Hi ha una conversa que es repeteix a les empreses que decideixen invertir en digital. Algú diu «hauríem de parlar amb una agència», tothom hi està d'acord, i a la reunió següent hi ha tres propostes damunt la taula que no s'assemblen gens: una parla de posicionament i continguts, l'altra de campanyes i creativitats, i la tercera d'un pla «360» que sembla incloure-ho tot. Les tres es presenten com a agència de màrqueting digital, i les tres diuen la veritat.
Aquest és el problema real de qui ha de decidir: l'etiqueta no distingeix res. Sota el mateix nom hi ha un professional que treballa sol, un equip de quinze persones repartit en departaments i una empresa que revèn campanyes automatitzades sense mirar-se el negoci que hi ha a sota. Tots facturen el mateix concepte i cap no menteix al contracte.
Aquesta pàgina no va de quina agència és millor. Va del que et cal saber abans de triar: què és exactament una agència de màrqueting digital, què hi ha a dins, com s'organitza la feina, com es cobra i quines preguntes separen un proveïdor que t'anirà bé d'un que et farà perdre un any.
La pregunta que decideix no és quina agència és la millor. És quina feina tens tu pendent ara mateix i quin tipus de proveïdor la pot fer.
Tres verbs que expliquen què fa (de veritat) una agència de màrqueting digital
Una agència de màrqueting digital és qui assumeix, des de fora del negoci, els canals pels quals aquest es dona a conèixer, es troba i es contacta a internet. Fins aquí, la definició de manual. El que la fa útil són els tres verbs que hi ha a dins, perquè no tots els proveïdors els fan tots tres.
Executa. Algú escriu, munta, configura i corregeix. És la part visible i la que tothom dona per feta quan signa.
Connecta. Els canals no viuen sols. El text que et fa sortir a un cercador és el mateix que un assistent d'IA llegeix per decidir si et menciona, i la pàgina on cau un anunci decideix si aquell clic acaba en res. Connectar vol dir que una decisió presa en un canal té en compte els altres: és el que distingeix una agència d'una llista de serveis.
Mesura. Saber, quan acaba el mes, què ha passat i per què. No quants clics, sinó quants pressupostos, quantes trucades i quantes comandes, i de quin canal venien. És la part que més sovint falta, i quan falta no es nota fins al cap de mig any.
Hi ha una quarta cosa que no consta enlloc i sol ser la que més pesa: decidir què no es fa. Un negoci pot fer deu coses de màrqueting digital i, amb el pressupost que té, només fer-ne dues bé. Triar aquestes dues és feina d'agència; fer-les deu a mitges també és una decisió, però no és cap estratègia.
I hi ha coses que una agència no és. No és un revenedor de plataformes: si l'únic que aporta és engegar campanyes que la plataforma ja proposa sola, pagues una capa de més. No és un estudi de disseny. I no és una garantia de vendes, com veurem amb documentació oficial de Google a la mà.
«360», «2.0», «full service», «growth»: què hi ha darrere de cada etiqueta
Bona part de les propostes que reps fan servir adjectius allà on hauria d'haver-hi una llista de feines. Val la pena desxifrar-los.
Màrqueting 360. Vol dir que el proveïdor es presenta com a capaç de cobrir tots els punts de contacte amb el client, de la cerca a la xarxa social, de la web al correu. No és una disciplina: és una promesa d'abast. La pregunta que la converteix en informació útil és concreta: quins canals exactament, qui executa cadascun amb nom i dedicació, i què passa amb els que el teu negoci no necessita, perquè tenir-los al pressupost i no fer-los servir és el cas més habitual.
Màrqueting 2.0. És un terme heretat de l'època en què es parlava de la «web 2.0», la web participativa de blogs, comentaris i xarxes socials. En el nostre criteri, avui no designa cap disciplina: quan apareix en una proposta, sol voler dir «fem xarxes i continguts». No és dolent; simplement no és informació. Val la pena demanar-ne la traducció a feines concretes.
Full service. El mateix abast, en anglès. El que importa no és l'etiqueta, sinó si aquell abast es cobreix amb equip propi o amb proveïdors encadenats: determina qui respon quan una cosa falla.
Performance i growth. Apunten a treballar mirant una xifra de negoci i no una de plataforma. La idea és bona; comprova quina xifra concreta es compromet a moure i com es mesurarà.
La regla pràctica és senzilla: un adjectiu no és un servei. Davant de qualsevol d'aquestes paraules, demana sempre el mateix: la llista de feines, qui les fa i com se'n sabrà l'efecte.
Què hi ha a dins d'una agència, explicat pel problema que resol
Els catàlegs s'escriuen pel nom de la disciplina, que és l'ordre que no serveix a qui compra. Aquí van pel problema que resolen.
Cap negoci necessita les sis coses alhora, i qui te les proposi totes de cop el primer dia probablement no t'ha escoltat prou. El que canvia molt és l'ordre, i l'ordre depèn del sector: una clínica, una indústria que ven a altres empreses i una botiga en línia tenen embuts i cicles de decisió diferents. Aquesta conversa la resol la pàgina de serveis de màrqueting digital per sector.
Agència, autònom, equip propi o consultor: quin et toca en aquest moment
És la decisió que més diners estalvia o malgasta, i gairebé mai es planteja. No hi ha un tipus de proveïdor millor: hi ha el que encaixa amb la mida del teu problema i amb el temps intern que hi pots dedicar.
| Tipus de proveïdor | Quan encaixa | On sol fallar |
|---|---|---|
| Professional autònom especialitzat | Una feina concreta i acotada: una migració, una auditoria, posar ordre en una campanya. | Quan el problema necessita dues o tres disciplines alhora, o quan es posa malalt i tot s'atura. |
| Agència petita especialitzada | Necessites diverses disciplines connectades i el teu volum no dona per a un equip intern. | Si l'especialitat no coincideix amb el teu canal principal: forta en cerca no vol dir forta en vídeo. |
| Agència gran o full service | Diverses marques, mercats o idiomes alhora; necessites volum de producció. | El sènior que et ven pot no ser qui gestiona. Pregunta qui portarà el compte el mes tres. |
| Equip intern | El màrqueting és el motor del negoci i el producte és difícil d'explicar a algú de fora. | Costa trobar sis especialitats en dues persones, i ningú no veu el que es fa en altres sectors. |
A la pràctica, la combinació més freqüent no és triar-ne un: és tenir una persona a dins que entén el negoci i decideix, i un proveïdor extern que aporta les especialitats. La persona de dins no cal que sigui tècnica; cal que pugui respondre en un dia i que sàpiga quins clients vol el negoci.
La proximitat geogràfica és una variable menor que sovint es tracta com si fos la principal. Té sentit quan hi ha un component físic real —botigues, rutes comercials, un mercat local— i aleshores la conversa és una altra: la d'una agència que treballa un territori concret, amb les seves comarques i la seva demanda. Per a la resta, el que importa és la freqüència del contacte, no els quilòmetres.
Com s'organitza la feina per dins, i per què t'hauria d'importar
L'organització interna sembla un assumpte seu i és el que determinarà la teva experiència els mesos següents. Quatre moments es repeteixen a qualsevol agència que treballi amb mètode.
Val la pena preguntar també per l'estructura d'equip. A Daimatics, la primera conversa la condueix un perfil sènior —normalment el fundador, David Nogués— i els projectes de més dimensió els pot portar ell directament; la part d'intel·ligència artificial l'executa l'equip especialitzat de NeuronAI Technologies. Saber qui fa què és saber a qui truques quan una campanya es desconfigura un divendres.
Models de cobrament d'una agència, i per què el preu es parla a la reunió
És la pregunta que tothom fa primer i la que menys respostes clares obté. La raó no és opacitat: la mateixa feina no costa igual en dos negocis, i publicar una xifra sense conèixer-los seria inventar-se-la. El que sí que es pot explicar són els models.
| Model | Com funciona | Per a què va bé |
|---|---|---|
| Projecte tancat | Un encàrrec amb inici i final: una auditoria, una migració, la posada en marxa d'un canal. | Problemes acotats i per conèixer-se abans de comprometre's a més. |
| Acompanyament continuat | Una quota periòdica per una dedicació pactada, amb revisió regular. | Disciplines que necessiten continuïtat, com el posicionament o les campanyes. |
| Per campanya | Es pressuposta cada acció publicitària, a part de la inversió que va a la plataforma. | Estacionalitat molt marcada o accions puntuals. |
| Vinculat a resultats | Una part de l'import depèn d'una xifra acordada. | Només quan la xifra és mesurable, atribuïble i està fora de discussió. |
Hi ha una separació que hauria de quedar clara al primer pressupost i que genera bona part dels malentesos: el que va a la plataforma publicitària no és el que cobra l'agència. El primer és inversió que va a Google o a Meta; el segon és la feina de qui la planifica i la gestiona. Barrejar-los en una sola línia fa impossible saber si una campanya surt a compte.
Què fa que una mateixa feina costi més o menys? La competència del teu sector, l'estat de partida de la web, el nombre de canals que s'han de treballar alhora, el volum de catàleg i els territoris que s'han de cobrir. A Daimatics no hi ha imports ni terminis publicats: el preu i les condicions es parlen a la reunió, un cop es veu el que hi ha. El que sí que es pot dir per endavant és que no hi ha permanències que lliguin i que, per plegar, n'hi ha prou amb avisar uns quinze dies abans.
Saps què costa abans de començar i acaba quan acaba. El límit: la feina digital que dona fruit rarament s'acaba en una entrega, i sense continuïtat l'informe es queda al calaix.
Algú mira el teu projecte cada setmana i pot corregir sense esperar el pròxim pressupost. El límit: sense una reunió mensual on es miri el mateix quadre, es converteix en una subscripció que ningú no qüestiona.
Cinc coses que decideixen si la relació funciona (i dues depenen de tu)
Les relacions que funcionen i les que acaben malament es distingeixen per coses bastant poc glamuroses. Aquestes cinc en concentren la major part.
1. Els comptes i les dades, a nom teu. La web, Analytics, Search Console, la fitxa de Google i els comptes publicitaris han de ser propietat del negoci; l'agència hi accedeix amb usuaris propis. No és desconfiança: és la manera normal de treballar, i les mateixes plataformes ho preveuen. Google documenta com gestionar l'accés a un compte de Google Ads i com afegir i retirar usuaris a Analytics. Si un dia canvies de proveïdor, l'històric es queda amb tu.
2. La mesura, muntada abans de començar. Decidir què compta com a resultat i comprovar que es registra bé és el primer lliurable, no l'últim. Els històrics no són retroactius: el que no s'ha recollit no es recupera.
3. Una persona que respon. Un nom, no una bústia. Quan una campanya es desconfigura o una pàgina cau, la diferència entre dues hores i dos dies és tenir algú que et contesta.
4. Saber quin client vols (això és teu). Cap dada et dirà si prefereixes vint comandes petites o dues de grosses. Dues campanyes del mateix compte poden tenir objectius oposats, i només tu ho pots dir. Quan una agència ho ha de deduir, és així com surten els informes tècnicament correctes i comercialment equivocats.
5. Capacitat de servir el que demanaràs (això també és teu). Si la campanya funciona i ningú no agafa el telèfon, has pagat per perdre clients amb més eficiència.
Sobre què es pot exigir, la documentació de Google és inusualment directa. Al seu document oficial sobre com contractar un especialista en SEO, Google adverteix que «ningú no pot assegurar-te el primer lloc als resultats» i recomana desconfiar de qui garanteix posicions o afirma tenir una «relació especial» amb Google. També recomana entrevistar el proveïdor i, en una auditoria inicial, donar-li només accés de lectura a Search Console. Són criteris aplicables a qualsevol disciplina. Daimatics, en la mateixa línia, no garanteix posicions, trànsit, vendes, terminis ni aparèixer a les respostes d'IA.
Un detall útil sobre les insígnies: les certificacions de Google Ads són personals. Google diu que només pots dir que tens la certificació si ets tu qui va aprovar l'avaluació, i que no n'hi ha prou que l'hagi obtinguda un company ni que la teva agència tingui la insígnia. Traduït a la teva taula: pregunta qui, del teu equip assignat, està certificat. Daimatics és Google Partner, i la condició es pot comprovar a la seva pàgina del programa, enllaçada des del peu del web.
Quan una agència no és la resposta
Aquesta part sol faltar a les pàgines de les agències, i és la que més temps estalvia.
Quan el problema és l'oferta. Si el que véns no es compra al preu al qual el véns, cap canal ho arreglarà. La publicitat fa arribar gent a la porta més de pressa; si la porta no convenç, l'únic que s'accelera és la despesa.
Quan el problema és el marge. Hi ha sectors on el cost de cada clic i la proporció de gent que acaba comprant no deixen espai per pagar ningú. Val més saber-ho amb un càlcul de quinze minuts que amb sis mesos de campanya.
Quan necessites una feina, no una relació. Si el que tens pendent és arreglar una cosa concreta, un professional especialitzat sol ser més ràpid i més barat.
Quan busques algú que publiqui cada dia a les xarxes. És un dels malentesos més freqüents i convé dir-ho clar: Daimatics no porta la gestió diària de xarxes socials, les coordina i les fa servir per promocionar el que es publica. Si el teu encàrrec és la publicació diària, el proveïdor adequat és un altre.
I si el que tens damunt la taula és una proposta de posicionament, hi ha una pàgina que entra a fons en aquell cas: qui decideix que surtis primer a Google i què pots exigir. Si la pregunta és què aporta una agència quan ja tens part de la feina feta, la respon l'article sobre els beneficis de contractar-ne una.
Preguntes freqüents
Què és una agència de màrqueting digital i en què es diferencia d'un autònom o d'un equip propi?
És un proveïdor extern que es fa càrrec dels canals pels quals un negoci és trobat i contactat a internet, els connecta entre ells i en mesura l'efecte. La diferència amb un autònom no és la mida: és que cobreix diverses especialitats alhora i decideix l'ordre. La diferència amb un equip propi és que aporta el que es veu en altres sectors i no depèn d'una sola persona; a canvi, l'equip propi coneix el producte com ningú de fora.
Què volen dir «màrqueting 360» i «màrqueting 2.0» en un pressupost?
«360» és una promesa d'abast, no una disciplina: el proveïdor diu cobrir tots els punts de contacte amb el client. «2.0» és un terme heretat de l'època de la «web 2.0» que, en el nostre criteri, avui no designa cap disciplina concreta. Cap dels dos és informació per si sol. Demana que te'ls tradueixin en tres columnes: quins canals exactament, qui executa cadascun i com se'n mesurarà l'efecte.
Màrqueting digital i publicitat en línia són el mateix?
No. La publicitat en línia és una part del màrqueting digital: la que consisteix a pagar un tercer perquè el teu missatge aparegui en un espai que no és teu. El màrqueting digital inclou a més tot el que no es paga per aparició: el posicionament, el contingut, la web, la reputació o el correu. La confusió té conseqüències: si només inverteixes en la part de pagament, el dia que tanques l'aixeta deixes de rebre res.
Com puc saber si una agència entén el meu sector abans de signar res?
Per les preguntes que et fa, més que per les respostes que et dona. Qui entén el teu sector vol saber el marge, el cicle de decisió, la capacitat de servir i què consideres un client bo. Google, a la seva guia oficial per contractar un especialista, recomana justament entrevistar-lo: demanar exemples de feina, quina experiència té al teu sector i com mesura el rendiment. Si només et parlen d'ells, ja tens una dada.
Per què cap agència publica preus i com sé si m'hi cap el pressupost?
Perquè la mateixa feina no costa igual en dos negocis: depèn de la competència del sector, de l'estat de la web, dels canals implicats i dels territoris a cobrir. En lloc de buscar una tarifa, fes el càlcul al revés: quant et deixa un client, comptant si repeteix, i quants en necessites perquè la inversió tingui sentit. A Daimatics, el preu i les condicions es parlen a la reunió.
Si canvio d'agència, qui es queda la web, els comptes i l'històric de dades?
Hauries de quedar-te'ls tu. La web, Analytics, Search Console, la fitxa de Google i els comptes publicitaris han d'estar a nom del negoci, amb l'agència accedint-hi com a usuari convidat; tant Google Ads com Analytics tenen documentada aquesta gestió de permisos. Comprova-ho abans de començar, no el dia que te'n vulguis anar: recuperar un compte creat per un tercer és lent i l'històric no es reconstrueix.
Cal que l'agència tingui oficina a la meva ciutat?
Per a la major part de la feina, no: el que decideix és la freqüència del contacte i la claredat del que s'envia. La proximitat compta quan hi ha un component físic real, com botigues o rutes comercials. Daimatics treballa en remot per a tot Espanya, que és el seu mercat principal; té l'oficina principal a La Massana, a Andorra, i una sucursal a Dosrius, des d'on es fan reunions presencials amb empreses de l'àrea de Barcelona.
Tens propostes d'agència damunt la taula i no saps quina resol el teu problema?
Abans de proposar res cal entendre el negoci, la situació i les dades. Si estàs comparant proveïdors, comença per tres preguntes: quina feina tens realment pendent, quin tros del recorregut del teu client ja tens cobert i què comptarà com a resultat. Si el teu cas és sectorial, la conversa continua a la pàgina de serveis de màrqueting digital per sector.
Daimatics està fundada per David Nogués, amb més de 20 anys de trajectòria professional en l'àmbit digital, i és Google Partner. No garantim posicions, trànsit ni vendes. La primera conversa la fa un perfil sènior, els comptes queden a nom teu i no lliguem ningú amb permanència: per plegar, n'hi ha prou avisant uns quinze dies abans.
Reserva una trucada amb un sènior →
