volta?
Si treballes el contingut per a una sola consulta i prou, aquestes proves —arribin o no a tothom— assenyalen on hi ha marge real: a les preguntes que vénen després de la primera resposta.
No prometem cap posició garantida ni cap resultat mesurat en dies. Sí que podem ajudar-te a revisar si els subtemes del teu contingut tenen resposta pròpia i trobable.
Parlem-ne →
