Les decisions que més costa canviar d'una web nova es prenen abans de la primera línia de codi

El disseny decideix com es veu la web i com s'entén: composició, jerarquia, colors i recorregut. El desenvolupament la construeix perquè funcioni: estructura d'adreces, plataforma, velocitat, seguretat, formularis, mesura i indexació. En un projecte real van junts, però responen preguntes diferents i sovint les porten persones diferents. La confusió surt cara quan el pressupost només parla del primer i el segon es dona per descomptat. Abans de signar, val la pena demanar que totes dues parts constin per escrit.

Cap, per si sol. El que compta és que el contingut important arribi dins de l'HTML que rep el cercador i no depengui d'un script per aparèixer. La guia de Google sobre JavaScript explica que el processa en tres fases —rastreig, renderitzat i indexació— i recorda que renderitzar al servidor o per endavant continua sent bona idea, perquè no tots els robots poden executar JavaScript. Amb aquesta condició complerta, la tria depèn més de qui mantindrà la web que del posicionament.

Depèn de quatre coses més que de la fama de cada plataforma: la mida i la complexitat del catàleg, qui gestionarà les comandes, amb quins programes s'ha de connectar i qui la mantindrà. Una plataforma instal·lada al teu servidor dona control i demana manteniment continu; un servei allotjat en demana menys i et lliga a les seves regles i extensions. Cap de les dues és millor en abstracte. Si algú te'n recomana una sense haver-te fet aquestes preguntes, val la pena demanar-li per què.

Perquè rarament pressuposten la mateixa cosa. Un pot incloure només la maqueta i la publicació; l'altre, l'entorn de proves, la mesura configurada, la revisió d'indexació abans d'estrenar i la documentació perquè un altre equip la pugui mantenir. Per comparar-los, demana una llista del que inclou cadascun i, sobretot, del que no inclou. A Daimatics el preu i les condicions es parlen a la reunió, un cop entès què ha de fer la web.

Com a mínim, cinc coses. Que s'hagi retirat l'ordre de no indexar que sol portar l'entorn de proves. Que el robots.txt no bloquegi seccions que s'han de trobar. Que cada pàgina tingui títol i URL canònica propis. Que el mapa del lloc estigui enviat a Search Console, en una propietat a nom teu. I, si la web en substitueix una altra, que totes les adreces antigues redirigeixin a la nova equivalent. L'última és la que més posicionament fa perdre quan s'oblida.

La referència més útil són les Core Web Vitals de Google. Segons web.dev, per oferir una bona experiència el contingut principal hauria de carregar en 2,5 segons o menys, la pàgina hauria de respondre a una interacció en 200 mil·lisegons o menys i el desplaçament visual acumulat hauria de quedar en 0,1 o menys, mesurat sobre el 75 % de les càrregues, en mòbil i en ordinador. En una web nova, aquests valors es fixen com a límit abans de dissenyar.

De l'empresa que la paga. El domini, l'Analytics, la Search Console, la fitxa de Google i els comptes publicitaris haurien de ser del negoci, i el proveïdor hi hauria d'entrar amb usuaris i permisos propis. Si el titular és l'agència, el dia que vulguis canviar d'equip dependràs de la seva bona voluntat. A Daimatics la web i els comptes queden a nom del client, i no hi ha permanències que lliguin: per plegar, n'hi ha prou avisant uns quinze dies abans.

Igual que perquè la llegeixi bé una persona. Google diu que per a les seves funcions d'IA no calen fitxers de text especials ni cap marcatge concret, i que es basen en el rànquing de sempre. La seva guia també explica que els agents de navegador poden llegir captures, el codi i l'arbre d'accessibilitat: per això compten el text real en comptes d'imatges amb lletres, els botons amb nom i els formularis amb etiqueta. I cal vigilar que cap plantilla porti nosnippet o noindex on no toca.

Depèn de què falla. Si la web s'entén, es troba i converteix, però es veu antiga, sol n'hi ha prou amb un canvi de disseny. Si va lenta o es trenca a cada actualització, primer cal saber per què: pot ser un problema de manteniment, no de construcció. Té sentit fer-la de nou quan el que no serveix són els fonaments: la plataforma, l'estructura o els idiomes. I si es fa, la web antiga no es llença: es migra, amb les redireccions de totes les adreces que ja reben visites.