Damunt la taula hi ha tres propostes de posicionament. La primera promet la primera posició i hi posa data. La segona parla d'autoritat, de semàntica i d'entitats, i no diu enlloc què farà exactament. La tercera és un informe automàtic d'una eina amb una nota sobre cent i una llista de coses en vermell. Les tres demanen una quota cada mes. I qui ha de decidir no té cap manera de saber quina de les tres li està explicant la veritat.
Aquesta situació es repeteix a moltes pimes que arriben a plantejar-se el posicionament en buscadors, i rarament hi ha mala fe pel mig. Llavors es decideix pel preu, o per qui cau més bé, o per qui ensenya la gràfica més vistosa: la despesa d'un any es tria amb l'argument més feble de tots.
Aquest article no és una definició de SEO. Aquesta ja la tenim explicada, curta i sense soroll, a l'entrada SEO del nostre glossari i a la de posicionament en línia. Tampoc és la pàgina que ven el servei. Aquí hi trobaràs el que necessites entendre per seure davant de qui et cobrarà i saber què li pots exigir, què no li pots demanar i quan la resposta que et dona no s'aguanta.
Ningú et pot vendre una posició orgànica a Google, perquè ningú la té per vendre. El que es contracta són hores de feina sobre coses que sí que es poden tocar, i una manera de comprovar si aquella feina ha mogut alguna cosa.
El que atribuïm a Google porta el seu enllaç; quan una cosa és opinió nostra, ho diem.
Què compres realment quan algú et ven «posicionament»
A la pàgina de resultats de Google hi ha dues coses que semblen la mateixa i no ho són. Hi ha els anuncis, que es compren, es paguen per clic i desapareixen el dia que atures la campanya. I hi ha els resultats orgànics, que no es paguen a Google de cap manera.
Això no ho diem nosaltres. Ho escriu Google a la seva guia sobre si necessites un professional de SEO: en resum, anunciar-se amb Google no té cap efecte sobre la presència del teu lloc als seus resultats de cerca, Google no accepta diners per incloure ni per posicionar llocs, i sortir als resultats orgànics no costa res. I a la pàgina que explica com funciona la cerca hi afegeix una frase que val la pena tenir a mà: Google no accepta pagaments per rastrejar un lloc més sovint ni per posicionar-lo més amunt, i qui digui el contrari s'equivoca.
De manera que, quan contractes posicionament, el que pagues són hores de feina sobre el teu web, el teu contingut, la teva fitxa i les teves dades. No pagues el lloc a la llista. La distinció sembla òbvia escrita així, i és exactament la que es difumina quan una proposta parla de «garantir el top 3».
Hi ha una segona cosa que ha canviat i que convé tenir clara des del principi: la pàgina de resultats ja no és només una llista d'enllaços blaus. Segons el que busquis, hi pot haver un mapa amb fitxes de negocis, una fila de productes amb preu, un bloc de resposta generat per intel·ligència artificial i els anuncis de sempre. Tot això és «sortir a Google», i cada bloc té la seva porta d'entrada. Una proposta que només et parla dels enllaços blaus està mirant una part del taulell.
Les tres portes que ha de passar una pàgina abans de competir
Abans de discutir sobre contingut, autoritat o paraules clau, una pàgina ha de superar tres passos. Google els descriu així, i afegeix que no totes les pàgines els superen tots.
La frase que hauria de sortir a la primera pàgina de qualsevol proposta és aquesta, i és de Google: no garanteix que rastregi, indexi ni mostri la teva pàgina, encara que compleixi totes les seves recomanacions. Ho repeteix a la guia d'optimització per a la cerca amb IA, actualitzada el 10 de juliol de 2026, que ho resumeix així: la indexació i la publicació no estan garantides.
La nostra experiència diu que una part important dels problemes viu a les dues primeres portes, i no a la tercera. Una regla de bloqueig que es va quedar posada des d'un entorn de proves, una botiga que genera milers d'URL iguals i es menja el temps de rastreig, un menú que deixa mitja botiga sense cap enllaç. Són coses avorrides, poc lluïdes en una presentació i, quan hi són, fan inútil qualsevol feina de contingut que es faci a sobre. Per això existeixen el SEO tècnic i conceptes com el pressupost de rastreig, que expliquem a part.
Què decideix l'ordre, i què no el decideix per molt que ho digui una eina
Superades les tres portes, arriba la pregunta que tothom fa: per què surt ell i no jo. La resposta honesta és que ningú de fora de Google ho sap amb precisió, i que qui t'expliqui el contrari t'està venent una certesa que no té.
El que sí que està documentat és el criteri general. Google diu que els seus sistemes busquen contingut fet per a les persones, útil i fiable, i proposa jutjar-lo amb tres preguntes molt poc tècniques: qui l'ha fet, com s'ha fet i per què s'ha fet. Ho explica a la seva guia sobre contingut útil i fiable. A la mateixa pàgina desmunta una de les obsessions més esteses del sector amb un parèntesi: si escrius per arribar a un nombre concret de paraules perquè has llegit que Google en prefereix un, la resposta és que no, no en prefereix cap.
- La nota d'una eina de tercers sobre el teu domini.
- El nombre de paraules de cada pàgina.
- Tenir marcatge de dades estructurades per a tot.
- Haver publicat molt, sense mirar per a qui.
- Una llista de coses en vermell en un informe automàtic.
- Que la pàgina es pugui rastrejar, indexar i mostrar.
- Que respongui de debò la necessitat de qui busca.
- Que es vegi qui hi ha darrere i amb quina experiència.
- Que l'experiència d'ús no destorbi la lectura.
- Que el lloc no faci res del que la política d'spam prohibeix.
Sobre les eines, Google manté una pàgina específica, actualitzada el 5 de juny de 2026, que val la pena llegir sencera abans de pagar cap subscripció: la seva orientació sobre eines, serveis i consells SEO de tercers. Hi diu tres coses molt directes. Que Google no avalua ni aprova cap eina, i que cal desconfiar de qui presumeix del contrari. Que fer servir una eina no garanteix cap resultat. I la més important per a qui ha de jutjar un informe: les eines de tercers no tenen accés a les dades internes de rànquing de Google, de manera que no poden garantir cap rendiment i que qualsevol predicció que facin és seva i pot no complir-se.
Això no vol dir que les eines no serveixin: tenen el seu lloc. Vol dir que una gràfica d'una eina és una estimació, i que si algú te la presenta com si fos la puntuació que et posa Google, o no ho sap o compta que tu no ho saps.
I les respostes d'IA? Surten del posicionament de sempre, no d'un canal a part
Des que Google mostra respostes generades amb intel·ligència artificial, el mercat s'ha omplert de serveis nous amb sigles noves. Convé anar-hi amb la documentació a la mà, perquè aquí és on més compte s'ha de tenir.
La guia oficial de Google, actualitzada el 10 de juliol de 2026, ho resumeix així: aquestes funcions s'arrelen en els sistemes principals de rànquing i qualitat de la cerca, i recuperen pàgines del mateix índex de sempre. D'aquí surten tres conseqüències pràctiques. La primera: no cal escriure d'una manera especial només per a la cerca generativa, i ho diu la mateixa pàgina. La segona: les dades estructurades no són obligatòries per a la cerca generativa i no hi ha cap marcatge especial que s'hi hagi d'afegir, encara que continuïn valent la pena per a la resta de la cerca. La tercera, i la que sol sorprendre: el que sí que et pot deixar fora són les restriccions de fragment i d'indexació que algú hagi posat al teu web, segons la pàgina de Google sobre les funcions d'IA i el teu lloc.
Dit d'una altra manera: la feina per aparèixer a les respostes d'IA de Google s'assembla molt a la feina de sempre, i una de les revisions més rendibles és comprovar que ningú no t'hagi tancat la porta sense adonar-se'n. Ho hem desenvolupat a fons a l'article sobre els pilars del GEO.
Hi ha un punt que sí que és nou i que interessa especialment a qui té botiga o local. La mateixa guia diu que les respostes generades poden incloure fitxes de producte i informació de negocis locals, i que tenir el feed de Merchant Center i la fitxa de Google al dia pot ajudar que els teus productes i serveis siguin visibles tant a les respostes d'IA com a la resta de resultats. Per a un negoci amb adreça física, la fitxa deixa de ser un tràmit i passa a ser part del canal; ho treballem com a SEO local. El que ningú et pot prometre és que hi sortiràs: Google no ho garanteix, i nosaltres tampoc.
El que no depèn de l'agència, i t'ho hauria de dir el primer dia
Una proposta honesta comença dient on acaba la seva responsabilitat. Aquesta llista és la que sol faltar, i és la que després genera les converses tenses.
No depèn de l'agència el que vens ni a quin preu. Si el teu producte costa el doble que el del costat i no s'explica per què, el posicionament et portarà gent que se'n va. No depèn de l'agència qui agafa el telèfon ni què li diu a qui truca. Tampoc la velocitat a què el teu equip o el teu proveïdor apliquen els canvis: un canvi que s'aprova al març i s'implementa al juny no és un canvi de març. No depèn de l'agència el pressupost del teu competidor, ni el calendari intern de Google, ni quantes actualitzacions farà aquest any.
I n'hi ha una que es diu poc perquè és incòmoda: no depèn de l'agència la decisió que tu no prens. Si dins de casa ningú ha decidit a quin tipus de client es vol dedicar l'empresa, qualsevol estratègia de continguts acabarà portant visites que no compren. És un error freqüent, i l'hem explicat amb detall a l'article sobre ordenar primer l'audiència i després les paraules.
A canvi, hi ha coses que sí que són responsabilitat de qui et cobra. Dues són a la llista de preguntes que Google recomana fer abans de contractar ningú: que et comparteixi tots els canvis que fa al teu web i que t'expliqui el raonament de cada recomanació. La tercera és criteri nostre: que t'avisi quan una cosa que demanes és contraproduent.
Per on es comença: primer saber què passa
La seqüència que defensem és avorrida i funciona: primer es mira, després es decideix, després es toca i, sobretot, es deixa una foto del punt de partida per poder comparar. Abans de proposar res, a Daimatics revisem el negoci, el web i les dades; la primera conversa es prepara, no s'improvisa.
El primer instrument és gratuït: Search Console, del mateix Google. A la seva pàgina sobre eines de tercers, Google recomana explícitament fer-la servir perquè dona informació i dades clau directament de la cerca de Google, cosa que cap eina externa pot dir. Si el teu web encara no la té verificada, aquest és el primer punt de l'ordre del dia de la propera reunió amb qui et porta la web.
Segon punt: els accessos. La web, Analytics, Search Console, la fitxa de Google i els comptes publicitaris han de quedar a nom teu, i qui hi treballi ha d'entrar amb un usuari propi i amb els permisos que li calguin. Aquesta és la manera com treballem. De Google en tenim un matís concret i només per a la fase inicial: si algú t'ofereix una revisió del teu SEO, de moment dona-li només permís de lectura a Search Console, no d'escriptura.
Tercer punt: la línia base. Sense aquesta foto del punt de partida no hi haurà manera de demostrar si alguna cosa ha millorat, i la conversa serà una discussió d'impressions. Aquesta part —què es connecta, què es mesura i cada quant es mira— és la que treballem com a analítica web, i és la que fa que la resta es pugui defensar amb dades.
Què es pot mesurar, què s'estima i què no se sap
Una de les maneres més ràpides de saber si tens davant algú seriós és preguntar-li què no es pot mesurar. Qui respon que tot no hi ha treballat prou.
| Què mires | D'on surt | El límit que t'han de dir |
|---|---|---|
| Impressions, clics i consultes | Search Console, dades del mateix Google | Google omet consultes per privadesa i trunca el llistat; les dades més recents poden ser provisionals i encara canviar |
| Posició mitjana | Search Console | És la posició més alta de la teva pàgina a cada consulta, promitjada; no és la posició que veu una persona concreta |
| Visites i conversions | Analítica del web i, si hi ha botiga, el seu propi registre de comandes | La xifra canvia segons el model d'atribució que triïs; criteri nostre: mana el registre de comandes de la botiga |
| Visibilitat a les respostes d'IA | L'informe de rendiment de cerca generativa de Search Console | Només cobreix les funcions de Google, i cap eina de tercers té accés als seus sistemes d'IA |
| «Posició» i «autoritat» d'una eina externa | Model propi del proveïdor | No són dades de Google i les seves prediccions poden no complir-se, segons el mateix Google |
Amb la part d'intel·ligència artificial encara hi ha més boira que llum, i és millor dir-ho que fabricar un informe amb aparença de precisió. Vam explicar què es pot llegir de veritat avui a l'article sobre mesurar la visibilitat a la cerca amb IA.
Com es llegeix una proposta, i per què no hi trobaràs un preu de llista
Comencem pel preu, que és el que tothom busca primer. A internet trobaràs forquilles de tota mena. La majoria no et serveixen, perquè el mateix encàrrec pot voler dir coses molt diferents segons el punt de partida.
El que mou de debò un pressupost de posicionament és això: si la feina és només tècnica o també inclou produir contingut i quant; en quin estat arriba el web i quant deute tècnic arrossega; quants idiomes i quants mercats s'han de treballar; si hi ha catàleg i de quina mida; quanta competència té el sector i amb quina inversió; si dins de casa hi ha algú que pugui executar o s'ha de fer tot des de fora. Dues empreses del mateix sector i la mateixa mida poden necessitar feines que no s'assemblen gens.
Per això nosaltres no publiquem tarifes: del preu i de les condicions se'n parla a la reunió, amb el teu cas al davant. El que sí que et podem dir per endavant és que no lliguem ningú amb permanències i que, per plegar, n'hi ha prou avisant amb uns quinze dies. Si vols contrastar el teu cas amb algú de l'equip, pots reservar una trucada amb un sènior.
I ara, la part que et protegeix de debò. Google manté una llista de preguntes recomanades per entrevistar qui et farà el SEO. Aquestes són les que, per la nostra experiència, separen més de pressa una proposta sòlida d'una de decorativa.
I un truc barat per als distintius: qualsevol insígnia que t'ensenyin ha de portar una pàgina de verificació on es pugui comprovar. La de Daimatics com a Google Partner és pública, per exemple. Si un distintiu no es pot comprovar enlloc, és un dibuix.
- Et garanteixen la primera posició. Google diu que ningú pot garantir un número u.
- Al·leguen una «relació especial» amb Google o un «enviament prioritari» als seus resultats.
- T'han arribat per un correu fred dient que el teu web no surt a cap buscador.
- No expliquen amb claredat què faran, o responen amb vaguetats quan preguntes.
- Et demanen que enllacis el seu web des del teu com a condició.
- Venen una eina «aprovada per Google».
- Et pregunten pel negoci, pels marges i per qui és el teu client abans de parlar de paraules clau.
- Et diuen què no es pot mesurar i on hi haurà estimació.
- Les recomanacions venen amb l'enllaç a la documentació que les sosté.
- Et deixen la línia base feta i la data en què es tornarà a mirar.
- Et diuen que no a alguna cosa que has demanat, i t'expliquen per què.
Quan no et cal una agència, i què pots fer tu aquesta setmana
Aquesta secció juga en contra de qui l'escriu, i per això hi és. Google ho diu sense embuts a la seva guia d'iniciació al SEO: aquí no hi ha secrets que posicionin un lloc automàticament, i bona part de la feina d'un negoci petit se sosté sense contractar ningú.
Quatre coses que pots comprovar tu abans de contractar ningú, i que et donaran arguments a la reunió. Busca el teu domini a Google amb l'operador site: davant i mira quantes pàgines teves hi surten i si són les que esperaves. Comprova si tens Search Console verificada i, si no, demana-ho. Obre la teva fitxa de Google i mira si l'adreça, l'horari i el telèfon són els d'avui. I llegeix en veu alta la pàgina del teu servei principal: si no s'entén de què va en deu segons, cap feina tècnica ho arreglarà.
Ara, quan sí que té sentit demanar ajuda. Quan tens una reforma o una migració del web al davant, perquè surt molt més barat fer-ho bé que reparar-ho després: Google assenyala que un bon moment per contractar és quan et planteges un redisseny, i com més aviat millor. Quan hi ha diversos mercats o idiomes. Quan hi ha un catàleg i cada error es multiplica per milers d'adreces, cosa que expliquem a l'article de SEO per a ecommerce. O, simplement, quan dins de casa ningú té el temps de fer-ho de manera sostinguda, que és, en moltes empreses, el motiu de fons.
Si has arribat fins aquí, ja tens el que necessitaves: saps què compres, saps què no et poden prometre i tens cinc preguntes que qualsevol proposta hauria de poder respondre amb claredat. Amb això, la decisió ja no depèn de qui ensenya la gràfica més bonica.
Preguntes freqüents
Quant costa el posicionament SEO d'un web?
No hi ha una tarifa de referència útil, i les forquilles que circulen per internet solen comparar feines que no s'assemblen. El que mou el pressupost és l'abast: si només és feina tècnica o també es produeix contingut, en quin estat arriba el web, quants idiomes i mercats hi ha, si hi ha catàleg i de quina mida, quanta competència té el sector i si dins de l'empresa hi ha algú que pugui executar. Abans de comparar preus, demana que et desglossin abast, entregues, periodicitat i qui hi treballarà. Dues propostes amb el mateix import poden contenir feines completament diferents.
Si pago a Google, surto abans als resultats?
En els resultats orgànics, no. Google ho documenta de manera explícita: no accepta pagaments per rastrejar un lloc més sovint ni per posicionar-lo més amunt, anunciar-se amb Google no afecta la presència als resultats de cerca i sortir als resultats orgànics no costa res. El que es compra amb publicitat són els espais d'anuncis, que estan identificats com a tals i deixen de sortir quan s'atura la inversió. Són dos canals separats que conviuen a la mateixa pàgina. Si algú t'ofereix pagar per pujar als resultats orgànics, el mateix Google diu que s'equivoca.
Qui hauria de fer el SEO d'una empresa: una agència, un autònom o algú de casa?
Depèn de la mida del projecte i del temps disponible. Google reconeix que un negoci local petit pot fer bona part de la feina pel seu compte seguint la seva guia d'iniciació. Quan hi ha catàleg, diversos idiomes, una migració al davant o una competència forta, la feina passa a ser continuada i a barrejar disciplines: tècnica, contingut, dades i mesura. Aleshores el criteri no és el format del proveïdor, sinó si tens al davant algú que et pugui explicar el perquè de cada recomanació i ensenyar-te els canvis que fa al teu web.
Quant es triga a notar el posicionament en buscadors?
Ningú et pot prometre una data exacta. Google recomana preguntar a qui et farà el SEO quins resultats espera i en quin termini, de manera que la pregunta és pertinent; el que no s'aguanta és una data tancada. El que documenta la seva guia d'iniciació és que cada canvi triga a reflectir-se: alguns efectes es poden veure en hores i d'altres poden trigar mesos, i recomana esperar unes quantes setmanes abans de jutjar si una feina ha tingut efecte. Afegeix una advertència honesta: no tots els canvis que facis tindran un efecte perceptible als resultats. Per això la foto del punt de partida importa tant.
Com sé si una agència de SEO m'està enganyant?
Google publica una llista de senyals d'alerta que serveix de filtre: desconfia de qui garanteix posicions, de qui al·lega una relació especial amb Google o un enviament prioritari, dels correus freds que diuen que el teu web no surt a cap buscador i de qui no explica amb claredat què pensa fer. Hi afegeix un avís important: tu ets responsable del que faci l'empresa que contractes, i una feina enganyosa pot arribar a treure el teu lloc de l'índex. Demana sempre el registre de canvis i el raonament de cada recomanació.
Cal fer alguna cosa especial per sortir a les respostes d'intel·ligència artificial de Google?
Segons la guia oficial de Google, actualitzada el 10 de juliol de 2026, no. Aquestes funcions s'arrelen en els sistemes de rànquing i qualitat de sempre, no cal escriure d'una manera especial per a elles i les dades estructurades no hi són obligatòries. El que sí que pot deixar-te fora són les restriccions d'indexació i de fragment que hi hagi al teu web. Per a un negoci amb local o amb botiga, Google afegeix que la fitxa d'empresa i el feed de Merchant Center poden ajudar que els teus serveis i productes siguin visibles. Aparèixer-hi, però, no està garantit.
Quines eines calen per fer SEO, i les dades que donen són de Google?
Les eines de pagament són útils per explorar paraules clau, rastrejar un web o vigilar la competència, però convé saber què són. Google ho té escrit a una pàgina actualitzada el juny de 2026: no avalua ni aprova cap eina de tercers, aquestes eines no tenen accés a les seves dades internes de rànquing, no poden garantir cap rendiment i les seves prediccions són seves. La font directa i gratuïta és Search Console, que Google recomana explícitament perquè dona dades de la cerca real. Si un informe et presenta la nota d'una eina com si fos la valoració de Google, tens un problema de criteri al davant.
Puc refer o migrar el web sense perdre el posicionament?
Es pot, però és un dels moments de més risc de la vida d'un web, i no s'improvisa. Cal fer l'inventari de les URL que avui reben visites, decidir a quina URL nova va cada una, deixar les redireccions ben fetes i tenir la foto del punt de partida per poder comparar després. Google assenyala que un bon moment per demanar ajuda és quan et planteges el redisseny, i com més aviat millor. Per experiència nostra, el motiu és que reparar una migració mal feta acostuma a sortir més car que preparar-la. Assegura't també que el domini, l'allotjament i els comptes de mesura estan al teu nom abans de començar.
Tens una proposta sobre la taula i no saps com jutjar-la?
A la primera conversa amb un sènior entenem el teu negoci i la teva situació abans de definir cap proposta. Aquest és el pas previ a qualsevol estratègia de SEO amb visió de negoci.
No et garantirem cap posició, perquè ningú pot fer-ho i Google ho diu per escrit.
Reserva una trucada amb un sènior →
