Obrir una botiga en línia mai no havia estat tan a l'abast. Hi ha plataformes que et deixen tenir una botiga oberta en pocs dies, plantilles per a gairebé qualsevol sector i professionals independents que te la munten. Amb tot això sobre la taula, és normal que dubtis abans d'encarregar-la.
«Per què contractar una agència per crear la meva botiga en línia?» és una pregunta raonable, i la resposta honesta és que no sempre convé. Aquí tens el que hauria de pesar en la decisió: quan fer-ho tu és el millor camí, quan un freelance fa la feina millor que una agència, quan una agència té sentit de debò, què has de demanar a qualsevol abans de signar i com comparar dues propostes que semblen iguals.
Resposta curta: una agència té sentit quan la botiga és una part important del negoci i necessita diverses feines alhora que han d'encaixar entre elles: plataforma, pagaments i enviaments, connexions amb el programa de gestió o el magatzem, migració d'una botiga anterior, posicionament, mesura i manteniment. Si estàs provant un producte amb un catàleg petit i pagaments estàndard, ho pots fer tu amb una plataforma de subscripció. Si la feina és concreta i ben definida, un bon freelance pot ser la millor opció. I la faci qui la faci, el domini, la botiga i les dades han de quedar a nom teu.
Una botiga no és una web amb carretó: és tot el que hi ha a sota
Quan es compara qui pot fer una botiga, normalment es compara el que es veu: el disseny, la plantilla, com queda la fitxa de producte al mòbil. Però una botiga que ven cada dia s'aguanta sobre unes quantes capes que no es veuen i que algú ha de resoldre, tant si ho fas tu com si ho encarregues. Abans de decidir qui, convé tenir clar què.
- Catàleg i plataforma. Categories, variants, filtres, fitxes de producte i la plataforma que ho sosté: codi obert en un servidor que tries, o una subscripció que ja inclou l'allotjament.
- Cobrament i lliurament. Passarel·la de pagament, impostos, zones i tarifes d'enviament, devolucions i correus automàtics. És on un error costa diners cada dia que dura.
- Connexions amb el negoci. Programa de gestió, magatzem, transportistes, facturació o altres canals de venda. Com més connexions, més punts que es poden trencar sense que ningú se n'adoni.
- Obligacions legals. A Espanya, la llei de serveis de la societat de la informació obliga a tenir accessibles de manera permanent dades com el nom o la denominació social, el domicili, una adreça de correu electrònic i el NIF, i a donar preus clars que diguin si inclouen impostos i despeses d'enviament. La llei general de defensa dels consumidors fixa un dret de desistiment de catorze dies naturals per a la majoria de compres a distància. I les dades dels clients s'han de tractar segons el Reglament general de protecció de dades.
- Visibilitat. L'estructura de categories i d'adreces, la velocitat i el contingut que fan que la botiga es pugui trobar a Google i a la resta de canals.
- Mesura. Analítica i conversions configurades des del primer dia, per saber d'on surten les vendes i on es perden.
- Manteniment. Actualitzacions de la plataforma i dels mòduls o apps, còpies de seguretat i algú que respongui quan alguna cosa falla.
No cal un especialista per a cada capa. El que sí que necessites és saber, abans de signar res, qui es fa càrrec de cadascuna. Sovint, la decepció amb una botiga nova no ve del disseny, sinó d'una capa que ningú no havia assumit: la connexió amb el magatzem que «ja es faria», la mesura que «es posaria després» o les actualitzacions que no tenia ningú assignades.
Quatre camins per tenir botiga, i què et queda a les mans en cadascun
La taula no diu quin és millor. Diu què fas tu, què conserves i on és el risc principal de cadascun.
| Camí | Què fas tu | Què conserves | Risc principal | Quan sol encaixar |
|---|---|---|---|---|
| Tu, amb una plataforma de subscripció | Configures la botiga amb una plantilla i hi carregues el catàleg | La botiga i les dades, dins de les regles i les eines d'exportació de la plataforma | Créixer a base d'apps i de solucions provisionals que ningú no revisa | Provar un producte, catàleg petit, pagaments i enviaments estàndard |
| Tu, amb una plataforma de codi obert | A més de la botiga, el servidor, les actualitzacions i la seguretat | El codi de la plataforma, el servidor i les dades (els mòduls i complements de tercers tenen llicències pròpies) | Que la part tècnica et mengi el temps de vendre | Perfils amb coneixements tècnics i temps per dedicar-hi |
| Un freelance | Defineixes l'encàrrec i el revises | El que acordeu per escrit | Que tot el coneixement de la botiga visqui en una sola persona | Feines concretes i ben definides, d'una sola disciplina |
| Una agència | Hi aportes el coneixement del negoci i decideixes | El que acordeu per escrit | Pagar una estructura que el projecte no necessita, o rebre una proposta que s'assembla a totes | Botigues amb connexions, migració o diverses disciplines que han d'anar juntes |
Fixa't que, en els dos últims camins, la columna del que conserves diu el mateix: el que acordeu per escrit. És la diferència entre una botiga que pots canviar de mans quan vulguis i una que depèn de qui la va fer.
Quan fer-ho tu és la decisió correcta
Hi ha botigues que no necessiten ni agència ni freelance per començar. Si estàs comprovant si un producte es ven, amb un catàleg curt, pagaments amb targeta i enviaments sense complicacions, una plataforma de subscripció et permet començar sense servidor propi i sense programar. Shopify, per exemple, inclou l'allotjament i el certificat de seguretat als seus plans, i et deixa connectar un domini que ja tinguis.
Google ho diu en el seu terreny. A la seva guia sobre si necessites un especialista en SEO, explica que, si portes una petita empresa local, probablement puguis fer tu mateix la major part de la feina, i recomana començar per la seva guia per a principiants. Google parla de posicionament i de negocis locals, no de botigues en línia; la idea, però, es pot aplicar amb prudència a una primera botiga senzilla.
Fer-ho tu té tres condicions perquè surti bé. La primera, tenir temps de debò: una botiga s'omple, es prova i es revisa, i aquest temps surt d'algun lloc. La segona, acceptar els límits de la plantilla en lloc de forçar-la amb una app per a cada desig. I la tercera, deixar-ho tot preparat per al dia que creixi: el domini a nom teu, l'analítica ben configurada i un catàleg ordenat que es pugui exportar.
El senyal que aquest camí s'ha acabat és clar: passes més hores resolent problemes de la botiga que venent, o arriba una decisió tècnica que et supera, com una connexió amb el magatzem, un canvi de plataforma o una caiguda de vendes que no saps explicar.
Quan un freelance fa la feina millor que una agència
Un bon professional independent pot ser la millor opció per a moltes botigues, i sovint és més àgil que una agència. Encaixa quan l'encàrrec és concret i es pot descriure en una pàgina: adaptar una plantilla, carregar un catàleg, configurar una passarel·la de pagament, desenvolupar un mòdul o resoldre un problema de velocitat. Quan qui fa la feina és qui t'ha atès, no hi ha intermediaris ni informació que es perdi pel camí.
El risc no és la qualitat, sinó la concentració. Si tot el que se sap de la teva botiga és al cap d'una sola persona, unes vacances, una baixa o un canvi de feina et deixen sense ningú que la conegui. I qui domina el desenvolupament no té per què dominar també el posicionament, la mesura o la publicitat: si la botiga necessita aquestes feines, hauràs de coordinar tu diversos professionals i fer d'enllaç entre ells.
Tot això té solució si es demana des del primer dia: accessos a nom teu, documentació del que s'ha fet i de com s'ha fet, i el codi a mida en un lloc al qual tinguis accés. Amb aquestes tres coses, canviar de professional és una molèstia, no un problema.
Quan una agència té sentit de debò
Una agència no és millor per definició. Té sentit quan la botiga necessita diverses disciplines alhora i el valor és que encaixin: que qui desenvolupa sàpiga què necessita qui posiciona, que la mesura estigui pensada abans d'obrir i que algú respongui del conjunt. Aquests són els casos en què aquesta coordinació pesa més que la diferència de preu.
Ja tens una botiga que ven i la vols canviar. Canviar de plataforma o d'adreces és el moment de més risc. La guia de Google per a traslladar un lloc web amb canvis d'URL demana preparar la correspondència entre les adreces antigues i les noves, redirigir-les amb redireccions permanents des del servidor i comptar amb fluctuacions temporals de posicionament mentre Google torna a rastrejar el lloc. Fer-ho bé és sobretot inventari i mètode, com expliquem a la pàgina de migració web.
La botiga s'ha de connectar amb el negoci. Programa de gestió, magatzem, transportistes, facturació o diversos canals de venda. Cada connexió és desenvolupament, proves i manteniment, i un error no sempre es veu fins que un client es queixa.
Necessites que et trobin des del primer dia. La mateixa guia de Google sobre especialistes en SEO diu que un bon moment per contractar-ne un és quan estàs a punt de redissenyar el lloc o de publicar-ne un de nou. L'estructura de categories i d'adreces és molt més fàcil de fer bé al principi que de corregir després.
La botiga és una part important de la facturació. Quan un dia de caiguda o una passarel·la que falla tenen un cost seriós, necessites un equip, no una persona, i un procediment per a les actualitzacions i les incidències.
Vols decidir amb vendes, no amb visites. Si la inversió en publicitat o en posicionament ha de dependre de dades, la mesura s'ha de dissenyar amb la botiga, no afegir-la quan ja és oberta.
Si la teva botiga no és en cap d'aquests casos, probablement una agència et sobra, almenys de moment. I si hi és, el que t'interessa no és «una agència» en general, sinó una que treballi amb mètode les feines concretes que la teva botiga necessita.
Codi obert o subscripció: qui et podrà ajudar d'aquí a uns anys
La plataforma no és només una decisió tècnica: condiciona amb qui podràs treballar i què passa si canvies de proveïdor. PrestaShop, WooCommerce i OpenCart són de codi obert. El nucli de PrestaShop es publica amb la llicència OSL-3.0, OpenCart amb la GPL v3, i WooCommerce es presenta com la plataforma de codi obert per a WordPress amb què conserves la propietat del contingut i de les dades de la botiga. La botiga s'instal·la en un servidor que tries, i qualsevol professional que conegui la plataforma se'n pot fer càrrec.
Shopify és una plataforma de subscripció: el pla inclou l'allotjament, i la infraestructura és cosa seva. A canvi, treballes dins de les seves regles, i les funcions que no porta de sèrie s'afegeixen amb apps, que poden tenir un cost a part. Tampoc no és un camí tancat als professionals: hi ha agències i freelances que hi treballen cada dia.
Cap de les dues opcions és millor en abstracte. La pregunta útil, quan algú et proposi una plataforma, és per què aquesta i no una altra per al teu catàleg i el teu negoci, i què passaria si d'aquí a uns anys volguessis canviar de proveïdor o de plataforma. Si la resposta és «perquè és la que fem servir sempre», tens un motiu per preguntar més. Si vols aprofundir en una plataforma concreta, a la nostra guia de PrestaShop com a gestor de botigues en tens el detall, partida per partida.
El que has de demanar abans de signar, ho faci qui ho faci
Aquesta llista val igual per a una agència, per a un freelance o per a un conegut que «en sap». Demana-ho per escrit: el que s'ha dit en una reunió no compta el dia que hi ha un problema.
Que tot quedi a nom teu. El domini, el compte de la plataforma o el servidor, la passarel·la de pagament, l'analítica, Search Console i Merchant Center. Qui hi treballi ha d'entrar amb usuaris i permisos propis, que puguis retirar quan vulguis.
Qui fa cada capa. Amb noms o, com a mínim, amb perfils: qui desenvolupa, qui configura la mesura, qui s'encarrega del posicionament i qui respon si la botiga cau.
Què passa l'endemà d'obrir. Qui fa les actualitzacions, com es proven abans d'aplicar-les, cada quant es fan còpies de seguretat i per quin canal es comuniquen les incidències. Tens com ho treballem a la pàgina de manteniment web.
Un contracte per a les dades dels teus clients. Si qui t'ajuda pot accedir a dades personals dels teus compradors, l'article 28 del Reglament general de protecció de dades exigeix que aquest tractament per compte teu es reguli amb un contracte o un altre acte jurídic que el vinculi.
El pla de migració, si ja tens botiga. L'inventari de les adreces actuals, on va cadascuna i com es comprovarà després del canvi.
Documentació. Quins mòduls o apps s'han instal·lat i per què, què s'ha desenvolupat a mida i on és el codi.
Com es mesurarà l'èxit. Vendes, comandes i d'on vénen, no només visites. I des de quan: la mesura ha d'estar activa el dia que obre la botiga. De com la plantegem en parlem a la pàgina d'analítica web.
Les condicions per plegar. Amb quanta antelació s'ha d'avisar, què et lliuren en acabar i en quin format.
Hi ha dues coses que cap proveïdor tècnic no et resoldrà sol: els textos legals i la política de devolucions. Una agència et pot ajudar a posar-los al lloc correcte de la botiga, però el contingut és responsabilitat teva i, si tens dubtes, d'un assessor legal. Amb l'accessibilitat passa una cosa semblant: la directiva europea d'accessibilitat inclou els serveis de comerç electrònic i s'aplica des del 28 de juny de 2025; a Espanya la incorpora el títol I de la Llei 11/2023, de 8 de maig, que també en deixa fora les microempreses que presten serveis. Val la pena saber si t'afecta abans d'encarregar el disseny.
La regla que ho resumeix: tot el que la botiga necessita per funcionar ha d'estar a nom teu, i tot el que algú hi faci ha de quedar explicat. Google ho diu sobre el SEO amb unes paraules que valen per a tota la botiga: al final, ets responsable de les accions de les empreses que contractes.
Com comparar dues propostes que semblen iguals
Quan demanes pressupost a dues agències per a la mateixa botiga, sovint reps dos documents que diuen gairebé el mateix: disseny a mida, adaptat al mòbil, preparat per al SEO, formació inclosa. La diferència poques vegades és a les paraules. És en el que hi ha darrere, i es pot comprovar.
Comença per les preguntes que t'han fet. Google, a la seva guia sobre especialistes en SEO, aconsella comprovar si l'especialista s'interessa per tu i per la teva empresa: si et pregunta què la fa única, qui són els teus competidors i com et troben els teus clients. Per a una botiga, afegeix-hi el catàleg, els marges, el que passa al magatzem i cap a on voleu créixer. Una proposta feta sense aquestes preguntes és una proposta genèrica.
- Promet la primera posició a Google o una xifra de vendes.
- No diu qui farà la feina ni qui la mantindrà.
- Tot és «a mida», però no explica què es desenvolupa i què s'aprofita.
- La plataforma està decidida abans d'entendre el catàleg.
- El domini o el compte de la botiga queden a nom del proveïdor.
- La mesura apareix com un extra, o no hi apareix.
- Explica què no pot garantir i per què.
- Hi ha noms o perfils per a cada part de la feina.
- Diu què es fa amb la plataforma, què amb mòduls o apps i què a mida.
- Justifica la plataforma amb el teu catàleg i les teves connexions.
- Tot queda a nom teu des del primer dia.
- La mesura de vendes forma part del projecte.
Després, demana proves que es puguin comprovar. Google suggereix demanar exemples de feina i parlar amb clients anteriors, i desconfiar de qui assegura que els seus canvis et posaran els primers als resultats, perquè ningú no ho pot garantir. També recomana desconfiar de qui no explica clarament què pensa fer.
I compara el que passa després d'obrir, no només el preu d'obrir. Dues propostes amb el mateix import poden incloure coses molt diferents en manteniment, mesura i suport. Com llegir aquestes partides sense comparar coses que no es poden comparar ho expliquem a què costa obrir una botiga en línia, compte per compte.
Si la botiga també necessitarà publicitat a les xarxes o visibilitat a les respostes d'IA, aplica el mateix criteri a aquesta part: ho tens explicat a què fa de debò una agència de social ads i als criteris per comparar agències d'optimització per a IA. I si et planteges el contingut, comença per quan un blog porta vendes a una botiga en línia.
Què trobaràs si en parles amb Daimatics
Daimatics, fundada per David Nogués, amb més de 20 anys de trajectòria professional en l'àmbit digital, treballa botigues en PrestaShop, WooCommerce i OpenCart, i a Daimatics som partners de Shopify. Abans de proposar res, revisem el negoci, la web i les dades. Tens el detall de cada plataforma a les seves pàgines:
La web, l'analítica, Search Console, la fitxa de Google i els comptes publicitaris queden a nom del client, i hi accedim amb usuaris i permisos propis. Daimatics és Google Partner. No garantim vendes, trànsit ni posicions, ni aparèixer a respostes d'IA, i no lliguem ningú amb permanència: per plegar, n'hi ha prou avisant uns quinze dies abans. Del preu i de les condicions en parlem a la reunió, amb el teu cas al davant. Com treballem un projecte de comerç en línia, de la plataforma a la mesura, ho expliquem a la pàgina d'ecommerce per a botigues que volen vendre més.
Preguntes freqüents
Puc crear una botiga en línia jo mateix sense saber programar?
Sí. Les plataformes de subscripció permeten muntar una botiga amb una plantilla, carregar-hi el catàleg i cobrar amb targeta sense programar ni tenir servidor propi. Funciona bé per provar un producte o per a catàlegs petits amb pagaments i enviaments estàndard. El que demana és temps: omplir les fitxes, provar el procés de compra i revisar els textos legals. Deixa-ho preparat per créixer: el domini a nom teu, l'analítica configurada des del primer dia i el catàleg ordenat perquè es pugui exportar si algun dia canvies de plataforma o hi entra un professional.
Què és millor per fer una botiga en línia, un freelance o una agència?
Depèn de la feina. Un freelance sol ser millor per a encàrrecs concrets i ben definits: adaptar una plantilla, desenvolupar un mòdul o configurar els pagaments. Una agència té més sentit quan la botiga necessita diverses disciplines alhora, com connexions amb el negoci, migració, posicionament i mesura, i convé que algú respongui del conjunt. En tots dos casos, el risc que has d'evitar és el mateix: que la botiga, o el coneixement de com funciona, depengui d'una sola persona. Demana accessos a nom teu i documentació del que s'ha fet.
A nom de qui han d'estar el domini i la botiga si me la fa una altra persona?
A nom teu, sempre. El domini, el compte de la plataforma o el servidor, la passarel·la de pagament, l'analítica i Search Console han de ser teus, i qui hi treballi ha d'entrar amb usuaris propis que puguis retirar. Si el domini o el compte queden a nom del proveïdor, canviar de proveïdor et pot costar la botiga sencera. Comprova-ho abans de signar i, si ja tens una botiga, revisa-ho ara: és més fàcil arreglar-ho mentre la relació és bona que quan ja s'ha acabat.
Quines obligacions legals té una botiga en línia que ven a Espanya?
Com a mínim, les de la llei de serveis de la societat de la informació, que obliga a tenir accessibles de manera permanent dades com el nom o la denominació social, el domicili, el correu electrònic i el NIF, i a donar preus clars; les de la llei de consumidors, amb informació abans de la compra i un dret de desistiment de catorze dies naturals per a la majoria de compres a distància, i les del Reglament general de protecció de dades. Qui et fa la botiga t'ajuda a col·locar-ho bé, però el contingut, millor que el revisi un assessor legal.
Una botiga en línia petita està obligada a complir la normativa d'accessibilitat?
La directiva europea d'accessibilitat inclou els serveis de comerç electrònic i s'aplica des del 28 de juny de 2025; a Espanya la incorpora la Llei 11/2023, de 8 de maig. Totes dues deixen fora les microempreses que presten serveis. La directiva defineix microempresa com la que ocupa menys de deu persones i té un volum de negoci anual o un balanç anual que no supera els dos milions d'euros. Si no ho ets, l'accessibilitat ha de formar part de l'encàrrec des del disseny. I, encara que estiguis exempt, una botiga que pot fer servir tothom deixa menys compradors pel camí.
Algú pot garantir que una botiga nova sortirà la primera a Google?
No. El mateix Google ho diu a la seva guia per contractar un especialista en SEO: ningú no pot assegurar la primera posició als seus resultats, i recomana desconfiar de qui ho promet o de qui diu que té una relació especial amb el cercador. El que sí que es pot comprometre és la feina: una estructura de categories i d'adreces ben pensada, una botiga ràpida, fitxes útils i la mesura activa des del primer dia. Daimatics tampoc no garanteix posicions, trànsit ni vendes: és una de les condicions amb què treballa.
Cal contractar el manteniment d'una botiga en línia un cop publicada?
Si la botiga és de codi obert, algú s'ha d'ocupar de les actualitzacions de la plataforma i dels mòduls, de les còpies de seguretat i de les incidències: ho pots fer tu, un freelance o una agència, però ha d'estar assignat. En una plataforma de subscripció, la infraestructura la porta la plataforma, però les apps, els canvis de catàleg i les connexions amb el negoci continuen necessitant algú. El que surt car és descobrir que no hi ha ningú el dia que la passarel·la de pagament falla.
Què passa amb la meva botiga si l'agència que me la va fer tanca o deixem de treballar junts?
Depèn del que vau acordar. Si el domini, el compte o el servidor i les dades són a nom teu i hi ha documentació del que es va fer, un altre professional se'n pot fer càrrec. En plataformes de codi obert com PrestaShop, WooCommerce o OpenCart, qualsevol professional que les conegui hi pot treballar. El problema apareix quan la botiga és a nom del proveïdor o depèn d'un desenvolupament a mida que només coneix ell. Per això les condicions per plegar s'han de llegir abans de signar, no al final.
Tens una botiga al cap, o una que se t'ha quedat petita, i no saps qui l'hauria de fer?
La primera conversa serveix per entendre el teu negoci, el teu catàleg i el que necessita la botiga abans de definir cap proposta. La fa un sènior de Daimatics, normalment David Nogués.
No garantim vendes, trànsit ni posicions. No lliguem ningú amb permanència: per plegar, n'hi ha prou avisant uns quinze dies abans.
Reserva una trucada amb un sènior →
