Google Shopping · Merchant Center· Catàleg, feed i campanyes de producte

Agència Google Shopping que comença pel catàleg, no per la puja

A Google Shopping no tries paraules clau: Google llegeix les dades de cada producte que li envies (títol, preu, disponibilitat, imatge, codi de barres) i decideix amb quines cerques el mostra. Si aquestes dades són pobres o no quadren amb la fitxa de la botiga, cap estratègia de puja ho arregla.

Aquí tens com plantegem el treball d'una agència Google Shopping per a botigues que venen a Espanya: el feed de productes, les polítiques de Merchant Center, el paper dels CSS a Europa, l'estructura de campanyes amb Performance Max o Shopping estàndard, i com es mesura si un producte deixa diners o només factura.

Feed i Merchant CenterProductes rebutjatsPerformance Max i ShoppingMarge, no només ingressos
Una fila del catàlegExemple il·lustratiu
title
Motxilla de trekking impermeable 30 L, gris
Correcte
price
Preu del feed diferent del de la fitxa
No quadra
availability
in_stock
Correcte
gtin
Buit, i el fabricant en té
Falta
shipping
Enviament sense configurar
Obligatori a Espanya
Producte limitatPreu a revisar a l'origenEnviament per configurar

Exemple il·lustratiu · producte fictici, no correspon a cap botiga real.

Qui ho planteja

Abans de pujar pressupost, algú ha de mirar el catàleg fila a fila

Daimatics, fundada per David Nogués, amb més de 20 anys de trajectòria professional en l'àmbit digital, ho planteja així: en una botiga que vol vendre amb Google Shopping, la primera conversa no comença per l'estratègia de puja, sinó per saber quins productes deixen marge, quins es poden servir de veritat i què diu el feed de cadascun.

Abans de proposar res es revisen el negoci, la web i les dades. En el cas de Shopping, això vol dir el compte de Merchant Center, els avisos que hi ha oberts, com surt el catàleg de la botiga i si les conversions que veu Google Ads s'assemblen a les comandes que entren de debò.

Google Partner

Daimatics és Google Partner, i la insígnia es pot comprovar a la pàgina de Google.

Castellà i català

Els idiomes en què atén Daimatics, també a la primera conversa.

Sense permanència

Per plegar, n'hi ha prou avisant uns quinze dies abans.

Com es treballa, fase a fase

David Nogués al despatx de Daimatics revisant amb un llapis una fila de caixes de producte etiquetades, per explicar com es prepara un catàleg per a Google Shopping

David NoguésFundador i CEO de Daimatics

La situació

Tens el catàleg a Google, però no saps què en treus

Quatre situacions que es repeteixen en botigues online que ja s'anuncien amb productes. Cap no es resol pujant el pressupost: totes es resolen entenent què passa entre la botiga, Merchant Center i Google Ads.

Productes rebutjats que ningú no revisa

Merchant Center marca productes amb avisos o rebuigs: un preu que no coincideix amb la pàgina, una imatge amb text promocional, un enviament sense configurar. Com que la campanya continua gastant amb la resta, el problema no es veu. Però els productes que no surten poden ser justament els que més venien.

Una campanya que s'ho menja tot

Tot el catàleg dins d'una sola campanya de Performance Max, amb un sol objectiu i un sol pressupost. El sistema reparteix la despesa com sap, i el que sap és que alguns productes generen clics. No sap quins tenen més marge, quins s'esgoten o quins vols treure de l'estoc abans del canvi de temporada.

Un retorn que no surt a comptabilitat

El tauler de Google Ads diu que cada euro torna multiplicat, però el compte de resultats no ho reflecteix. Sovint és perquè es mesuren ingressos amb impostos i enviament, comandes cancel·lades o devolucions que mai no es descompten. Un retorn sobre la despesa bonic pot amagar productes que perden diners.

Un feed que ningú no toca des que es va connectar

El connector de la botiga envia el que hi ha: títols curts, descripcions copiades del fabricant, sense codi de barres ni categoria. Va funcionar el primer dia i ningú no l'ha tornat a mirar. A Shopping, el feed fa la feina que a la cerca fan les paraules clau, i un feed deixat és una campanya sense paraules clau.

Res d'això és un problema de l'algoritme. És un problema de dades i de decisions de negoci que no s'han traslladat al compte: quins productes importen, amb quin marge, i quina informació necessita Google per saber quan ensenyar-los.

Què és i què no

Shopping no es compra amb paraules clau: es compra amb dades de producte

Si el que necessites és la gestió completa de Google Ads (cerca, vídeo, pressupost global del compte), és a la pàgina d'agència Google Ads. Aquí, només el que canvia quan el que anuncies és un catàleg de productes.

AspecteAnunci de cercaFitxa de producte sense anunciAnunci de Shopping
D'on surtDel text que escrius i de les paraules clauDe les dades que envies a Merchant CenterDe les dades que envies a Merchant Center
Què veu qui cercaTítols i descripcionsFoto, títol, preu i botigaFoto, títol, preu i botiga, en espais d'anunci
Com es decideix quan surtPer les paraules clau i la concordançaPer la rellevància de les dades del productePer les dades del producte, la campanya i la puja
Què el fa fallarParaules clau mal triadesDades pobres o productes rebutjatsDades pobres, rebuigs i una estructura que no distingeix productes

Per què el feed fa de paraula clau

Google ho explica a la seva ajuda: els anuncis de Shopping fan servir les dades de producte de Merchant Center, no paraules clau, per decidir com i on es mostren. El títol, la descripció, la categoria i els atributs del producte són el que Google compara amb el que la persona ha escrit. Un títol que diu «Model X-200» no competeix per «motxilla impermeable de 30 litres», per bona que sigui la puja.

Per això la feina d'una agència de Shopping comença abans del compte d'anuncis: a les dades que surten de la botiga i al compte de Merchant Center on arriben.

Per què no és el mateix que una botiga online

Construir la botiga, triar la plataforma o millorar-ne la conversió és una altra feina, que trobaràs a la pàgina d'agència ecommerce. Aquesta pàgina dona per fet que la botiga ja ven i se centra a portar-hi compradors des dels espais de producte de Google.

I si el que vols és coordinar diversos canals de pagament alhora, aquesta és la funció del trafficker digital. Aquí ens quedem a Shopping i a Merchant Center.

Espanya i Europa

A Espanya, Shopping passa per un servei de comparació de preus

És un detall que moltes botigues no saben i que canvia com es munta el compte. A Espanya, com a la resta de països del programa europeu, els anuncis de Shopping els col·loquen els serveis de comparació de preus, coneguts com a CSS (Comparison Shopping Services).

La botigaLes fitxes de producte, amb el preu i l'estoc reals.
El feedLes dades del catàleg en el format que demana Google.
Merchant CenterOn arriben les dades i on es veuen els avisos.
CSSGoogle Shopping o un altre servei
Anuncis de ShoppingA la pàgina de resultats de Google.
Fitxes de producteLes que surten sense ser un anunci.
Enllaç «By CSS»A l'anunci, indica qui l'ha pujat.
Què diu Google

Només un CSS pot col·locar anuncis de Shopping

L'ajuda de Merchant Center diu que a Espanya i a la resta de països del programa cal un CSS per posar anuncis de Shopping i fitxes de producte a Google en nom del comerç. Google Shopping és un CSS més, que puja en nom dels seus comerços com qualsevol altre, i es pot treballar amb més d'un CSS alhora.

Com es factura

El clic el paga el CSS, i el CSS factura al comerç

Segons la mateixa ajuda, els CSS paguen a Google els clics dels anuncis que col·loquen i cadascun decideix com factura als seus comerços. Per això dues botigues amb el mateix catàleg poden tenir estructures de cost diferents segons el CSS amb què treballen.

Què no canvia

Les normes de producte són les mateixes

Triïs el CSS que triïs, totes les campanyes han de complir les mateixes polítiques i la mateixa especificació de dades de producte. L'anunci ha de portar directament a la pàgina on es pot comprar el producte. Canviar de CSS no arregla un feed amb errors.

Què revisem

Quin CSS hi ha i qui controla el compte

Alguns CSS gestionen les dades i les campanyes en nom de la botiga, i d'altres donen eines perquè ho faci ella. Abans de tocar res, cal saber quin CSS hi ha, de qui és el compte de Merchant Center i qui hi té accés. El compte ha de quedar a nom del client.

La web, Analytics, Search Console, la fitxa de Google i els comptes publicitaris queden a nom del client; l'agència hi accedeix amb usuaris i permisos propis. A Shopping convé afegir-hi el compte de Merchant Center: si un tercer el té a nom seu, el catàleg i l'historial no són teus.

El feed de productes

Què ha de portar cada producte perquè Google el pugui ensenyar

L'especificació de dades de producte de Merchant Center diu quins atributs són obligatoris i quins depenen del cas. No és una llista per omplir per complir: cada camp és informació que Google fa servir per decidir si el teu producte respon a una cerca.

Obligatori

Identificador i títol

Un id únic per producte i un title que digui què és: tipus, marca, model i el tret que la gent cerca, com la talla, el color o la capacitat.

Obligatori

Descripció i enllaç

Una description que parli només del producte i un link que porti a la fitxa on es compra, no a la portada ni a una categoria.

Obligatori

Imatge, preu i estoc

L'image_link de la foto principal, el price amb la moneda i l'availability. Preu i estoc han de coincidir amb la pàgina.

Segons el cas

Marca i codis

La brand és obligatòria per als productes nous de la majoria de categories. El gtin es recomana molt si el producte en té, i l'mpn és obligatori si no en té.

El codi de barres pesa més del que sembla

L'ajuda de Google sobre el GTIN és clara: els productes sense cap identificador únic són difícils de classificar i poden quedar fora d'alguns programes i funcions de Shopping. I si el fabricant n'ha assignat un, incloure'l pot millorar el rendiment del producte.

A la pràctica, el GTIN és també la clau amb què Google relaciona les ressenyes amb cada producte. Si el codi no quadra a l'origen, l'emparellament falla més i les estrelles poden no aparèixer. Ho expliquem amb detall a ressenyes de producte a Merchant Center.

Dues coses que a Espanya s'obliden

  • L'enviament és obligatori. Espanya és un dels països on Google exigeix configurar els enviaments a Merchant Center o enviar-ne el cost amb l'atribut shipping, tant per als anuncis com per a les fitxes sense anunci.
  • El català no és un idioma de dades admès. A la llista d'idiomes de Merchant Center el castellà hi és i el català no. Una botiga que només té el catàleg en català ha de preparar les dades en castellà per a Shopping.
  • La política de devolucions compta. Google recomana configurar-la a Merchant Center, perquè la mostra al costat del producte.

Etiquetes personalitzades

Els atributs custom_label_0 a custom_label_4 no es mostren al comprador. Serveixen per agrupar productes per marge, temporada, liquidació o rotació, i fer-ne informes i pujar-hi per separat a Performance Max i a Shopping.

Regles d'atributs

Merchant Center permet transformar dades sense tocar la botiga: completar un títol, assignar una marca o omplir una etiqueta segons una condició. Útil, però no ha d'amagar un error que s'hauria de corregir a l'origen.

Un feed suplementari

Quan la plataforma de la botiga no pot exportar un camp, una font de dades suplementària n'afegeix o en corregeix alguns sense refer el feed principal. Serveix, per exemple, per afegir etiquetes de marge o títols treballats.

La fitxa i el feed

El feed ha de dir el mateix que la pàgina on es compra

Google no es creu el feed a cegues. Compara el que li envies amb el que hi ha a la fitxa de producte de la botiga, i quan no coincideixen té dues sortides: corregir-ho ell o deixar el producte fora.

On es trenca la coherència

  • Preu: la botiga aplica un descompte que el feed no reflecteix, o al revés.
  • Estoc: el feed diu disponible i la fitxa diu esgotat, o el contrari.
  • Enviament: el cost que surt al pagament no és el configurat a Merchant Center.
  • Variants: una sola fila per a un producte que té talles i colors amb preus diferents.
  • Descripció: text de la fitxa amb enviaments, devolucions o història de la botiga, que a la descripció del feed no hi ha d'anar.

Les actualitzacions automàtiques de Merchant Center llegeixen la pàgina de producte per corregir preu, disponibilitat i estat. Si no ho poden determinar, el producte pot quedar rebutjat. Per això la fitxa i el feed es revisen junts, mai per separat.

Revisió d'un producteExemple il·lustratiu
Fitxa
Preu rebaixat amb un cupó que s'aplica al carretó
Feed
Preu sense rebaixa
Què fa Google
Pot detectar la diferència i marcar el producte
Decisió
El preu del feed ha de coincidir amb el de la fitxa; si hi ha promoció, es declara a part a Merchant Center
On es corregeix
A l'origen de les dades, no amb una regla que ho dissimuli

La descripció del feed només pot parlar del producte; el que el comprador pregunta abans de pagar (mides, compatibilitats, enviaments, devolucions) ha de viure a la fitxa. Ho desenvolupem a fitxa de producte i IA, on expliquem què llegeix cada sistema.

Polítiques i rebuigs

Un producte rebutjat no és un drama, un compte suspès sí

Les polítiques de Shopping cobreixen quatre àmbits, i Google les aplica amb una combinació d'IA i revisió humana. Entendre-les evita la majoria de sorpreses.

Contingut prohibit

El que no es pot anunciar

Productes que no es poden mostrar a Shopping de cap manera, com les falsificacions. Si el catàleg en porta, s'han de treure del feed, no esperar que Google els rebutgi un per un.

Pràctiques prohibides

El que no es pot fer

Maneres d'actuar que Google no accepta, com presentar la botiga o el producte d'una manera que no sigui exacta i veraç. Si les infraccions són greus o repetides, el risc ja no és un producte: és el compte sencer.

Contingut restringit

El que es pot anunciar amb límits

Categories que Google permet amb condicions, per país o per tipus de producte. Cal saber-ho abans de muntar la campanya, no quan el producte ja està limitat.

Requisits del lloc

El que ha de tenir la botiga

Normes editorials i tècniques: anuncis clars que portin a pàgines rellevants i fàcils de fer servir. Google posa d'exemple webs en construcció o que no funcionen, el botó d'enrere desactivat o l'ús efectista de majúscules i símbols.

Què pot fer Google quan troba un problema

Segons el centre de polítiques de Shopping, les accions van de rebutjar l'anunci o la fitxa que incompleix, a limitar temporalment les impressions d'un compte que els sistemes han marcat, fins a suspendre comptes per infraccions repetides o greus. Google informa de cada decisió, i tant el rebuig d'un producte com la suspensió d'un compte es poden recórrer.

Com ho treballem

Primer separem el que és un error de dades (es corregeix i prou) del que és un risc de política (es decideix si el producte ha de ser al feed). Després, si cal recórrer, es fa amb el problema corregit i documentat. Recórrer sense haver canviat res només afegeix temps.

I si el compte ja està suspès, abans de cap recurs es revisa la botiga sencera amb els requisits del lloc, perquè la causa pot no ser un producte concret sinó la botiga mateixa.

Estructura de campanyes

Performance Max o Shopping estàndard: depèn de què vols controlar

Google permet promocionar el catàleg de Merchant Center amb campanyes de Shopping o amb Performance Max. No és una tria de moda: cada una deixa a les teves mans coses diferents.

Performance Max amb feed

Objectiu i senyals

És una campanya orientada a objectius que dona accés a tot l'inventari de Google Ads (YouTube, Display, Search, Discover, Gmail i Maps) des d'una sola campanya. Amb un feed de Merchant Center, els anuncis de producte en són un format més. Li dones pressupost, objectiu, el feed i senyals d'audiència, i el sistema optimitza a partir d'aquí.

Quan encaixa: catàlegs amb historial de conversions fiable, objectius de valor clars i prou volum perquè el sistema aprengui.

Shopping estàndard

Grups de productes

Organitza el catàleg en grups de productes i hi puja per separat. Només fa anuncis de producte i deixa veure amb més detall com es comporta cada grup. És més manual, i aquesta és la gràcia quan necessites aïllar productes, provar un canvi de feed o entendre què passa abans d'automatitzar.

Quan encaixa: comptes que comencen, catàlegs amb marges molt desiguals o productes que cal vigilar d'a prop.

1

Agrupar per negoci, no per categoria de la botiga

Les categories de la web són per navegar. Per pujar, compten el marge, la rotació, la temporada i el paper del producte: el que porta clients nous, el que ven sol, el que s'ha de liquidar.

2

Posar-ho al feed amb etiquetes personalitzades

Aquests grups s'escriuen a les etiquetes personalitzades del feed, perquè les campanyes els puguin separar i els informes els puguin comparar.

3

Una campanya per decisió diferent

Si dos grups de productes necessiten un objectiu de retorn o un pressupost diferent, van separats. Si no, separar-los només divideix les dades.

4

Objectius de valor amb el marge al cap

Un objectiu de retorn igual per a tot el catàleg tracta igual un producte amb molt marge i un amb gairebé cap. L'objectiu es fixa a partir del que cada grup pot pagar per vendre.

5

Vigilar on va el pressupost

Es revisa quins productes s'emporten la despesa i quins no surten mai. Un producte que no rep impressions pot tenir un problema de dades, no de puja.

6

Canviar una cosa cada vegada

Un canvi de títols i un canvi d'objectiu alhora fan impossible saber què ha funcionat. Es canvia, es deixa córrer i es mesura.

Si fas servir AI Max o tens botiga física, hi ha dues decisions més que convé conèixer: les expliquem a AI Max a Shopping i a Local Customer Optimization.

Sense pagar per clic

El mateix feed et posa a Google també on no hi ha anunci

Merchant Center no serveix només per anunciar-se. Google té les fitxes de producte sense anunci (en anglès, free listings): el catàleg pot aparèixer sense pagar per clic en diversos llocs de Google si els productes compleixen els requisits.

On poden sortir

Segons l'ajuda de Merchant Center, a la cerca, a Imatges, a Lens, a YouTube, a Gemini, a la pestanya de Shopping, a Maps i al mòdul de productes del perfil de l'empresa.

Com s'activen

En la majoria de casos ja ve activat. Es pot comprovar i canviar a la pestanya corresponent de Merchant Center, amb accés d'administrador.

Què no vol dir

Tenir-ho activat dona permís perquè els productes surtin, però Google mateix avisa que no assegura que es mostrin. Depèn de les dades que li dones i de com encaixen amb la cerca.

Per què és part de la feina, no un extra

Un feed ben fet treballa dues vegades: als anuncis i a les fitxes sense anunci. Les millores de títols, codis i atributs que fem per a les campanyes milloren també la visibilitat que no es paga per clic. I a l'inrevés: un producte rebutjat no surt ni en un lloc ni en l'altre.

On es creua amb el SEO

Les fitxes de producte sense anunci porten a les pàgines de producte, no a la portada ni a les categories. Per això les dades estructurades de producte a la fitxa i el feed s'han de dir el mateix. Si vols treballar la part orgànica de la botiga, la trobaràs a SEO per a ecommerce.

Mesura

No mesurem clics: mesurem si el producte deixa diners

Sense una mesura fiable, Shopping optimitza cap a allò que li dius que és un èxit. Si li dius que és vendre molt, buscarà vendes, encara que siguin d'un producte que no et deixa marge.

«Quant es ven de debò?»

Conversions amb valor correcte

El valor de cada compra s'ha d'enviar amb un criteri únic: amb o sense impostos, amb o sense enviament. Si es barreja, els objectius de retorn no volen dir res.

«Quines comandes no van arribar?»

Cancel·lacions i devolucions

Una comanda cancel·lada o retornada que continua comptant com a venda infla el retorn. Cal decidir com es descompta i amb quina freqüència.

«Quin producte deixa marge?»

Marge per grup de productes

El retorn sobre la despesa no és el benefici. Amb el marge de cada grup a les etiquetes del feed, es pot saber quins productes paguen la campanya i quins se la mengen.

«Quadra amb la botiga?»

Google Ads contra el backend

Les vendes que atribueix Google Ads es comparen amb les comandes reals de la botiga. Si la diferència és gran, primer s'arregla la mesura i després es decideix res.

«Són clients nous?»

Nous i recurrents

Un client que ja compraria igualment no és el mateix que un de nou. Separar-los ajuda a decidir quant val la pena pagar per cada venda.

«Què passa amb el que no surt?»

Productes sense impressions

Es revisa quina part del catàleg no rep cap impressió i per què: dades, política, puja o simplement que ningú no el cerca.

La mesura és un servei en si mateix i sosté tots els altres: Analytics, Tag Manager, esdeveniments i audiències. El tenim explicat a analítica web i tracking. Si la botiga pot enviar les dades de comandes del backend, també t'interessa llegir com funcionen les conversions multi-source de Google Ads.

Com es treballa

Cinc fases, i la cinquena no s'acaba

L'ordre importa: si es munten campanyes sobre un feed amb errors o una mesura que no quadra, tot el que s'aprèn després està contaminat.

01

Revisar

Merchant Center, avisos, CSS, enllaç amb Google Ads, mesura de conversions i com surt el catàleg de la botiga.

Errors detectats i per on començar
02

Corregir l'origen

Preus, estoc, enviaments, identificadors i variants, corregits a la botiga o al connector, no tapats amb regles.

Objectiu: menys rebuigs evitables
03

Enriquir

Títols, categories, atributs i etiquetes personalitzades amb marge, temporada o rotació.

Un feed que diu què ven
04

Estructurar

Campanyes separades per decisions de negoci, amb objectius de valor raonats i una mesura que quadra amb les comandes.

Campanyes que es poden llegir
05

Iterar

Proves d'un canvi cada vegada, revisió de productes sense impressions i informe que explica què ha passat i què es fa després.

Millora contínua
Compres amb IA

El catàleg que alimenta Shopping és el mateix que llegeixen els assistents

Els assistents d'intel·ligència artificial han començat a recomanar productes i a acompanyar la compra. Encara és un canal que canvia molt de pressa, però el catàleg és la condició d'entrada: sense dades netes no hi ha res que recomanar.

Un feed, diversos destins

OpenAI admet, de manera limitada, feeds amb el format de Google, amb alguns ajustos (per exemple, no accepta XML) i amb confirmació prèvia d'OpenAI. Qui té el feed de Google en ordre parteix d'una bona base per a les compres dins de ChatGPT, però això no assegura que els productes s'hi mostrin.

Preguntes al feed

Merchant Center té un atribut opcional, question_and_answer, per enviar preguntes i respostes de producte pensades per a experiències conversacionals com el Mode IA de Google. Omplir-lo no assegura sortir-hi.

Ressenyes amb el mateix codi

Les estrelles de producte a Shopping es basen en ressenyes agregades i necessiten un mínim de 50 ressenyes. L'emparellament amb cada producte es fa sobretot pel GTIN.

Ho expliquem a fons a ChatGPT Shopping i el feed de productes. Aquí ens quedem amb la conclusió pràctica: un catàleg net és la base comuna dels anuncis, de les fitxes sense anunci i dels assistents.

Escenaris

El mateix servei, problemes diferents segons el catàleg

No hi ha dues botigues iguals a Shopping. Aquests escenaris són exemples il·lustratius de per on sol començar la feina segons com és el catàleg.

Catàleg amb variants

Roba, calçat, complements

El risc és enviar una sola fila per producte quan cada talla i color té preu o estoc propi. La feina comença per agrupar bé les variants, perquè Google entengui que són el mateix producte i no ensenyi un color esgotat.

Catàleg de marques de tercers

Distribuïdors i botigues multimarca

Els mateixos productes els venen moltes botigues alhora. Els codis de barres correctes i els títols complets són els que fan que Google t'associï amb la cerca exacta, i el preu i l'enviament pesen molt.

Producte propi

Marca pròpia sense GTIN

Si el producte no té codi de barres assignat, no se n'ha d'inventar cap. Es declara la marca i l'MPN, i els títols han de compensar amb els termes que la gent fa servir per buscar-lo.

Catàleg gran

Milers de referències

Aquí la feina és sobretot de regles i d'etiquetes: decidir quins productes mereixen pressupost i quins només han de ser presents, i vigilar que una part del catàleg no s'endugui tota la despesa.

Producte regulat

Salut i parafarmàcia

Abans de la campanya, cal saber quins productes entren a les categories de contingut restringit i amb quines condicions. Un compte que barreja productes permesos i restringits sense control acumula avisos.

Botiga i local

Venda online i botiga física

Quan també hi ha punt de venda, entren en joc l'inventari local i les decisions sobre on vols que compri el client. És un altre nivell de configuració de Merchant Center que convé plantejar des del principi.

Exemples il·lustratius · no corresponen a cap client concret.

Encaix

Té sentit quan la botiga ja ven i vols saber què et fa guanyar diners

Una agència de Google Shopping no és la resposta per a tothom. Val més dir-ho abans que després.

Encaixa si

  • Tens una botiga online que funciona i vens a Espanya.
  • El catàleg té productes amb preu i estoc controlats.
  • Ja inverteixes a Google Ads, o vols fer-ho, i vols entendre per què ven el que ven.
  • Pots compartir marges, almenys per grups de productes.
  • Tens accés a la plataforma de la botiga o a qui la manté, per corregir les dades a l'origen.

Encara no encaixa si

  • La botiga encara no està acabada o no té un procés de compra que funcioni.
  • No pots servir les comandes que una campanya et podria portar.
  • El que necessites és posicionar la botiga en orgànic, no anunciar-la.
  • Busques algú que només executi canvis sense parlar del negoci.
  • No vens productes, sinó serveis: Shopping és per a catàlegs.

No es garanteixen posicions, trànsit, vendes, terminis ni aparèixer a respostes d'IA. El que sí que fem és explicar què s'ha fet, per què i què ha passat després, amb les dades del compte al davant.

Les persones

Qui hi ha al darrere d'un compte de Shopping

Una primera conversa de negoci amb un perfil sènior.

David Nogués, fundador i CEO de Daimatics

David Nogués

Fundador i CEO

David sol conduir la primera conversa i pot portar directament els projectes de més dimensió. En un projecte de Shopping, aquesta primera conversa serveix per entendre quins productes importen al negoci, amb quin marge i amb quina capacitat de servir-los, abans de definir cap proposta.

LinkedIn

Google Partner

Insígnia de Google Partner

Daimatics és Google Partner. La insígnia del peu del web enllaça a la pàgina de Google Partners de l'agència, on es pot comprovar.

La insígnia la dona Google; el criteri amb què es porta un catàleg el posa qui el revisa fila a fila.

Pàgina de Google Partners de Daimatics

Preguntes

El que es pregunta abans de confiar el catàleg a una agència

Respostes útils també si acabes treballant amb una altra empresa.

Reserva una trucada amb un sènior
Quant costa anunciar productes a Google Shopping a Espanya?

No hi ha una quota fixa: es paga per clic, i el cost depèn de la competència per cada producte, del preu que tens respecte d'altres botigues i de la qualitat del feed. A Espanya, a més, els anuncis els col·loca un CSS: segons l'ajuda de Google, els CSS paguen a Google els clics i cadascun decideix com factura als seus comerços. Per això convé preguntar al teu CSS com et cobra. I abans de fixar un pressupost, val la pena calcular quant pot pagar cada grup de productes per vendre sense perdre marge.

Quant costa contractar una agència de Google Shopping?

Depèn sobretot de la mida del catàleg, de l'estat del feed i del compte de Merchant Center, del nombre de campanyes i de si cal arreglar la mesura abans de començar. Un catàleg petit i net no demana la mateixa feina que milers de referències amb productes rebutjats. A Daimatics no hi ha cap tarifa publicada: el preu i les condicions es parlen a la reunió, amb el cas al davant. No hi ha permanència: per plegar, n'hi ha prou avisant uns quinze dies abans.

Com es tria una agència de Google Shopping per a una botiga online?

Fixa't en què et pregunta abans de proposar res. Si parla de pressupost i de puja sense haver mirat el feed, Merchant Center i com mesures les vendes, començarà la casa per la teulada. Demana que t'expliqui com tractarà els productes rebutjats, com separarà el catàleg per marge i com comprovarà que les conversions de Google Ads quadren amb les comandes de la botiga. I comprova que el compte de Merchant Center i el de Google Ads quedin a nom teu, no de l'agència.

Cal que l'agència de Google Shopping sigui a prop de la botiga?

No. La feina es fa sobre el feed, el compte de Merchant Center i les campanyes, i tot això es treballa en remot amb accessos propis. El que sí que importa és poder parlar amb qui porta el compte i que entengui el negoci: quins productes deixen marge, quins es poden servir i quan canvia la temporada. Daimatics treballa en remot per a botigues de tota Espanya, i, per a empreses de Barcelona i la seva àrea metropolitana, Daimatics es desplaça des de la sucursal de Dosrius per fer reunions presencials.

És millor Performance Max o una campanya de Shopping estàndard?

Depèn del que necessites controlar. Performance Max fa servir el feed i dona accés a tot l'inventari de Google Ads des d'una sola campanya, i convé tenir un historial de conversions fiable i un objectiu de valor clar. Shopping estàndard organitza el catàleg en grups de productes i deixa veure amb més detall com es comporta cadascun. També es poden combinar: Performance Max per al gruix del catàleg i Shopping estàndard per als productes que vols vigilar de prop o per provar canvis de feed.

Per què Merchant Center rebutja productes que es venen bé a la botiga?

Perquè Google no mira si el producte es ven, sinó si les dades són correctes i compleixen les polítiques. Alguns motius freqüents són un preu o una disponibilitat que no coincideixen amb la pàgina, enviaments sense configurar, imatges amb text promocional, identificadors que falten o un producte que entra en una categoria restringida. La solució és corregir-ho a l'origen de les dades i, si cal, demanar una revisió. Recórrer sense haver canviat res normalment només fa perdre temps.

Cal un CSS per sortir als anuncis de Shopping a Espanya?

Sí. Espanya és un dels països del programa de serveis de comparació de preus, i l'ajuda de Merchant Center diu que només un CSS pot col·locar anuncis de Shopping a la pàgina de resultats de Google. Pots fer servir Google Shopping, que funciona com un CSS més, o un altre, i fins i tot diversos alhora. Les polítiques i l'especificació de dades són les mateixes per a tots. El que sí que convé revisar és qui controla el compte de Merchant Center i com et factura cada CSS.

Es poden mostrar productes a Google sense pagar anuncis?

Sí. Amb un compte de Merchant Center i productes que compleixin els requisits, el catàleg pot sortir sense pagar per clic, en les fitxes de producte de Google: a la cerca, Imatges, Lens, YouTube, Gemini, la pestanya de Shopping o Maps. A Espanya, aquestes fitxes també les col·loca un CSS. En la majoria de comptes ja ve activat. Google avisa, però, que tenir-ho activat no assegura que els productes es mostrin: depèn de la qualitat de les dades. Per això un feed ben treballat serveix alhora per als anuncis i per a aquesta visibilitat.

Es pot fer Google Shopping amb el catàleg de la botiga en català?

Per a les dades de producte, no directament. A la llista d'idiomes admesos de Merchant Center hi ha el castellà, però no el català. Si la botiga només té les fitxes en català, cal preparar el feed en castellà, i les pàgines de destinació també han de complir els requisits d'idioma del país. Una botiga bilingüe pot resoldre-ho fent servir la versió castellana del catàleg per a Shopping, i mantenint el català a la web per als clients que el prefereixen.

Hi ha agències de Google Shopping que treballin sense permanència?

Sí, i és una bona pregunta per fer abans de signar. Una permanència llarga protegeix l'agència, no la botiga. A Daimatics no hi ha permanències que lliguin: per plegar, n'hi ha prou avisant uns quinze dies abans. A més, els comptes publicitaris i les dades queden a nom del client, i el de Merchant Center convé que també ho sigui, de manera que si un dia canvies d'agència no perds el catàleg, l'historial de campanyes ni les conversions. Pregunta-ho també a qualsevol altra agència que valoris.

El següent pas

Parlem del teu catàleg abans de parlar de la puja

Ens expliques què vens, quins productes et deixen marge, com tens Merchant Center i què et preocupa de les campanyes. Si el projecte té sentit, en parlem amb el teu cas al davant; si no, també t'ho diem.

  • Catàleg i marges
  • Merchant Center i avisos
  • CSS i comptes
  • Campanyes actuals
  • Mesura de vendes
  • Si t'encaixa o encara no
Reserva una trucada amb un sènior