Algú pregunta a un assistent d'IA quin proveïdor li convé per a una cosa que tu vens. Poden passar tres coses, i s'assemblen menys del que sembla. La IA pot fer servir una pàgina teva per construir la resposta sense dir mai el teu nom. Pot anomenar la teva empresa en una llista curta de recomanacions. O, si vens producte, pot triar el teu article per a algú que ja ha decidit comprar.
Totes tres es fiquen al mateix sac amb una sola paraula, GEO, i per això moltes empreses treballen molt i avancen poc. El 16 de setembre de 2026, Olaf Kopp, cofundador de l'agència alemanya Aufgesang, va proposar a Search Engine Land una manera d'ordenar-ho: tres pilars, que ell anomena llegibilitat per a models de llenguatge, context de marca i comerç agèntic.
Fem servir aquest marc com a punt de partida, no com a veritat revelada: hem contrastat cada afirmació amb la documentació oficial de Google, OpenAI i els altres assistents, i hi afegim el que necessita un empresari: què pot revisar ell mateix, on té sentit un especialista i què encara no pot demostrar ningú.
Abans de tocar res: què vols que faci la IA amb el teu negoci?
El primer encert del marc de Kopp és de sentit comú: abans de parlar de com, pregunta't què vols aconseguir. Segons l'autor, el GEO persegueix tres objectius que tenen poc a veure entre ells.
Tres objectius, diu Kopp, vol dir tres maneres de treballar. I una conseqüència pràctica: cada pilar té un responsable diferent dins de l'empresa, i un pressupost que no es pot intercanviar. Reescriure les pàgines de servei no farà que una revista del sector parli de tu, i omplir bé el catàleg no convertirà la teva marca en un referent.
Els tres pilars, d'un cop d'ull
| Pilar | Què vols aconseguir | Què s'hi treballa | Qui sol portar-ho |
|---|---|---|---|
| Llegibilitat per a la IA | Que el teu contingut sigui font d'una resposta | Que la web es trobi i que cada pàgina s'entengui sense ambigüitats | Qui fa el web i qui escriu els continguts |
| Context de marca | Que la IA t'anomeni quan algú demana opcions | El que diuen de tu la teva web, altres webs i els teus clients | Direcció, comunicació i qui gestiona les ressenyes |
| Comerç agèntic | Que un assistent triï i compri el teu producte | Catàleg, feed de productes i dades estructurades | Qui porta la botiga online |
Un despatx professional o una empresa d'instal·lacions pot oblidar-se, avui, del tercer pilar. Una botiga online de mobles de disseny els necessita tots tres, però no tots alhora.
Primer pilar: que la IA pugui llegir i aprofitar el teu contingut
Kopp defineix la llegibilitat per a LLM (els grans models de llenguatge que hi ha darrere de ChatGPT, Gemini o Claude) com la facilitat amb què un model pot entendre un contingut i fer-lo servir com a font d'una resposta.
El més important que diu arriba abans de qualsevol consell d'escriptura, i és l'ordre: «Document retrieval first, LLM readability second». Primer, que et trobin; després, que t'entenguin.
I no és només opinió seva. Segons la guia oficial de Google sobre funcions d'IA, per sortir com a enllaç als AI Overviews o a l'AI Mode una pàgina ha d'estar indexada i poder mostrar-se amb un fragment de text, sense «requisits addicionals ni optimitzacions especials». OpenAI explica que les webs que bloquegen el seu robot de cerca, OAI-SearchBot, no surten a les respostes de cerca de ChatGPT. La primera revisió, doncs, és de SEO tècnic; per al cas de Google, ho tenim desenvolupat a com preparar una web per als AI Overviews.
Com escriure perquè un model t'aprofiti
Un cop la pàgina es troba, Kopp proposa unes pràctiques d'escriptura que també milloren el text per a un client amb pressa:
- Una idea per paràgraf. L'autor recomana paràgrafs de menys de 250 paraules: els sistemes d'IA solen recuperar fragments, no pàgines senceres, i un fragment que barreja tres assumptes costa més d'aprofitar.
- La resposta, al principi. Primer la resposta directa, després l'explicació, la prova i el context. Aquí hi ha recerca al darrere: l'estudi «Lost in the Middle», publicat el 2023, va comprovar que els models rendeixen millor quan la informació rellevant és al principi o al final del que llegeixen, i pitjor quan queda al mig.
- Les mateixes paraules per a les mateixes coses. Si una pàgina parla de «manteniment preventiu» i una altra de «revisió periòdica», per a tu és el mateix servei; per a un sistema que ho ha de relacionar, no és tan evident.
- Text on ha d'haver-hi text. Terminis, zones de servei o condicions dins d'una imatge o d'un PDF escanejat no es llegeixen igual. Google ho inclou a la seva llista oficial.
- Alguna cosa que només tinguis tu. Dades pròpies, casos, criteri d'expert. Google demana contingut únic, i Kopp diu que augmenta la probabilitat de ser citat.
- «Som una empresa líder amb una àmplia trajectòria que ofereix solucions integrals adaptades a cada client.»
- No diu què fa, per a qui ni on.
- Terminis i condicions, dins d'un PDF.
- El mateix servei, amb tres noms diferents.
- «Instal·lem i mantenim climatització per a oficines i naus industrials a la província de Barcelona.»
- La primera frase ja respon què, per a qui i on.
- Terminis i condicions, en text a la pàgina.
- El servei es diu igual a tota la web.
Exemple il·lustratiu. Cap dels dos textos és d'un client real.
On cal posar-hi criteri
No totes les receptes de l'article original tenen el mateix suport. Kopp afirma que els agents basats en models de llenguatge sovint només llegeixen les primeres 350-400 paraules d'un document llarg, i que un text no hauria de passar d'unes 2.000 paraules. No hem trobat cap documentació oficial de Google, OpenAI, Anthropic o Perplexity que fixi aquests llindars, i Google diu literalment que no té cap recompte de paraules preferit. El consell de fons, el més important al davant, és sòlid; les xifres, pren-les com l'opinió d'un especialista.
Tampoc no cal trossejar el text de manera artificial ni muntar una web paral·lela «per a robots»: Google diu que no cal crear fitxers especials per a la IA ni cap dada estructurada específica per aparèixer a les seves funcions d'IA.
Què pots revisar tu mateix, i on cal un tècnic
Una part d'aquest primer pilar la pot revisar qualsevol responsable de negoci en una tarda, sense tocar codi.
- Comprova que no tanques la porta als robots de cerca. Obre el robots.txt del teu web (el domini seguit de /robots.txt) i mira si hi ha bloquejats Googlebot, OAI-SearchBot (ChatGPT), PerplexityBot o Claude-SearchBot. Són els que cada proveïdor associa a la cerca: bloquejar-los et pot treure de les respostes o restar-te visibilitat.
- No confonguis cercar amb entrenar. GPTBot, ClaudeBot i Google-Extended serveixen per decidir si el contingut es fa servir per entrenar models. Google ho diu explícitament: Google-Extended no afecta la presència a Google Search, tot i que sí que limita l'ús del contingut a l'app de Gemini.
- Mira si les pàgines importants estan indexades. Amb la inspecció d'URL de Search Console, revisa les pàgines de servei, de producte i de preus. Si no són a l'índex, no poden ser enllaç d'un AI Overview.
- Busca un «nosnippet» oblidat. Les etiquetes que impedeixen mostrar fragments a Google també limiten com apareix el contingut a les seves funcions d'IA. De vegades hi són per error, heretades d'una plantilla.
- Llegeix el primer paràgraf de les tres pàgines que més venen. Diu què fas, per a qui i en quines condicions? Si cal arribar al quart paràgraf per saber-ho, ja tens la primera tasca.
On té sentit un especialista: quan el bloqueig no és al robots.txt sinó al tallafoc o a l'allotjament (Google recorda que el rastreig també s'ha de permetre des de la infraestructura, i Perplexity explica com configurar-ho als tallafocs habituals), quan cal llegir els registres del servidor per saber quins robots entren de veritat, o quan el problema és una plantilla que afecta centenars de pàgines.
Segon pilar: que la IA et recomani pel nom
Aquí no importa que la IA faci servir el teu article, sinó que digui el teu nom quan algú demana opcions. Kopp en diu optimització del context de marca. Segons ell, davant d'una petició com «recomana'm una eina de gestió de projectes per a equips en remot», la IA no dona deu enllaços, sinó una llista de dues a cinc marques. Qui no hi és, en aquell moment, no existeix. No hi ha segona pàgina.
Portat al teu món: un gerent que demana tres instal·ladors de plaques solars per a una nau a Girona. La preselecció que abans feien el cercador i una tarda de pestanyes obertes, ara la fa l'assistent.
Com decideix un model quines marques associa a cada necessitat? Kopp ho explica per co-ocurrència: com més sovint apareix una marca al costat dels mateixos conceptes (en articles, comparatives, fòrums o vídeos), més forta és l'associació. És una explicació útil, però és la de l'autor: cap proveïdor d'IA publica com pondera les marques. La lògica de fons la tenim explicada a com decideix la IA quines marques cita; els quatre pilars que hi proposem per ser citat encaixen dins dels dos primers d'aquest marc.
«No es pot comprar»: cert a mitges
Kopp afirma que la visibilitat en els models de llenguatge no es pot comprar i que no hi ha cap equivalent als anuncis de pagament per clic. El 2026 cal matisar-ho. OpenAI va anunciar el 16 de gener de 2026 que provaria anuncis a ChatGPT, i la seva documentació ja descriu un robot que revisa les pàgines enviades com a anuncis. Google permet anuncis a sobre o a sota dels AI Overviews a tots els mercats on existeixen, i dins de la resposta, en anglès, en una dotzena de països; Espanya no era a la llista el 17 de setembre de 2026.
El fons de l'afirmació, però, continua sent cert, i OpenAI ho posa per escrit:
«Ads do not influence the answers ChatGPT gives you. […] Ads are always separate and clearly labeled.»
OpenAI, principis sobre publicitat a ChatGPT, 16 de gener de 2026.
Els anuncis no influeixen en les respostes que dona ChatGPT, i sempre van separats i etiquetats.
Traduït a decisió de negoci: pots pagar un anunci, que sortirà etiquetat com a tal, però no pots pagar perquè la resposta et recomani. Per això el segon pilar és feina de reputació, no de pressupost de mitjans.
D'on treu la IA el que diu de la teva marca
Si ordenem les propostes de Kopp, surten tres fonts. En totes tres hi pots influir, però no en controles cap del tot.
El que dius tu
La teva web ha d'explicar sense ambigüitats qui ets, què fas, per a qui i on. Sembla obvi, i és on més empreses fallen: pàgines de presentació buides o serveis descrits només amb adjectius. Google, a les seves pautes de contingut útil, pregunta si es veu qui hi ha darrere, per exemple amb una pàgina «Qui som». També explica que les dades estructurades d'organització a la portada l'ajuden a distingir una empresa d'altres amb un nom semblant; inclouen un camp, sameAs, per enllaçar els perfils oficials que tens en altres webs.
Un consell que no surt a l'article original: escriu en un sol document els fets de l'empresa que vols que tothom repeteixi igual (nom, activitat, zona, adreça, telèfon) i fes-lo servir per a la web, la fitxa de Google, LinkedIn i els directoris. Els assistents comparen fonts, i quan dues es contradiuen, dubten.
El que diuen els altres
Kopp recomana aparèixer en mitjans i blogs especialitzats, entrar a les comparatives del sector (diu que els assistents les fan servir molt quan algú demana «les millors opcions») i participar en fòrums com Reddit o Quora, sense to comercial.
Totes tres tenen sentit, amb dues condicions:
- Si pagues perquè et posin en un lloc, és publicitat, i s'ha de veure. Google considera spam d'enllaços els articles de convidat, publireportatges i notes de premsa pagats amb enllaços que transmeten autoritat, i només accepta els enllaços pagats marcats com a patrocinats.
- Les mencions no es fabriquen. Crear perfils falsos per recomanar-te té nom, astroturfing, i quan es detecta fa més mal que el silenci. La via que funciona és més lenta: tenir alguna cosa que valgui la pena explicar. És el criteri de les campanyes de link building ben fetes: autoritat amb context, no enllaços solts.
El que diuen els teus clients
Les ressenyes són la tercera font i, per a Kopp, un senyal de confiança de pes. Hi afegeix un risc que qualsevol empresari entén de seguida: la IA parla amb to d'autoritat, i si el que ha llegit de tu és antic o incomplet, ho repeteix com si fos un fet. Una queixa ja resolta, un servei que ja no ofereixes o una adreça antiga poden continuar sortint a les respostes. Ho expliquem pas a pas a què diuen Google, ChatGPT i Gemini de les teves ubicacions.
Com saber què diu avui la IA de la teva marca
Aquest pilar té un avantatge: el punt de partida el pot mirar qualsevol. N'hi ha prou de fer als assistents les preguntes que faria un client:
- Què saben de tu: «què és [la teva empresa]» i «què en diuen els clients».
- Amb qui et comparen: «alternatives a [la teva empresa]».
- Si surts sense que et busquin pel nom: «quines empreses de [servei] recomanes per a [tipus de client] a [zona]».
Fes-les a més d'un assistent, repeteix-les en dies diferents i desa les respostes amb la data. Varien segons la formulació, el moment i el sistema: una captura sola diu poca cosa, però la mateixa sèrie repetida al cap d'uns mesos permet comparar. En parlem a mesurar la visibilitat a l'AI Search amb dades reals i a com demostrar que el GEO funciona.
On té sentit un especialista: quan les preguntes han de cobrir molts serveis o mercats, quan cal repetir-les amb el mateix mètode i quan el que surt és un problema de reputació que s'ha de corregir a l'origen.
Tercer pilar: que un agent triï el teu producte
Kopp parla de comerç agèntic quan un assistent d'IA compara, tria i, cada cop més, compra en nom d'algú. La seva conclusió: la IA es converteix en client de la teva botiga, com a mínim mentre es preseleccionen productes.
Aquest pilar ja el vam explicar a fons, amb els camps obligatoris del feed de productes d'OpenAI i els paranys de reaprofitar el de Google Merchant Center, a ChatGPT Shopping no es compra. Aquí en fem el resum, amb dues actualitzacions verificades a la documentació oficial el 17 de setembre de 2026:
- Hi ha protocols oberts. OpenAI té l'Agentic Commerce Protocol, perquè ChatGPT llegeixi el catàleg d'un comerç i en mostri els productes. Google va presentar l'11 de gener de 2026 l'Universal Commerce Protocol, que ha començat pel pagament directe dins de l'AI Mode i de Gemini amb comerços elegibles dels Estats Units i aprofita els feeds de Merchant Center. En tots dos casos, qui ven continua sent el comerç.
- Decideixen les dades. Preu, disponibilitat, atributs, valoracions i condicions coherents entre la fitxa, el feed i les dades estructurades de producte. OpenAI diu que els atributs recomanats, com imatges addicionals i ressenyes, milloren l'ordenació.
- Actualització: el feed d'OpenAI ja té requisits separats per a anuncis. Anunciar-se i sortir-hi pels mèrits del catàleg són vies diferents, i ser elegible no garanteix sortir.
- Actualització: el format estàndard de càrrega d'OpenAI encara s'orienta als Estats Units, i els altres mercats depenen que OpenAI ho confirmi per a cada feed. Per a una botiga que ven a Espanya, avui és preparació, no un canal obert.
Si vens serveis, aquest pilar no et toca: no existeix un feed de serveis. Si tens botiga, la feina de dades que et prepara per a aquí és la mateixa que ja et cal per fer créixer una botiga online amb dades.
Per on començar, segons el teu negoci
El valor del marc és poder dir «ara toca aquest».
- Empresa de serveis de tiquet alt (enginyeria, despatx professional, software per a empreses, clínica privada): primer i segon pilar. Primer, que les pàgines de servei es trobin i responguin clar; després, la foto de què diu la IA de tu.
- Botiga online amb catàleg propi: primer i tercer pilar alhora, perquè la fitxa de producte serveix per a tots dos. El segon arriba quan la marca competeix amb revenedors del mateix producte.
- Negoci local: el segon pilar passa per la fitxa de Google i les ressenyes, com expliquem a com aconseguir que la IA recomani un negoci local.
I en tots els casos, el mateix ordre que defensa Kopp i que confirmen Google i OpenAI: si no et troben, la resta no compta.
Punt incòmode: el que encara no pot demostrar ningú
Cal dir-ho clar: ningú pot garantir que una IA et citi, et recomani o triï el teu producte. Ni nosaltres, ni l'autor de l'article original, ni cap eina. Els proveïdors publiquen com accedir-hi (robots, índex, feeds), però no com decideixen. La co-ocurrència és una explicació plausible, no un algoritme documentat, i les respostes canvien d'un dia per l'altre: qualsevol mesura és una mostra, no un rànquing.
Això no vol dir que no valgui la pena. Vol dir fer-ho amb una foto d'abans de tocar res i repetir la mateixa mesura al cap d'uns mesos. El que aguanta és el que ja funcionava: una web que es troba, que s'entén i que diu la veritat, i una marca de la qual altres parlen per motius reals.
Dues idees per no oblidar
Preguntes freqüents
Quins són els tres pilars del GEO?
Segons el marc que va proposar Olaf Kopp a Search Engine Land el 16 de setembre de 2026, són la llegibilitat per a models de llenguatge (que la IA pugui fer servir el teu contingut com a font), el context de marca (que et recomani pel nom quan algú demana opcions) i el comerç agèntic (que un assistent triï i compri el teu producte). Cada pilar demana feina i responsables diferents, i convé decidir quin és prioritari abans de començar.
Si ja faig SEO, he de fer alguna cosa més perquè la IA m'entengui?
El SEO és la condició prèvia: Google diu que, per sortir com a enllaç als AI Overviews o a l'AI Mode, la pàgina ha d'estar indexada i poder mostrar fragments, i que no hi ha optimitzacions especials. El que sí que convé revisar és com està escrit (una idea per paràgraf, la resposta al principi, la informació clau en text) i que no bloqueges els robots de cerca de ChatGPT, Perplexity o Claude.
Necessito un fitxer llms.txt o una versió de la web pensada per a la IA?
Per a Google, no: la seva documentació oficial diu que no cal crear fitxers llegibles per màquina, fitxers de text per a IA ni marcatge especial per aparèixer a les seves funcions d'IA. Cap de les pàgines oficials d'OpenAI, Perplexity i Anthropic que hem consultat no ho demana. El que compta és que la web normal es pugui rastrejar i s'entengui.
Si bloquejo GPTBot o Google-Extended, desapareixeré de ChatGPT o dels AI Overviews?
No necessàriament, perquè són robots vinculats a l'entrenament, no a la cerca. OpenAI separa GPTBot, que recull contingut per entrenar models, d'OAI-SearchBot, que fa sortir webs a la cerca de ChatGPT. Google diu que Google-Extended no afecta la inclusió a Google Search, tot i que sí que limita l'ús del contingut per donar context a les respostes de l'app de Gemini. Els que no has de bloquejar, si vols aparèixer, són els de cerca.
Es pot pagar perquè ChatGPT o Google recomanin la meva marca?
Es pot pagar un anunci, però no que la resposta et recomani. OpenAI va anunciar el gener de 2026 que provaria anuncis a ChatGPT, separats i etiquetats, i que no influirien en les respostes. Google permet anuncis a sobre i a sota dels AI Overviews, i dins del bloc només en alguns països i en anglès; Espanya no hi era el setembre de 2026. La recomanació en si depèn de la teva reputació.
Com puc saber què diu la IA de la meva empresa?
Preguntant-ho com ho faria un client, i a més d'un assistent: què és la teva empresa, què en diuen els clients, quines alternatives hi ha i quines empreses recomanaria per al teu servei i la teva zona. Repeteix-les en dies diferents i desa les respostes amb la data, perquè varien. Si hi trobes dades errònies, corregeix-les a l'origen: la web, la fitxa de Google i els directoris.
Quina llargada ha de tenir un text perquè la IA el citi?
No hi ha cap llargada oficial. Alguns especialistes, com l'autor de l'article de Search Engine Land, recomanen textos de no més d'unes 2.000 paraules, però Google diu literalment que no té cap recompte de paraules preferit. El que sí que té suport en la recerca és posar la informació important al principi. Escriu tan llarg com calgui per respondre bé, sense farciment.
Una empresa de serveis s'ha de preocupar pel comerç agèntic?
Avui, no. Els protocols que existeixen, com l'Agentic Commerce Protocol d'OpenAI o l'Universal Commerce Protocol de Google, funcionen amb catàlegs de producte amb preu, disponibilitat i una fitxa on es pot comprar, i no hi ha un equivalent per a serveis. Una empresa de serveis treu més profit dels altres dos pilars.
Saps quin dels tres pilars t'està frenant?
Abans d'invertir en continguts, en mitjans o en el catàleg, val la pena saber quin pilar està més fluix al teu negoci. La nostra feina de GEO comença per aquesta foto: què pot llegir la IA de la teva web, què diu avui de la teva marca i, si vens producte, com li arriben les teves dades.
No prometem que cap IA et citi ni et recomani. Sí que et podem dir, amb dades, on ets i per on té sentit començar.
Parlem-ne →
