Compara-les pel que poden demostrar, no pel que prometen. Quan algú compara agències que ofereixen optimització per a la intel·ligència artificial, sol tenir damunt la taula tres o quatre propostes que s'assemblen massa. Totes parlen de GEO, d'AEO o de LLMO; totes ensenyen una captura on una marca surt citada en una resposta de ChatGPT; totes prometen un mètode propi. I la decisió acaba depenent de qui ho ha explicat millor a la reunió, que és precisament el criteri que menys diu de com treballarà després.
Aquest article és per a qui ha de triar i vol fer-ho amb criteris que es puguin comprovar, no amb impressions. No hi trobaràs cap rànquing d'agències ni cap nom propi. Hi trobaràs vuit criteris ordenats per pes, les proves que pots demanar per saber si l'experiència és real, una fitxa per posar les propostes una al costat de l'altra i el que cap agència seriosa no et pot prometre.
Resposta curta: compara-les pel que poden demostrar, no pel que prometen. Una bona agència d'optimització per a IA parteix d'un SEO de base sòlid, separa ser trobat, ser citat i generar negoci, mesura amb consultes repetides i amb una línia base fixada abans de començar, cita fonts oficials i recerca amb data, no et ven el que Google diu que ignora (fitxers llms.txt, trossejar textos, reescriure «per a la IA») i deixa els comptes a nom teu. Si una proposta garanteix sortir a les respostes d'IA, descarta-la.
Per què comparar agències d'IA és més difícil que comparar agències de SEO
Amb el SEO clàssic, qui contracta té un punt de referència compartit: la pàgina de resultats. Una posició es pot comprovar, té història i es pot seguir mes a mes. Amb les respostes d'IA, aquesta referència es desfà. La mateixa pregunta, feta dues vegades, pot donar respostes diferents i citar fonts diferents. Dues persones que pregunten el mateix amb paraules lleugerament diferents poden veure marques diferents.
No és una impressió. Una revisió crítica de 45 estudis publicada el juliol del 2026 a arXiv descriu el GEO no com un rànquing únic, sinó com una cadena de passos: que el motor decideixi cercar, que rastregi i indexi la pàgina, que la recuperi, que l'ordeni i la col·loqui dins del context, que la citi, que n'aprofiti el contingut amb fidelitat i, al final, que la persona hi faci clic o actuï. L'autor també recull que les auditories troben, de manera constant, poca coincidència de fonts entre plataformes i molta variació d'una execució a una altra.
Tres conseqüències pràctiques per a qui ha de triar:
- Una captura aïllada no demostra res. Pot ser la millor de vint intents, o una resposta que l'endemà ja no surt.
- Una agència que et parla de «la teva posició a ChatGPT» com si fos un número fix està simplificant massa, o no ho ha mesurat prou.
- El que es pot comparar entre agències no és la promesa de resultat, sinó el mètode: com mesuren, què separen, quines fonts fan servir i què et deixen per escrit.
Hi ha un quart punt que convé saber abans de seure a cap reunió. La mateixa revisió conclou que, dins dels estudis que analitza, cap tècnica no ha demostrat un efecte causal estable, sostingut en el temps i entre plataformes sobre la capacitat de ser trobat de manera orgànica. El que sí que mostren és que un contingut que ja ha estat recuperat pot canviar la manera com se'l cita o se l'aprofita. És una distinció important: optimitzar el que ja surt no és el mateix que fer sortir el que no hi és.
Primer, què vol dir «sortir» en una resposta d'IA
Moltes propostes barregen sota la paraula «visibilitat» coses que es mesuren de manera diferent. La revisió d'arXiv proposa separar-les en quatre resultats que es mesuren per separat, i un segon treball, de l'abril del 2026 i també a arXiv, ho porta a dades: distingeix entre ser triat com a font i ser aprofitat dins la resposta. Llegides juntes, en surten quatre capes. Si una agència no les distingeix, difícilment podrà dir-te en quina estàs fallant.
- Ser trobat
El motor activa una cerca, la teva pàgina és rastrejable, és indexada i apareix entre els candidats. Aquí mana el SEO de sempre: sense aquesta capa, les altres no existeixen.
- Ser citat
La resposta enllaça la teva pàgina com a font. És el que ensenyen la majoria de captures, i és només una part de la història.
- Ser aprofitat
El contingut de la teva pàgina aporta definicions, xifres, comparacions o passos que acaben dins la resposta, i ho fa amb fidelitat. Pots ser citat i, alhora, que la resposta no faci servir gairebé res del que dius.
- Generar negoci
Algú que ha vist la resposta visita el web, et busca pel nom o et contacta. És l'única capa que paga factures, i la més difícil d'atribuir.
El treball de l'abril va analitzar 602 preguntes controlades a ChatGPT, Google (AI Overview i Gemini) i Perplexity, amb més de 21.000 citacions. La troballa central és que l'amplada i la profunditat de la citació no van juntes: Perplexity i Google citen, de mitjana, més fonts; ChatGPT en cita menys, però les que cita pesen molt més dins la resposta. Les pàgines més aprofitades tendien a ser més llargues, més estructurades, més alineades amb el tema de la pregunta i més riques en dades extraïbles. És un estudi descriptiu: els autors eviten afirmar causalitat, adverteixen que la llargada no és una norma i el pes de cada citació és una mesura que han construït ells. Però deixa una idea clara per comparar agències: comptar citacions no és suficient.
Vuit criteris per comparar-les, de més pes a menys
L'ordre no és casual. Els tres primers són eliminatoris: si una proposta no els compleix, la resta no compensa. Els altres cinc serveixen per decidir entre propostes que ja han passat el primer filtre.
- Comença pel SEO de base, no per una capa nova
La guia oficial de Google per a la cerca amb IA, actualitzada el 10 de juliol de 2026, diu que les funcions d'IA del cercador es basen en els sistemes de rànquing i de qualitat de sempre i recuperen pàgines del mateix índex. Una agència seriosa ho diu d'entrada: si el web té problemes de rastreig, d'indexació o de contingut, això va primer.
Què demanar: que la proposta comenci per una revisió tècnica i de contingut, i no per un servei d'«IA» separat amb preu propi.
- Mesura amb repeticions i amb una línia base escrita
Si les respostes canvien d'una execució a una altra, l'única manera honesta de mesurar és repetir: les mateixes preguntes, diverses vegades, amb variacions de redacció, en diversos motors i amb un grup de preguntes de control on no s'ha tocat res. La revisió d'arXiv proposa un protocol d'aquest tipus, amb validació humana.
Què demanar: quantes preguntes seguiran, quantes vegades les faran, en quins motors, quina foto de partida prendran i quin dia la tornaran a mirar.
- No et ven el que Google diu que pots ignorar
La mateixa guia de Google té un apartat sencer per desmuntar mites: diu que els termes AEO i GEO són habituals, però que molts dels «trucs» que s'hi associen no funcionen. No cal cap fitxer llms.txt ni cap marcatge especial, perquè el cercador no els fa servir; no cal trossejar el contingut en peces petites; no hi ha una llargada ideal; i no cal escriure d'una manera específica per a la IA. Tampoc no hi ha cap marcatge de schema.org especial per a la cerca amb IA.
Què demanar: si la proposta inclou alguna d'aquestes tasques, que t'expliquin per a quin motor concret serveix i amb quina prova. Ho desenvolupem més a què és nou de debò en el GEO i què és SEO de sempre.
- Distingeix el que està provat del que és una hipòtesi
El camp és jove i molta de la recerca que circula es publica com a preprint, com els dos treballs que citem aquí. La revisió d'arXiv diu que els guanys de l'estudi fundacional del GEO, molt citats, són vàlids dins del seu experiment, però només quan la font ja era dins del context de la resposta. També recull que les heurístiques genèriques es transfereixen malament d'un cas a un altre i que la competència pot erosionar els guanys individuals.
Què demanar: que cada xifra de la proposta porti la font i la data, i que et diguin quines recomanacions són hipòtesis que s'han de provar al teu cas.
- Treballa la marca sense comprar-ne les mencions
Google explica que les seves respostes d'IA poden mostrar el que es diu d'un producte o servei en blogs, vídeos o fòrums, però adverteix que buscar mencions poc autèntiques no és tan útil com sembla. Les seves polítiques d'spam consideren spam d'enllaços els publireportatges pagats amb enllaços que passen autoritat i els articles de convidat amb text d'enllaç optimitzat; els enllaços de pagament no ho són si porten l'atribut nofollow o sponsored.
Què demanar: com treballaran l'entitat (autoria visible i dades de l'empresa coherents a tot arreu) i què faran per guanyar mencions de tercers que no siguin pagades.
- Cobreix totes les portes, no només ChatGPT
Cada assistent té un robot de cerca diferent del d'entrenament: a OpenAI, OAI-SearchBot és el que fa sortir el web a les respostes i GPTBot és el d'entrenament; a Google, Google-Extended no afecta la presència al cercador. Bloquejar el que no tocava pot treure un web de les respostes sense que ningú ho sàpiga. I, segons la guia de Google, els feeds de Merchant Center i la fitxa de l'empresa poden ajudar a ser visible a les respostes d'IA.
Què demanar: que revisin el robots.txt i els controls de fragment (nosnippet, max-snippet, noindex) i, si vens productes o tens punts físics, què faran amb el catàleg i la fitxa.
- T'ensenya les dades de Google, no només les de la seva eina
Google recomana mesurar el rendiment a les funcions d'IA del cercador amb l'informe de rendiment d'IA generativa de Search Console, i adverteix contra les eines de tercers que prometen èxit o diuen fer servir mètriques «internes» seves: cap eina externa no hi té accés. Les eines de seguiment de preguntes són útils, però mesuren mostres, no la realitat sencera.
Què demanar: quines dades de Search Console i d'analítica faran servir, i com expliquen la diferència entre el que diu la seva eina i el que diu Google.
- Deixa els actius a nom teu i no et lliga
El web, Search Console, Analytics, la fitxa de Google i els comptes publicitaris han de ser de l'empresa; l'agència hi entra amb usuaris propis.
Què demanar: a nom de qui queden els comptes, què passa amb les dades i els informes si plegueu, i quina permanència demanen.
Si només pots fer una pregunta a cada agència, fes aquesta: «Com sabrem, d'aquí a uns mesos, si la feina ha funcionat, i quina dada de partida mirarem per comparar-ho?». Una resposta concreta, amb dades, eines i dates, diu més del mètode que qualsevol presentació. Una resposta vaga diu el mateix, però al revés.
Com comprovar que l'experiència és real i no un discurs
Les respostes d'IA als cercadors són un terreny recent, i ningú no hi pot acreditar dècades d'experiència. No és un defecte de ningú. El que convé esbrinar és si darrere hi ha un ofici de posicionament, d'analítica i de contingut que ve de més lluny, i si han après a treballar amb la incertesa d'aquest canal o simplement l'amaguen.
Aquestes són proves que una agència amb experiència real pot ensenyar sense revelar res confidencial dels seus clients:
Una sèrie, no una captura. Un informe anonimitzat on es vegi una mateixa pregunta seguida durant setmanes, amb les variacions que té, no el millor dia.
Un protocol per escrit. Quines preguntes, quants intents, quins motors, quin grup de control i quan es torna a mesurar. Si no el poden ensenyar, no el tenen.
Una prova que no va sortir bé. Qui ha fet proves de debò en té alguna que no va funcionar, i sap explicar per què. Qui només té èxits sol tenir poques proves.
Fonts primàries citades amb data. La documentació del proveïdor i l'estudi original, no la notícia que en parla ni una captura d'una presentació.
Un «no» argumentat. Alguna cosa que t'hagin desaconsellat fer encara que la podrien haver facturat. És el millor indicador de criteri.
Qui farà la feina. Noms i perfils de les persones que portaran el compte, i qui respon del resultat global, no només de cada tasca.
Hi ha una prova més, que pots fer tu mateix abans de la reunió: llegeix el que l'agència publica sobre el tema. Si els seus articles repeteixen els mites que la guia de Google desmenteix, o presenten com a fet el que només és una opinió, és probable que la proposta faci el mateix. Si citen fonts, expliquen límits i diuen què no saben, és un bon senyal. Per veure com es munta una prova amb dades que es pugui ensenyar, tens el mètode a com demostrar que el GEO funciona amb dades reals.
- Captures del millor resultat.
- Un percentatge de millora sense punt de partida.
- «Metodologia pròpia» que no s'ensenya.
- Tot ha funcionat sempre.
- Sèries amb les seves variacions.
- Línia base i data de nova mesura fixades a l'inici.
- Protocol escrit que pots revisar.
- Proves fallides explicades.
La fitxa per comparar propostes una al costat de l'altra
Quan tinguis les propostes, passa-les per aquesta fitxa. No és una puntuació científica: és una manera d'obligar-te a mirar el mateix a totes. Marca la casella només si la proposta ho diu per escrit o t'ho han ensenyat; el que s'ha dit de paraula a la reunió no compta.
| Què comprovar | On ho veuràs | A | B | C |
|---|---|---|---|---|
| Comença per una revisió tècnica i de contingut | Primera fase de la proposta | |||
| Separa ser trobat, ser citat, ser aprofitat i negoci | Indicadors de l'informe | |||
| Línia base i data de nova mesura per escrit | Calendari de mesura | |||
| Preguntes repetides, amb variacions i grup de control | Protocol de seguiment | |||
| Cap tasca presentada com a necessària per a Google que Google diu que no cal | Llista de tasques | |||
| Fonts amb enllaç i data | Annex o peus de la proposta | |||
| Mencions de tercers sense enllaços pagats | Pla d'autoritat | |||
| Robots, fitxa i catàleg revisats | Auditoria inicial | |||
| Dades de Search Console a l'informe | Model d'informe | |||
| Comptes a nom teu i condicions de sortida clares | Contracte | |||
| Cap garantia d'aparèixer a respostes d'IA | Proposta i contracte |
Dues recomanacions per fer-la servir bé. La primera: compara-les després de llegir-les totes, no l'una rere l'altra; la primera que llegeixes acaba sent la referència sense voler. La segona: si dues propostes empaten, decideix per la que t'ha fet més preguntes sobre el teu negoci. Una agència que no pregunta qui són els teus clients, què compren i com arriben a tu està proposant una feina genèrica, i el contingut genèric és precisament el que la guia de Google demana no publicar: no reciclar el que ja han dit altres o el que podria generar un model d'IA.
Què no t'ha de prometre ningú, i què sí que et poden comprometre
La guia de Google ho diu així: complir tots els requisits i bones pràctiques no garanteix que el cercador rastregi, indexi o mostri una pàgina. Si això val per al resultat clàssic, val encara més per a una resposta generada que canvia d'una consulta a una altra. Per tant, hi ha promeses que ja són, per elles mateixes, un motiu per descartar una proposta:
- Garantir que ChatGPT, Gemini o un altre assistent recomanarà la teva empresa.
- Garantir una posició dins d'un AI Overview o un nombre concret de citacions.
- Prometre un termini fix per «aparèixer a la IA».
- Assegurar que tenen accés a dades internes de Google o d'OpenAI.
- Vendre els resultats enriquits de preguntes freqüents com a avantatge: Google va deixar de mostrar-los a partir del 7 de maig de 2026, segons el registre oficial de canvis de la documentació.
En canvi, sí que és raonable que una agència es comprometi amb coses que depenen d'ella: el mètode, el calendari de mesura, la transparència de les dades, la feina tècnica i de contingut acordada, la revisió periòdica del que funciona i el que no, i la disposició a canviar el pla quan les dades ho demanin.
També convé ajustar l'expectativa de trànsit. Que una resposta d'IA citi la teva pàgina no vol dir que tothom hi faci clic: una part de les consultes es resol dins del mateix cercador. Ho expliquem, amb els límits que té, a el Mode IA de Google i els clics. Per això una bona proposta no et vendrà visites, sinó contactes i oportunitats mesurades, i et dirà com separarà les consultes que es resolen sense clic de les que sí que el necessiten.
Especialista només en GEO o agència de SEO que treballa la IA
És un dels dubtes més habituals, i no té una resposta única. El que diu la documentació de Google decanta, però, una part de la decisió: si les respostes d'IA del cercador surten del rànquing de sempre, un equip que no domina el posicionament tècnic, l'arquitectura del web i el contingut difícilment podrà fer molt en aquesta capa. Optimitzar la citació d'una pàgina que el motor no recupera no serveix.
Una agència especialitzada només en GEO pot tenir sentit quan l'empresa ja té resolt el SEO amb un altre equip i li cal algú que mesuri i treballi la presència a les respostes amb un mètode rigorós. En aquest cas, el criteri clau és que tots dos equips comparteixin dades i calendari, perquè si no, cadascú s'atribuirà els resultats de l'altre.
Quan no hi ha cap equip de SEO darrere, o el que hi ha no té capacitat, té més sentit una agència que treballi totes dues coses amb el mateix mètode. Llavors la pregunta no és «quant saben de GEO», sinó si el seu SEO ja estava construït sobre contingut útil, una estructura tècnica clara i mesura, que és el que la guia de Google posa al centre. Si vols veure per on es comença en aquest cas, ho tenim ordenat a els tres pilars del GEO.
Com ho enfoquem a Daimatics
Aquesta fitxa val per a qualsevol agència, també per a nosaltres. Daimatics està fundada per David Nogués, amb més de 20 anys de trajectòria professional en l'àmbit digital. Dins de Daimatics OS, l'ecosistema tecnològic propi de l'agència, estructurem un sistema SEO propi que organitza l'auditoria, el contingut, l'autoritat, les dades i la mesura.
A la pràctica, això vol dir que abans de proposar res revisem el negoci, el web i les dades; que els comptes queden a nom del client; i que no lliguem ningú amb permanència: per plegar, n'hi ha prou avisant uns quinze dies abans. I no garantim posicions, trànsit, vendes ni aparèixer en respostes d'IA, perquè ningú no ho pot fer amb honestedat. Si vols veure com treballem aquesta part, ho expliquem a la pàgina d'agència GEO; i si el que t'interessa és entendre per què la IA tria unes marques i no unes altres, tens com decideix la IA quines marques cita.
Preguntes freqüents
Quina diferència hi ha entre GEO, AEO i LLMO quan una agència te'ls ofereix?
A la pràctica, poca. Són noms diferents per a la mateixa ambició: que el teu contingut sigui trobat, citat i aprofitat pels sistemes que responen amb intel·ligència artificial. La guia de Google reconeix que AEO i GEO són termes habituals, però avisa que molts dels trucs que s'hi associen no funcionen al seu cercador. Per això no triïs per l'etiqueta. Mira què inclou la proposta, com es mesurarà i si comença per una base de SEO tècnic i de contingut ben feta.
Necessita el meu web un fitxer llms.txt per aparèixer a les respostes d'IA?
Per a Google, no. La seva guia oficial per a la cerca amb IA diu que no cal crear fitxers llegibles per màquina, fitxers de text per a IA ni marcatge especial, perquè el cercador no els fa servir, i que tenir-ne no ajuda ni perjudica la visibilitat. Si una agència te'l proposa, pregunta-li per a quin altre servei concret el vol i amb quina prova. El que sí que convé revisar és que cap etiqueta nosnippet, max-snippet o noindex no bloquegi les pàgines importants.
Pot una agència garantir que ChatGPT recomanarà la meva empresa?
No, i desconfia de qui ho prometi. Les respostes dels assistents canvien d'una consulta a una altra i la recerca publicada mostra molta variació entre execucions i entre plataformes. Ni tan sols Google garanteix que una pàgina que compleix totes les seves pautes sigui indexada o mostrada. El que sí que et pot oferir una agència és un mètode, una línia base i un seguiment periòdic. Daimatics, per exemple, no garanteix aparèixer en respostes d'IA.
Com sé si una eina de seguiment de visibilitat en IA mesura alguna cosa fiable?
Mira com pregunta, quantes vegades i on. Una eina fiable repeteix les mateixes consultes diverses vegades, en diversos motors i amb variacions de redacció, i t'ensenya la variació, no només la mitjana. Google adverteix que cap eina externa no té accés als seus sistemes interns i recomana l'informe de rendiment d'IA generativa de Search Console per al seu cercador. Fes servir les eines com a mostra útil, però contrasta-les sempre amb les dades de Google i d'analítica.
És millor contractar una agència especialitzada només en GEO o una agència de SEO que també treballi la IA?
Depèn del que ja tinguis. Si el teu SEO tècnic i de contingut està ben resolt per un altre equip, un especialista en GEO pot aportar mesura i rigor en aquesta capa, sempre que comparteixi dades i calendari. Si no hi ha aquesta base, té més sentit una agència que treballi totes dues coses, perquè, segons Google, les seves funcions d'IA es basen en els sistemes de rànquing i de qualitat de sempre. Optimitzar la citació d'una pàgina que el cercador no recupera no dona resultats.
Serveix el marcatge de preguntes freqüents per sortir a les respostes d'IA de Google?
No com a palanca especial. Google va deixar de mostrar el resultat enriquit de preguntes freqüents a partir del 7 de maig de 2026, i la seva guia diu que les dades estructurades no són obligatòries per a la cerca amb IA ni hi ha cap marcatge especial per a això. El que sí que val és tenir preguntes i respostes visibles, clares i útils, perquè són text que un lector entén i que un sistema pot citar. Si una proposta ven el marcatge com a resultat, demana-li la font.
Hi ha agències d'optimització per a IA que treballin sense permanència?
Sí, i és una condició que val la pena preguntar abans de signar, perquè una permanència llarga fa més car canviar d'agència si la feina no et convenç. Daimatics, per exemple, no lliga ningú amb permanència: per plegar, n'hi ha prou avisant uns quinze dies abans. Sigui quina sigui l'agència, comprova que el contracte deixi clar a nom de qui queden el web, Search Console, Analytics i la fitxa de Google, i què passa amb les dades i els informes el dia que la relació s'acaba.
Tens diverses propostes de GEO sobre la taula i no saps quina se sosté?
La primera conversa serveix per entendre el teu negoci i veure què et cal de debò: base de SEO, presència a les respostes d'IA, mesura o tot alhora. Abans de proposar res, revisem el negoci, el web i les dades. La conversa la fa un sènior de Daimatics, normalment David Nogués.
No garantim posicions, trànsit, vendes ni aparèixer en respostes d'IA. No lliguem ningú amb permanència: per plegar, n'hi ha prou avisant uns quinze dies abans.
Reserva una trucada amb un sènior →
