Auditoria SEO per saber què s'ha d'arreglar, en quin ordre i quanta feina és

Depèn de quatre coses, i qualsevol xifra donada abans de veure-les és un número inventat: quantes pàgines té el web, si és una botiga en línia o un web de serveis, fins on vols arribar —només la part tècnica o també contingut, autoritat, local i motors d'IA— i si hi ha un historial de migracions o de penalitzacions per desenredar. El que sí que es pot dir abans és què inclourà l'informe i fins on arribarà la revisió. A Daimatics el preu es tanca en acordar l'abast i no hi ha permanència.

Tres coses, i la tercera és la que sol faltar. Primer, evidència: cada problema amb la captura, la URL o la consulta que el demostra. Segon, prioritat: quins punts s'han d'arreglar abans i quins es poden deixar córrer, amb l'esforç que costa cadascun. I tercer, com es comprova que s'ha fet i quan es tornarà a mirar. Una auditoria sense la tercera part és una llista de bones intencions: no es pot tancar cap punt ni demostrar cap millora. Demana veure l'índex d'un informe abans de contractar-lo.

L'eina troba, la persona decideix. Un rastrejador et llista tot el que no compleix una norma, sense saber què vens ni quines pàgines et porten clients, i per això barreja el que és greu amb una llarga llista d'avisos que no canvien res. La documentació de Google avisa que les eines d'SEO de tercers no tenen accés a les seves dades de rànquing i recomana contrastar-ne les recomanacions amb la documentació oficial abans de fer canvis grossos. La part que costa diners és la que ordena: quin problema toca el teu negoci i en quin ordre s'arregla.

Són dues preguntes diferents. La revisió depèn de la mida del web i de si els accessos arriben de seguida: un web de serveis petit demana bastanta menys feina que una botiga amb milers de referències. Els canvis són una altra història: el posicionament es mou a ritme de Google i de la competència, i qualsevol que et doni una data exacta se l'està inventant. Per això es fixa una data de re-mesura per a cada canvi important i es mira si s'ha mogut, en comptes de prometre calendaris.

Lectura de Search Console, lectura de l'analítica i, si tens local, la fitxa de Google. Res més. La documentació de Google per a qui contracta SEO recomana precisament donar accés de lectura a Search Console i no d'escriptura mentre només hi hagi una auditoria pel mig. No calen contrasenyes d'administrador del web, ni accés al servidor, ni cap dada dels teus clients. Si per revisar una cosa concreta calgués alguna cosa més, s'ha de demanar explicant per a què, i pots dir que no: l'auditoria es fa igual deixant escrit el que no s'ha pogut mirar.

Pots fer-ne la primera meitat, i val la pena. Amb una eina de rastreig veuràs errors de servidor, redireccions encadenades, títols duplicats i pàgines que no s'indexen, i amb Search Console, quines cerques et porten gent. La part que no surt de cap exportació és la que decideix: quina de les dues pàgines que competeixen ha de guanyar, quins avisos són irrellevants per al teu negoci i en quin ordre convé arreglar-ho tot amb els recursos que tens. Si vols començar sol, val la pena fer-ho amb una llista de comprovació escrita al davant, i no obrint l'eina a veure què surt.

Que et diguin què revisaran i què no, amb quines dades i de quin període. Que l'informe porti un pla ordenat i no només una llista de problemes. Que expliquin com es comprovarà cada punt i quin dia es tornarà a mirar. I que et deixin executar-ho amb qui vulguis. Google, a la seva guia per a empreses que contracten SEO, afegeix un filtre ràpid: si algú et garanteix la primera posició, busca algú altre. Demana també veure un índex o un exemple il·lustratiu d'informe abans de firmar res.

L'esquema de partida és el mateix, però el pes de cada bloc canvia molt. En una botiga hi entren les capes de producte: categories que es multipliquen soles, fitxes duplicades, filtres que generen milers d'URL i la coherència entre la fitxa i el que s'envia al comparador de Google. En un web de serveis pesa més l'arquitectura, la intenció de cada pàgina i, si hi ha local, la fitxa i les ressenyes. Una immobiliària o una clínica, per exemple, solen tenir problemes de duplicat i de zona que un fabricant no té.

Una auditoria completa és una fotografia amb data i envelleix: al cap d'un any explica el que hi havia aleshores. Com a criteri pràctic, se'n torna a fer una de sencera quan passa alguna cosa gran —una migració, un canvi d'estructura, una caiguda de visites sense explicació, l'entrada en un mercat nou— i, si no passa res d'això, quan ja s'ha executat bona part del pla anterior. Entremig no cal repetir-la: n'hi ha prou amb revisar cada mes els punts que es van tocar i les xifres que es van guardar.

Qui tu vulguis: l'informe s'escriu precisament per això. Cada punt porta què s'ha de fer, qui el pot executar i com es comprova que ha quedat bé, de manera que serveixi tant si ho agafa algú de casa com si ho passes al teu desenvolupador. Els comptes i les eines queden a nom teu, i per tant també les dades amb què es comprovarà. Amb l'informe a la mà, tu decideixes com continuar; una auditoria que gairebé mai no diu qui pot fer cada cosa se sol reconèixer per aquí.