Agència Google Shopping que comença pel catàleg, no per la puja
A Google Shopping no tries paraules clau: Google llegeix les dades de cada producte que li envies (títol, preu, disponibilitat, imatge, codi de barres) i decideix amb quines cerques el mostra. Si aquestes dades són pobres o no quadren amb la fitxa de la botiga, cap estratègia de puja ho arregla.
Aquí tens com plantegem el treball d'una agència Google Shopping per a botigues que venen a Espanya: el feed de productes, les polítiques de Merchant Center, el paper dels CSS a Europa, l'estructura de campanyes amb Performance Max o Shopping estàndard, i com es mesura si un producte deixa diners o només factura.
- title
- Motxilla de trekking impermeable 30 L, gris Correcte
- price
- Preu del feed diferent del de la fitxa No quadra
- availability
- in_stock Correcte
- gtin
- Buit, i el fabricant en té Falta
- shipping
- Enviament sense configurar Obligatori a Espanya
Exemple il·lustratiu · producte fictici, no correspon a cap botiga real.
Abans de pujar pressupost, algú ha de mirar el catàleg fila a fila
Daimatics, fundada per David Nogués, amb més de 20 anys de trajectòria professional en l'àmbit digital, ho planteja així: en una botiga que vol vendre amb Google Shopping, la primera conversa no comença per l'estratègia de puja, sinó per saber quins productes deixen marge, quins es poden servir de veritat i què diu el feed de cadascun.
Abans de proposar res es revisen el negoci, la web i les dades. En el cas de Shopping, això vol dir el compte de Merchant Center, els avisos que hi ha oberts, com surt el catàleg de la botiga i si les conversions que veu Google Ads s'assemblen a les comandes que entren de debò.
Google Partner
Daimatics és Google Partner, i la insígnia es pot comprovar a la pàgina de Google.
Castellà i català
Els idiomes en què atén Daimatics, també a la primera conversa.
Sense permanència
Per plegar, n'hi ha prou avisant uns quinze dies abans.
David NoguésFundador i CEO de Daimatics
Tens el catàleg a Google, però no saps què en treus
Quatre situacions que es repeteixen en botigues online que ja s'anuncien amb productes. Cap no es resol pujant el pressupost: totes es resolen entenent què passa entre la botiga, Merchant Center i Google Ads.
Productes rebutjats que ningú no revisa
Merchant Center marca productes amb avisos o rebuigs: un preu que no coincideix amb la pàgina, una imatge amb text promocional, un enviament sense configurar. Com que la campanya continua gastant amb la resta, el problema no es veu. Però els productes que no surten poden ser justament els que més venien.
Una campanya que s'ho menja tot
Tot el catàleg dins d'una sola campanya de Performance Max, amb un sol objectiu i un sol pressupost. El sistema reparteix la despesa com sap, i el que sap és que alguns productes generen clics. No sap quins tenen més marge, quins s'esgoten o quins vols treure de l'estoc abans del canvi de temporada.
Un retorn que no surt a comptabilitat
El tauler de Google Ads diu que cada euro torna multiplicat, però el compte de resultats no ho reflecteix. Sovint és perquè es mesuren ingressos amb impostos i enviament, comandes cancel·lades o devolucions que mai no es descompten. Un retorn sobre la despesa bonic pot amagar productes que perden diners.
Un feed que ningú no toca des que es va connectar
El connector de la botiga envia el que hi ha: títols curts, descripcions copiades del fabricant, sense codi de barres ni categoria. Va funcionar el primer dia i ningú no l'ha tornat a mirar. A Shopping, el feed fa la feina que a la cerca fan les paraules clau, i un feed deixat és una campanya sense paraules clau.
Res d'això és un problema de l'algoritme. És un problema de dades i de decisions de negoci que no s'han traslladat al compte: quins productes importen, amb quin marge, i quina informació necessita Google per saber quan ensenyar-los.
Shopping no es compra amb paraules clau: es compra amb dades de producte
Si el que necessites és la gestió completa de Google Ads (cerca, vídeo, pressupost global del compte), és a la pàgina d'agència Google Ads. Aquí, només el que canvia quan el que anuncies és un catàleg de productes.
| Aspecte | Anunci de cerca | Fitxa de producte sense anunci | Anunci de Shopping |
|---|---|---|---|
| D'on surt | Del text que escrius i de les paraules clau | De les dades que envies a Merchant Center | De les dades que envies a Merchant Center |
| Què veu qui cerca | Títols i descripcions | Foto, títol, preu i botiga | Foto, títol, preu i botiga, en espais d'anunci |
| Com es decideix quan surt | Per les paraules clau i la concordança | Per la rellevància de les dades del producte | Per les dades del producte, la campanya i la puja |
| Què el fa fallar | Paraules clau mal triades | Dades pobres o productes rebutjats | Dades pobres, rebuigs i una estructura que no distingeix productes |
Per què el feed fa de paraula clau
Google ho explica a la seva ajuda: els anuncis de Shopping fan servir les dades de producte de Merchant Center, no paraules clau, per decidir com i on es mostren. El títol, la descripció, la categoria i els atributs del producte són el que Google compara amb el que la persona ha escrit. Un títol que diu «Model X-200» no competeix per «motxilla impermeable de 30 litres», per bona que sigui la puja.
Per això la feina d'una agència de Shopping comença abans del compte d'anuncis: a les dades que surten de la botiga i al compte de Merchant Center on arriben.
Per què no és el mateix que una botiga online
Construir la botiga, triar la plataforma o millorar-ne la conversió és una altra feina, que trobaràs a la pàgina d'agència ecommerce. Aquesta pàgina dona per fet que la botiga ja ven i se centra a portar-hi compradors des dels espais de producte de Google.
I si el que vols és coordinar diversos canals de pagament alhora, aquesta és la funció del trafficker digital. Aquí ens quedem a Shopping i a Merchant Center.
A Espanya, Shopping passa per un servei de comparació de preus
És un detall que moltes botigues no saben i que canvia com es munta el compte. A Espanya, com a la resta de països del programa europeu, els anuncis de Shopping els col·loquen els serveis de comparació de preus, coneguts com a CSS (Comparison Shopping Services).
Només un CSS pot col·locar anuncis de Shopping
L'ajuda de Merchant Center diu que a Espanya i a la resta de països del programa cal un CSS per posar anuncis de Shopping i fitxes de producte a Google en nom del comerç. Google Shopping és un CSS més, que puja en nom dels seus comerços com qualsevol altre, i es pot treballar amb més d'un CSS alhora.
El clic el paga el CSS, i el CSS factura al comerç
Segons la mateixa ajuda, els CSS paguen a Google els clics dels anuncis que col·loquen i cadascun decideix com factura als seus comerços. Per això dues botigues amb el mateix catàleg poden tenir estructures de cost diferents segons el CSS amb què treballen.
Les normes de producte són les mateixes
Triïs el CSS que triïs, totes les campanyes han de complir les mateixes polítiques i la mateixa especificació de dades de producte. L'anunci ha de portar directament a la pàgina on es pot comprar el producte. Canviar de CSS no arregla un feed amb errors.
Quin CSS hi ha i qui controla el compte
Alguns CSS gestionen les dades i les campanyes en nom de la botiga, i d'altres donen eines perquè ho faci ella. Abans de tocar res, cal saber quin CSS hi ha, de qui és el compte de Merchant Center i qui hi té accés. El compte ha de quedar a nom del client.
La web, Analytics, Search Console, la fitxa de Google i els comptes publicitaris queden a nom del client; l'agència hi accedeix amb usuaris i permisos propis. A Shopping convé afegir-hi el compte de Merchant Center: si un tercer el té a nom seu, el catàleg i l'historial no són teus.
Què ha de portar cada producte perquè Google el pugui ensenyar
L'especificació de dades de producte de Merchant Center diu quins atributs són obligatoris i quins depenen del cas. No és una llista per omplir per complir: cada camp és informació que Google fa servir per decidir si el teu producte respon a una cerca.
Identificador i títol
Un id únic per producte i un title que digui què és: tipus, marca, model i el tret que la gent cerca, com la talla, el color o la capacitat.
Descripció i enllaç
Una description que parli només del producte i un link que porti a la fitxa on es compra, no a la portada ni a una categoria.
Imatge, preu i estoc
L'image_link de la foto principal, el price amb la moneda i l'availability. Preu i estoc han de coincidir amb la pàgina.
Marca i codis
La brand és obligatòria per als productes nous de la majoria de categories. El gtin es recomana molt si el producte en té, i l'mpn és obligatori si no en té.
El codi de barres pesa més del que sembla
L'ajuda de Google sobre el GTIN és clara: els productes sense cap identificador únic són difícils de classificar i poden quedar fora d'alguns programes i funcions de Shopping. I si el fabricant n'ha assignat un, incloure'l pot millorar el rendiment del producte.
A la pràctica, el GTIN és també la clau amb què Google relaciona les ressenyes amb cada producte. Si el codi no quadra a l'origen, l'emparellament falla més i les estrelles poden no aparèixer. Ho expliquem amb detall a ressenyes de producte a Merchant Center.
Dues coses que a Espanya s'obliden
- L'enviament és obligatori. Espanya és un dels països on Google exigeix configurar els enviaments a Merchant Center o enviar-ne el cost amb l'atribut shipping, tant per als anuncis com per a les fitxes sense anunci.
- El català no és un idioma de dades admès. A la llista d'idiomes de Merchant Center el castellà hi és i el català no. Una botiga que només té el catàleg en català ha de preparar les dades en castellà per a Shopping.
- La política de devolucions compta. Google recomana configurar-la a Merchant Center, perquè la mostra al costat del producte.
Etiquetes personalitzades
Els atributs custom_label_0 a custom_label_4 no es mostren al comprador. Serveixen per agrupar productes per marge, temporada, liquidació o rotació, i fer-ne informes i pujar-hi per separat a Performance Max i a Shopping.
Regles d'atributs
Merchant Center permet transformar dades sense tocar la botiga: completar un títol, assignar una marca o omplir una etiqueta segons una condició. Útil, però no ha d'amagar un error que s'hauria de corregir a l'origen.
Un feed suplementari
Quan la plataforma de la botiga no pot exportar un camp, una font de dades suplementària n'afegeix o en corregeix alguns sense refer el feed principal. Serveix, per exemple, per afegir etiquetes de marge o títols treballats.
El feed ha de dir el mateix que la pàgina on es compra
Google no es creu el feed a cegues. Compara el que li envies amb el que hi ha a la fitxa de producte de la botiga, i quan no coincideixen té dues sortides: corregir-ho ell o deixar el producte fora.
On es trenca la coherència
- Preu: la botiga aplica un descompte que el feed no reflecteix, o al revés.
- Estoc: el feed diu disponible i la fitxa diu esgotat, o el contrari.
- Enviament: el cost que surt al pagament no és el configurat a Merchant Center.
- Variants: una sola fila per a un producte que té talles i colors amb preus diferents.
- Descripció: text de la fitxa amb enviaments, devolucions o història de la botiga, que a la descripció del feed no hi ha d'anar.
Les actualitzacions automàtiques de Merchant Center llegeixen la pàgina de producte per corregir preu, disponibilitat i estat. Si no ho poden determinar, el producte pot quedar rebutjat. Per això la fitxa i el feed es revisen junts, mai per separat.
- Fitxa
- Preu rebaixat amb un cupó que s'aplica al carretó
- Feed
- Preu sense rebaixa
- Què fa Google
- Pot detectar la diferència i marcar el producte
- Decisió
- El preu del feed ha de coincidir amb el de la fitxa; si hi ha promoció, es declara a part a Merchant Center
- On es corregeix
- A l'origen de les dades, no amb una regla que ho dissimuli
La descripció del feed només pot parlar del producte; el que el comprador pregunta abans de pagar (mides, compatibilitats, enviaments, devolucions) ha de viure a la fitxa. Ho desenvolupem a fitxa de producte i IA, on expliquem què llegeix cada sistema.
Un producte rebutjat no és un drama, un compte suspès sí
Les polítiques de Shopping cobreixen quatre àmbits, i Google les aplica amb una combinació d'IA i revisió humana. Entendre-les evita la majoria de sorpreses.
El que no es pot anunciar
Productes que no es poden mostrar a Shopping de cap manera, com les falsificacions. Si el catàleg en porta, s'han de treure del feed, no esperar que Google els rebutgi un per un.
El que no es pot fer
Maneres d'actuar que Google no accepta, com presentar la botiga o el producte d'una manera que no sigui exacta i veraç. Si les infraccions són greus o repetides, el risc ja no és un producte: és el compte sencer.
El que es pot anunciar amb límits
Categories que Google permet amb condicions, per país o per tipus de producte. Cal saber-ho abans de muntar la campanya, no quan el producte ja està limitat.
El que ha de tenir la botiga
Normes editorials i tècniques: anuncis clars que portin a pàgines rellevants i fàcils de fer servir. Google posa d'exemple webs en construcció o que no funcionen, el botó d'enrere desactivat o l'ús efectista de majúscules i símbols.
Què pot fer Google quan troba un problema
Segons el centre de polítiques de Shopping, les accions van de rebutjar l'anunci o la fitxa que incompleix, a limitar temporalment les impressions d'un compte que els sistemes han marcat, fins a suspendre comptes per infraccions repetides o greus. Google informa de cada decisió, i tant el rebuig d'un producte com la suspensió d'un compte es poden recórrer.
Com ho treballem
Primer separem el que és un error de dades (es corregeix i prou) del que és un risc de política (es decideix si el producte ha de ser al feed). Després, si cal recórrer, es fa amb el problema corregit i documentat. Recórrer sense haver canviat res només afegeix temps.
I si el compte ja està suspès, abans de cap recurs es revisa la botiga sencera amb els requisits del lloc, perquè la causa pot no ser un producte concret sinó la botiga mateixa.
Performance Max o Shopping estàndard: depèn de què vols controlar
Google permet promocionar el catàleg de Merchant Center amb campanyes de Shopping o amb Performance Max. No és una tria de moda: cada una deixa a les teves mans coses diferents.
Performance Max amb feed
Objectiu i senyalsÉs una campanya orientada a objectius que dona accés a tot l'inventari de Google Ads (YouTube, Display, Search, Discover, Gmail i Maps) des d'una sola campanya. Amb un feed de Merchant Center, els anuncis de producte en són un format més. Li dones pressupost, objectiu, el feed i senyals d'audiència, i el sistema optimitza a partir d'aquí.
Quan encaixa: catàlegs amb historial de conversions fiable, objectius de valor clars i prou volum perquè el sistema aprengui.
Shopping estàndard
Grups de productesOrganitza el catàleg en grups de productes i hi puja per separat. Només fa anuncis de producte i deixa veure amb més detall com es comporta cada grup. És més manual, i aquesta és la gràcia quan necessites aïllar productes, provar un canvi de feed o entendre què passa abans d'automatitzar.
Quan encaixa: comptes que comencen, catàlegs amb marges molt desiguals o productes que cal vigilar d'a prop.
Agrupar per negoci, no per categoria de la botiga
Les categories de la web són per navegar. Per pujar, compten el marge, la rotació, la temporada i el paper del producte: el que porta clients nous, el que ven sol, el que s'ha de liquidar.
Posar-ho al feed amb etiquetes personalitzades
Aquests grups s'escriuen a les etiquetes personalitzades del feed, perquè les campanyes els puguin separar i els informes els puguin comparar.
Una campanya per decisió diferent
Si dos grups de productes necessiten un objectiu de retorn o un pressupost diferent, van separats. Si no, separar-los només divideix les dades.
Objectius de valor amb el marge al cap
Un objectiu de retorn igual per a tot el catàleg tracta igual un producte amb molt marge i un amb gairebé cap. L'objectiu es fixa a partir del que cada grup pot pagar per vendre.
Vigilar on va el pressupost
Es revisa quins productes s'emporten la despesa i quins no surten mai. Un producte que no rep impressions pot tenir un problema de dades, no de puja.
Canviar una cosa cada vegada
Un canvi de títols i un canvi d'objectiu alhora fan impossible saber què ha funcionat. Es canvia, es deixa córrer i es mesura.
Si fas servir AI Max o tens botiga física, hi ha dues decisions més que convé conèixer: les expliquem a AI Max a Shopping i a Local Customer Optimization.
El mateix feed et posa a Google també on no hi ha anunci
Merchant Center no serveix només per anunciar-se. Google té les fitxes de producte sense anunci (en anglès, free listings): el catàleg pot aparèixer sense pagar per clic en diversos llocs de Google si els productes compleixen els requisits.
On poden sortir
Segons l'ajuda de Merchant Center, a la cerca, a Imatges, a Lens, a YouTube, a Gemini, a la pestanya de Shopping, a Maps i al mòdul de productes del perfil de l'empresa.
Com s'activen
En la majoria de casos ja ve activat. Es pot comprovar i canviar a la pestanya corresponent de Merchant Center, amb accés d'administrador.
Què no vol dir
Tenir-ho activat dona permís perquè els productes surtin, però Google mateix avisa que no assegura que es mostrin. Depèn de les dades que li dones i de com encaixen amb la cerca.
Per què és part de la feina, no un extra
Un feed ben fet treballa dues vegades: als anuncis i a les fitxes sense anunci. Les millores de títols, codis i atributs que fem per a les campanyes milloren també la visibilitat que no es paga per clic. I a l'inrevés: un producte rebutjat no surt ni en un lloc ni en l'altre.
On es creua amb el SEO
Les fitxes de producte sense anunci porten a les pàgines de producte, no a la portada ni a les categories. Per això les dades estructurades de producte a la fitxa i el feed s'han de dir el mateix. Si vols treballar la part orgànica de la botiga, la trobaràs a SEO per a ecommerce.
No mesurem clics: mesurem si el producte deixa diners
Sense una mesura fiable, Shopping optimitza cap a allò que li dius que és un èxit. Si li dius que és vendre molt, buscarà vendes, encara que siguin d'un producte que no et deixa marge.
Conversions amb valor correcte
El valor de cada compra s'ha d'enviar amb un criteri únic: amb o sense impostos, amb o sense enviament. Si es barreja, els objectius de retorn no volen dir res.
Cancel·lacions i devolucions
Una comanda cancel·lada o retornada que continua comptant com a venda infla el retorn. Cal decidir com es descompta i amb quina freqüència.
Marge per grup de productes
El retorn sobre la despesa no és el benefici. Amb el marge de cada grup a les etiquetes del feed, es pot saber quins productes paguen la campanya i quins se la mengen.
Google Ads contra el backend
Les vendes que atribueix Google Ads es comparen amb les comandes reals de la botiga. Si la diferència és gran, primer s'arregla la mesura i després es decideix res.
Nous i recurrents
Un client que ja compraria igualment no és el mateix que un de nou. Separar-los ajuda a decidir quant val la pena pagar per cada venda.
Productes sense impressions
Es revisa quina part del catàleg no rep cap impressió i per què: dades, política, puja o simplement que ningú no el cerca.
La mesura és un servei en si mateix i sosté tots els altres: Analytics, Tag Manager, esdeveniments i audiències. El tenim explicat a analítica web i tracking. Si la botiga pot enviar les dades de comandes del backend, també t'interessa llegir com funcionen les conversions multi-source de Google Ads.
Cinc fases, i la cinquena no s'acaba
L'ordre importa: si es munten campanyes sobre un feed amb errors o una mesura que no quadra, tot el que s'aprèn després està contaminat.
Revisar
Merchant Center, avisos, CSS, enllaç amb Google Ads, mesura de conversions i com surt el catàleg de la botiga.
Errors detectats i per on començarCorregir l'origen
Preus, estoc, enviaments, identificadors i variants, corregits a la botiga o al connector, no tapats amb regles.
Objectiu: menys rebuigs evitablesEnriquir
Títols, categories, atributs i etiquetes personalitzades amb marge, temporada o rotació.
Un feed que diu què venEstructurar
Campanyes separades per decisions de negoci, amb objectius de valor raonats i una mesura que quadra amb les comandes.
Campanyes que es poden llegirIterar
Proves d'un canvi cada vegada, revisió de productes sense impressions i informe que explica què ha passat i què es fa després.
Millora contínuaEl catàleg que alimenta Shopping és el mateix que llegeixen els assistents
Els assistents d'intel·ligència artificial han començat a recomanar productes i a acompanyar la compra. Encara és un canal que canvia molt de pressa, però el catàleg és la condició d'entrada: sense dades netes no hi ha res que recomanar.
Un feed, diversos destins
OpenAI admet, de manera limitada, feeds amb el format de Google, amb alguns ajustos (per exemple, no accepta XML) i amb confirmació prèvia d'OpenAI. Qui té el feed de Google en ordre parteix d'una bona base per a les compres dins de ChatGPT, però això no assegura que els productes s'hi mostrin.
Preguntes al feed
Merchant Center té un atribut opcional, question_and_answer, per enviar preguntes i respostes de producte pensades per a experiències conversacionals com el Mode IA de Google. Omplir-lo no assegura sortir-hi.
Ressenyes amb el mateix codi
Les estrelles de producte a Shopping es basen en ressenyes agregades i necessiten un mínim de 50 ressenyes. L'emparellament amb cada producte es fa sobretot pel GTIN.
Ho expliquem a fons a ChatGPT Shopping i el feed de productes. Aquí ens quedem amb la conclusió pràctica: un catàleg net és la base comuna dels anuncis, de les fitxes sense anunci i dels assistents.
El mateix servei, problemes diferents segons el catàleg
No hi ha dues botigues iguals a Shopping. Aquests escenaris són exemples il·lustratius de per on sol començar la feina segons com és el catàleg.
Roba, calçat, complements
El risc és enviar una sola fila per producte quan cada talla i color té preu o estoc propi. La feina comença per agrupar bé les variants, perquè Google entengui que són el mateix producte i no ensenyi un color esgotat.
Distribuïdors i botigues multimarca
Els mateixos productes els venen moltes botigues alhora. Els codis de barres correctes i els títols complets són els que fan que Google t'associï amb la cerca exacta, i el preu i l'enviament pesen molt.
Marca pròpia sense GTIN
Si el producte no té codi de barres assignat, no se n'ha d'inventar cap. Es declara la marca i l'MPN, i els títols han de compensar amb els termes que la gent fa servir per buscar-lo.
Milers de referències
Aquí la feina és sobretot de regles i d'etiquetes: decidir quins productes mereixen pressupost i quins només han de ser presents, i vigilar que una part del catàleg no s'endugui tota la despesa.
Salut i parafarmàcia
Abans de la campanya, cal saber quins productes entren a les categories de contingut restringit i amb quines condicions. Un compte que barreja productes permesos i restringits sense control acumula avisos.
Venda online i botiga física
Quan també hi ha punt de venda, entren en joc l'inventari local i les decisions sobre on vols que compri el client. És un altre nivell de configuració de Merchant Center que convé plantejar des del principi.
Exemples il·lustratius · no corresponen a cap client concret.
Té sentit quan la botiga ja ven i vols saber què et fa guanyar diners
Una agència de Google Shopping no és la resposta per a tothom. Val més dir-ho abans que després.
Encaixa si
- Tens una botiga online que funciona i vens a Espanya.
- El catàleg té productes amb preu i estoc controlats.
- Ja inverteixes a Google Ads, o vols fer-ho, i vols entendre per què ven el que ven.
- Pots compartir marges, almenys per grups de productes.
- Tens accés a la plataforma de la botiga o a qui la manté, per corregir les dades a l'origen.
Encara no encaixa si
- La botiga encara no està acabada o no té un procés de compra que funcioni.
- No pots servir les comandes que una campanya et podria portar.
- El que necessites és posicionar la botiga en orgànic, no anunciar-la.
- Busques algú que només executi canvis sense parlar del negoci.
- No vens productes, sinó serveis: Shopping és per a catàlegs.
No es garanteixen posicions, trànsit, vendes, terminis ni aparèixer a respostes d'IA. El que sí que fem és explicar què s'ha fet, per què i què ha passat després, amb les dades del compte al davant.
Qui hi ha al darrere d'un compte de Shopping
Una primera conversa de negoci amb un perfil sènior.
David Nogués
Fundador i CEO
David sol conduir la primera conversa i pot portar directament els projectes de més dimensió. En un projecte de Shopping, aquesta primera conversa serveix per entendre quins productes importen al negoci, amb quin marge i amb quina capacitat de servir-los, abans de definir cap proposta.
LinkedInGoogle Partner
Insígnia de Google Partner
Daimatics és Google Partner. La insígnia del peu del web enllaça a la pàgina de Google Partners de l'agència, on es pot comprovar.
La insígnia la dona Google; el criteri amb què es porta un catàleg el posa qui el revisa fila a fila.
El que es pregunta abans de confiar el catàleg a una agència
Respostes útils també si acabes treballant amb una altra empresa.
Reserva una trucada amb un sèniorQuant costa anunciar productes a Google Shopping a Espanya?
No hi ha una quota fixa: es paga per clic, i el cost depèn de la competència per cada producte, del preu que tens respecte d'altres botigues i de la qualitat del feed. A Espanya, a més, els anuncis els col·loca un CSS: segons l'ajuda de Google, els CSS paguen a Google els clics i cadascun decideix com factura als seus comerços. Per això convé preguntar al teu CSS com et cobra. I abans de fixar un pressupost, val la pena calcular quant pot pagar cada grup de productes per vendre sense perdre marge.
Quant costa contractar una agència de Google Shopping?
Depèn sobretot de la mida del catàleg, de l'estat del feed i del compte de Merchant Center, del nombre de campanyes i de si cal arreglar la mesura abans de començar. Un catàleg petit i net no demana la mateixa feina que milers de referències amb productes rebutjats. A Daimatics no hi ha cap tarifa publicada: el preu i les condicions es parlen a la reunió, amb el cas al davant. No hi ha permanència: per plegar, n'hi ha prou avisant uns quinze dies abans.
Com es tria una agència de Google Shopping per a una botiga online?
Fixa't en què et pregunta abans de proposar res. Si parla de pressupost i de puja sense haver mirat el feed, Merchant Center i com mesures les vendes, començarà la casa per la teulada. Demana que t'expliqui com tractarà els productes rebutjats, com separarà el catàleg per marge i com comprovarà que les conversions de Google Ads quadren amb les comandes de la botiga. I comprova que el compte de Merchant Center i el de Google Ads quedin a nom teu, no de l'agència.
Cal que l'agència de Google Shopping sigui a prop de la botiga?
No. La feina es fa sobre el feed, el compte de Merchant Center i les campanyes, i tot això es treballa en remot amb accessos propis. El que sí que importa és poder parlar amb qui porta el compte i que entengui el negoci: quins productes deixen marge, quins es poden servir i quan canvia la temporada. Daimatics treballa en remot per a botigues de tota Espanya, i, per a empreses de Barcelona i la seva àrea metropolitana, Daimatics es desplaça des de la sucursal de Dosrius per fer reunions presencials.
És millor Performance Max o una campanya de Shopping estàndard?
Depèn del que necessites controlar. Performance Max fa servir el feed i dona accés a tot l'inventari de Google Ads des d'una sola campanya, i convé tenir un historial de conversions fiable i un objectiu de valor clar. Shopping estàndard organitza el catàleg en grups de productes i deixa veure amb més detall com es comporta cadascun. També es poden combinar: Performance Max per al gruix del catàleg i Shopping estàndard per als productes que vols vigilar de prop o per provar canvis de feed.
Per què Merchant Center rebutja productes que es venen bé a la botiga?
Perquè Google no mira si el producte es ven, sinó si les dades són correctes i compleixen les polítiques. Alguns motius freqüents són un preu o una disponibilitat que no coincideixen amb la pàgina, enviaments sense configurar, imatges amb text promocional, identificadors que falten o un producte que entra en una categoria restringida. La solució és corregir-ho a l'origen de les dades i, si cal, demanar una revisió. Recórrer sense haver canviat res normalment només fa perdre temps.
Cal un CSS per sortir als anuncis de Shopping a Espanya?
Sí. Espanya és un dels països del programa de serveis de comparació de preus, i l'ajuda de Merchant Center diu que només un CSS pot col·locar anuncis de Shopping a la pàgina de resultats de Google. Pots fer servir Google Shopping, que funciona com un CSS més, o un altre, i fins i tot diversos alhora. Les polítiques i l'especificació de dades són les mateixes per a tots. El que sí que convé revisar és qui controla el compte de Merchant Center i com et factura cada CSS.
Es poden mostrar productes a Google sense pagar anuncis?
Sí. Amb un compte de Merchant Center i productes que compleixin els requisits, el catàleg pot sortir sense pagar per clic, en les fitxes de producte de Google: a la cerca, Imatges, Lens, YouTube, Gemini, la pestanya de Shopping o Maps. A Espanya, aquestes fitxes també les col·loca un CSS. En la majoria de comptes ja ve activat. Google avisa, però, que tenir-ho activat no assegura que els productes es mostrin: depèn de la qualitat de les dades. Per això un feed ben treballat serveix alhora per als anuncis i per a aquesta visibilitat.
Es pot fer Google Shopping amb el catàleg de la botiga en català?
Per a les dades de producte, no directament. A la llista d'idiomes admesos de Merchant Center hi ha el castellà, però no el català. Si la botiga només té les fitxes en català, cal preparar el feed en castellà, i les pàgines de destinació també han de complir els requisits d'idioma del país. Una botiga bilingüe pot resoldre-ho fent servir la versió castellana del catàleg per a Shopping, i mantenint el català a la web per als clients que el prefereixen.
Hi ha agències de Google Shopping que treballin sense permanència?
Sí, i és una bona pregunta per fer abans de signar. Una permanència llarga protegeix l'agència, no la botiga. A Daimatics no hi ha permanències que lliguin: per plegar, n'hi ha prou avisant uns quinze dies abans. A més, els comptes publicitaris i les dades queden a nom del client, i el de Merchant Center convé que també ho sigui, de manera que si un dia canvies d'agència no perds el catàleg, l'historial de campanyes ni les conversions. Pregunta-ho també a qualsevol altra agència que valoris.
Parlem del teu catàleg abans de parlar de la puja
Ens expliques què vens, quins productes et deixen marge, com tens Merchant Center i què et preocupa de les campanyes. Si el projecte té sentit, en parlem amb el teu cas al davant; si no, també t'ho diem.
- Catàleg i marges
- Merchant Center i avisos
- CSS i comptes
- Campanyes actuals
- Mesura de vendes
- Si t'encaixa o encara no