Els enllaços d'un web andorrà s'han de buscar on són els seus clients

És la feina d'aconseguir que altres webs enllacin el teu. Google utilitza els enllaços com un senyal per valorar la rellevància de les pàgines i per descobrir-ne de noves. En un web d'Andorra hi ha un matís: l'extensió .ad no li diu a Google a quin país s'adreça, perquè la tracta com un domini genèric. Els enllaços de webs del mercat on vens formen part dels senyals que l'ajuden a entendre-ho. Abans de buscar-ne cap, decideix quin és el teu mercat.

Vol dir treballar el que passa fora del teu web i ajuda Google i les persones a trobar-te i a refiar-se'n: enllaços, mencions de la marca, fitxes i perfils amb dades coherents. Si el client és a Espanya, la feina se centra en webs espanyols del teu sector i en pàgines en castellà. Els enllaços d'aquí continuen tenint sentit per als residents, però no fan tota la feina. Un consell útil: comprova primer que el web té la pàgina que ha de rebre aquesta autoritat.

No hi ha un preu que serveixi per a tothom. Depèn de quants mercats i llengües es treballen, de si el web ja té contingut que es pugui citar o cal crear-lo, i de si hi ha enllaços antics per revisar. Desconfia dels preus per enllaç: posen el volum per davant del criteri, i les polítiques de Google consideren spam comprar enllaços per posicionar. A Daimatics, el preu i les condicions es parlen a la reunió, un cop vistos el web i els mercats.

Fes-li tres preguntes. Si et pregunta a quins mercats vens abans de parlar d'enllaços. Si t'explica d'on sortiran i cap a quines pàgines apuntaran, en lloc de prometre'n un nombre. I si t'ensenya com llegirà els resultats per país. Desconfia de qui garanteix posicions o ven paquets tancats. A Daimatics, tant el web com els comptes queden a nom de qui contracta; no hi ha permanència, i per plegar, n'hi ha prou avisant uns quinze dies abans.

Per si sol, no. Google explica que tracta el .ad com un domini genèric, igual que el .io o el .tv: no el fa servir per decidir a quin país s'adreça el web, com passaria amb un .es o un .fr. Tampoc el perjudica per això. Compten els altres senyals, com la llengua de la pàgina, les anotacions hreflang o els enllaços d'altres webs del país on vens. Si ja tens un .ad, no cal canviar-lo per aquest motiu: el que cal és treballar la resta.

Depèn d'on és el client. Si vens sobretot a residents, tenen sentit les entitats, les associacions i els mitjans del país, i en català. Si el client és a Espanya, tenen més sentit els webs espanyols del teu sector, perquè Google cita els enllaços d'altres webs locals entre els senyals per saber a qui s'adreça una pàgina. Molts negocis d'aquí necessiten tots dos perfils, cadascun apuntant a la versió que el seu lector entén. El que no convé és omplir el perfil d'enllaços d'aquí per vendre fora.

Pagar per aparèixer en un mitjà no està prohibit per Google: el mateix Google diu que comprar i vendre enllaços és part normal de la publicitat, sempre que l'enllaç es marqui amb rel="sponsored" o rel="nofollow". El que les seves polítiques consideren spam és comprar-los per posicionar: paquets, intercanvis excessius o articles fets només per col·locar enllaços. Si pagues, que sigui per arribar a lectors que et poden comprar, amb l'enllaç ben marcat. I revisa els que ja tens.

No. Els enllaços es busquen allà on és el client, i això es pot fer des de qualsevol lloc. Ajuda molt més que l'agència entengui com funciona un negoci d'aquí: vendes que creuen la frontera, clients que llegeixen en diverses llengües i un mercat interior petit. Daimatics té l'oficina principal a La Massana i treballa en remot per a qualsevol lloc, amb Espanya com a mercat principal. Pregunta a qualsevol agència com treballaria el mercat on vens, no on és ella.