Quan algú pregunta quant costa obrir una botiga en línia, gairebé sempre espera un número. El problema és que el número que li donen sol ser el del projecte web: el disseny, la plataforma i el muntatge. És una part real del cost, però no és el cost. La botiga costa diners cada mes encara que no vengui res, i cada comanda té una despesa pròpia que ningú no posa al pressupost inicial.
Aquí no trobaràs una tarifa, perquè una xifra general no serviria per a la teva botiga. Trobaràs com es descompon el cost en tres comptes, quines tarifes públiques de tercers ja pots consultar, què canvia segons la plataforma i què gairebé mai no surt en un pressupost.
Resposta curta: obrir una botiga en línia té tres costos que s'han de sumar per separat. El primer es paga una vegada, abans de vendre: plataforma, disseny i desenvolupament, catàleg, integracions, textos legals i mesura. El segon es paga cada mes, venguis o no: allotjament o subscripció, mòduls i aplicacions, manteniment i domini. El tercer es paga a cada comanda: comissió de cobrament, enviament, embalatge i devolucions. Un pressupost que només inclou el primer no és el cost de la botiga, és el cost de la web.
Tres comptes que solen arribar barrejats
La confusió més habitual no és pagar massa, sinó comparar coses que no es poden comparar: un import tancat per «la botiga», una quota mensual, un preu de pla i unes comissions del banc. Són peces del mateix cost, però viuen en calendaris diferents.
- Una vegada
El que es paga per tenir la botiga a punt de vendre: la plataforma i la seva posada en marxa, el disseny, el desenvolupament, la càrrega del catàleg, les integracions amb la resta del negoci, els textos legals i la mesura.
- Cada mes
El que es paga perquè la botiga continuï oberta: allotjament o subscripció, aplicacions i mòduls amb quota, manteniment, seguretat, còpies, domini i correu. No depèn de les vendes.
- Cada comanda
El que es paga cada vegada que algú compra: la comissió de la passarel·la de pagament, el transport, l'embalatge i, quan n'hi ha, la devolució. Creix exactament al mateix ritme que les vendes.
Aquesta separació canvia les decisions. Una quota mensual baixa pot anar amb comissions per comanda més altes, i a l'inrevés. Una botiga que ven molt i amb tiquets petits pateix sobretot el tercer compte; una que ven poc i car, el segon. Si saps quin et pesarà més, sabràs on estalviar i on no.
Si encara decideixes si vendre en línia té sentit, comença per la nostra visió general sobre què és el comerç electrònic i què necessites abans de vendre. Aquí partim que ja has decidit obrir.
Abans de la primera venda: el que es paga una vegada
Aquest és el compte que tothom pressuposta, però sovint a mitges. Hi ha sis partides que hi han de ser, encara que alguna sigui petita o la facis tu.
Plataforma i posada en marxa
Hi ha plataformes de codi obert que no cobren llicència: WooCommerce es presenta com una plataforma de codi obert per a WordPress amb el nucli sense cost i extensions de franc o amb preu, i PrestaShop ofereix la descàrrega del codi font perquè instal·lis la botiga pel teu compte. Que el programari no es pagui no vol dir que la posada en marxa no costi: algú l'ha d'instal·lar, configurar i deixar segura. Les plataformes de subscripció inclouen el servidor a la quota, però també demanen configuració. Si vols el detall d'una plataforma concreta, la nostra guia de PrestaShop desglossa on va cada partida en aquella tecnologia.
Disseny i desenvolupament
És la partida amb més diferència entre pressupostos, i té una explicació: «disseny» pot voler dir triar una plantilla i canviar-hi colors i logotip, o pot voler dir pensar com compra el teu client, quina informació necessita a la fitxa i com s'arriba al pagament amb el mínim d'obstacles. Totes dues són legítimes, però no són comparables. A més del disseny, hi ha el desenvolupament: funcionalitats que la plataforma no porta de sèrie, com ara tarifes per a professionals, configuradors de producte, venda per subscripció o diversos idiomes i monedes. Cada una s'ha de construir i, sobretot, mantenir. Si vols veure què fem en disseny web, el tens a la pàgina de disseny web per a empreses.
Catàleg: fotos, fitxes i dades
És la partida que més es subestima. Un catàleg no és pujar productes: és decidir quins surten el primer dia, fer-ne fotografies que expliquin el producte, escriure fitxes que responguin els dubtes de qui no pot tocar-lo, ordenar les variants (talles, colors, formats) i tenir les dades netes: referències, codis de barres, pesos i mides. El pes i les mides decideixen el cost de l'enviament, i els identificadors són els que fan servir els catàlegs de Google per ensenyar el producte. Si tens centenars de referències, el cost d'aquesta partida pot superar el del disseny.
Integracions amb la resta del negoci
Si la botiga en línia conviu amb una botiga física, un magatzem o un programa de gestió, algú ha de decidir quina és la font de referència de l'estoc i dels preus. Connectar la botiga amb el programa de gestió, amb el transportista o amb la comptabilitat estalvia hores cada setmana, però és un desenvolupament amb un cost d'entrada. No connectar-ho també costa: en hores copiant comandes i en vendes de productes que ja no hi eren.
Textos legals i condicions de venda
Avís legal, condicions de contractació, política de devolucions, privadesa i galetes. Hi ha plantilles per a tot, i aquí molta gent estalvia malament: les condicions de venda són el contracte amb el teu client i tenen conseqüències econòmiques, com veurem a les devolucions. Aquesta partida no la fa una agència de màrqueting; la fa un professional jurídic, i s'ha de pressupostar a part.
Mesura des del primer dia
Analítica, seguiment de les comandes, origen de les visites i consentiment de galetes ben connectat. Sol ser una partida petita comparada amb la resta i és l'única partida que no es pot recuperar: les dades dels primers mesos que no captures, no les tindràs mai, i sense elles no sabràs quin canal porta comandes. La forma de muntar-la la tens explicada a la pàgina d'analítica web i tracking.
Cada mes, venguis o no
El segon compte és el que decideix si la botiga s'aguanta els mesos fluixos. Són costos fixos: la botiga els paga el mes que ven molt i el mes que no ven res.
Allotjament o subscripció. En una plataforma de codi obert, el servidor el contractes tu, i un servidor dimensionat per al teu catàleg es nota en la velocitat dels dies de més trànsit. En una plataforma de subscripció, la quota inclou el servidor, però el preu depèn del pla i del país: consulta sempre la pàgina oficial de preus de la plataforma, com la de plans de Shopify, des del país on facturaràs, perquè la moneda i els imports que hi veuràs poden canviar segons des d'on la consultis.
Aplicacions i mòduls amb quota. Aquí és on més creix el cost mensual sense que ningú ho decideixi del tot. Cada funcionalitat que no porta la plataforma es resol amb una aplicació o un mòdul: ressenyes, filtres, factures, enviaments, traduccions, recuperació de carretons. Moltes tenen quota mensual: una per una semblen petites; sumades al cap d'un any, no. Abans d'instal·lar-ne una, pregunta't si la necessites per vendre o només perquè la tenia una altra botiga.
Manteniment i seguretat. Actualitzacions del nucli, dels mòduls i del tema, còpies de seguretat, certificat, revisió de l'enviament de correus de les comandes i resposta quan alguna cosa falla. Una botiga que no s'actualitza no estalvia: acumula el cost per pagar-lo de cop. Ho expliquem amb detall a l'article sobre per què no és opcional mantenir actualitzat WordPress, que val també per a una botiga WooCommerce.
Domini i correu. Són les partides més petites, sempre que el domini estigui a nom de la teva empresa i no de qui et va fer la web: comprovar-ho costa un minut i evita un problema seriós el dia que canviïs de proveïdor.
A cada comanda: el cost que creix amb les vendes
El tercer compte és el que menys es mira abans d'obrir i el que més pesa quan la botiga funciona. No es paga per tenir la botiga, sinó per vendre, i per això no surt mai al pressupost del projecte web.
Cobrar té un preu
Cada pagament amb targeta té una comissió. Pot ser la d'un TPV virtual del teu banc, que es negocia amb l'entitat, o la d'una passarel·la de pagament amb tarifa publicada. Per posar-ne un exemple verificable: a la seva pàgina de tarifes per a Espanya, Stripe indica per a les targetes estàndard de l'Espai Econòmic Europeu una comissió d'1,5 % + 0,25 € per transacció, sense quotes mensuals ni de configuració en el pla estàndard, i comissions més altes per a les targetes del Regne Unit i les internacionals. La part fixa pesa molt més en un tiquet petit.
A les plataformes de subscripció hi ha un altre detall. Segons la seva pàgina de preus, Shopify aplica una comissió addicional per transacció quan cobres amb una passarel·la externa en lloc del seu sistema de pagaments propi, i aquesta comissió baixa com més alt és el pla. Si vols mantenir el TPV del teu banc, suma-ho al cost de cada comanda.
El cost d'una comanda, abans del producte: comissió de cobrament + transport + embalatge + la part proporcional de devolucions. Calcula-ho amb el tiquet mitjà que esperes, no amb el producte més car del catàleg. Si aquesta suma s'acosta al teu marge, el problema no és el pressupost de la web.
Transport i embalatge
El preu de l'enviament depèn del pes, del volum, de la zona i del termini, i aquí és on les dades del catàleg tornen a importar: si els pesos estan mal informats, cobraràs malament l'enviament o el pagaràs tu. També s'ha de decidir qui el paga. L'enviament que el client no paga el pagues tu: és un cost que passa del client a la teva comanda, i convé que estigui calculat abans d'anunciar-lo.
Les devolucions també són un cost previsible
A Espanya, quan vens a consumidors a distància, el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris fixa a l'article 102 un termini general de catorze dies naturals per desistir sense indicar el motiu, amb les excepcions de l'article 103. L'article 107 obliga a reemborsar tot el que s'ha pagat, inclosos els costos de l'entrega, abans de catorze dies naturals des que el client comunica la decisió (tret del sobrecost si va triar un enviament més car que l'ordinari). I l'article 108 diu que el client només assumeix els costos directes de retornar el producte si l'empresa no ha acceptat assumir-los i l'ha informat que li corresponen.
Traduït a pressupost: cada devolució et pot costar l'enviament d'anada que has de reemborsar i, si les condicions no ho diuen clarament, també el de tornada. El percentatge de devolucions canvia molt segons el sector: estima'l abans d'obrir, no després. Això és informació general, no assessorament jurídic: les condicions concretes les ha de revisar un professional.
Codi obert, subscripció o a mida: on cau el pes de cada compte
La tria de plataforma no fa la botiga més cara o més barata en general. El que fa és moure el cost d'un compte a un altre. Aquesta taula resumeix on cau el pes en cada model, sense imports, perquè els imports depenen del teu catàleg i del teu país:
| Model | Una vegada | Cada mes | Cada comanda |
|---|---|---|---|
| Codi obert autoallotjat (PrestaShop, WooCommerce) | Sense llicència; instal·lació, configuració i desenvolupament propi | Servidor, mòduls amb quota, manteniment i actualitzacions a càrrec teu o del teu equip tècnic | La comissió de la passarel·la o del TPV que contractis |
| Plataforma de subscripció (Shopify) | Configuració i adaptació del tema; menys feina de servidor | La quota del pla i les aplicacions que hi afegeixis | La comissió de cobrament i, si fas servir una passarel·la externa, una comissió addicional segons el pla |
| Desenvolupament a mida | Sol tenir el cost d'entrada més alt: tot es construeix | Allotjament i manteniment del codi propi, que només coneix qui l'ha fet | La comissió de la passarel·la que s'integri |
Si el teu negoci depèn de funcionalitats molt específiques, les aplicacions d'una plataforma de subscripció poden acabar costant més que el manteniment d'una de codi obert, i a l'inrevés si les necessitats són estàndard. I canviar de plataforma més endavant també té un cost: triar pensant només en el primer any pot sortir car el tercer.
Treballem amb totes aquestes tecnologies, i cadascuna té la seva pàgina: botigues PrestaShop, botigues WooCommerce, botigues OpenCart i botigues Shopify. Si el teu dubte és per a quina mida de negoci té sentit cada opció, a l'article sobre la mida de botiga que aguanta PrestaShop trobaràs els criteris que fem servir.
El que gairebé cap pressupost no inclou
Hi ha costos que no apareixen en cap proposta perquè no són de cap proveïdor concret. Són els que fan que el primer any surti més car del previst. No cal pagar-los tots, però sí saber que hi són.
Migrar la web o la botiga anterior. Si ja tens una web amb trànsit, canviar d'adreces sense redireccions et fa perdre el que havies guanyat als cercadors. Portar productes, clients i comandes també és feina, i es pressuposta abans.
El teu temps. Atendre consultes, preparar comandes, gestionar incidències amb el transportista, donar d'alta productes nous. Si ho fas tu, no surt en cap factura, però hi és.
Que la botiga es trobi. Obrir no porta visites: posicionament, campanyes i contingut són una partida pròpia i recurrent, amb un pressupost diferent que no desenvolupem aquí. El punt de partida és la nostra explicació del SEO per a botigues en línia.
Fiscalitat quan vens fora. Vendre a consumidors d'altres països de la Unió Europea té regles d'IVA pròpies, i vendre fora de la Unió afegeix duanes. Parla-ho amb el teu assessor fiscal abans d'obrir el selector de països.
El segon any. Renovacions de llicències de mòduls, actualitzacions de versió de la plataforma i petites millores que es demanen quan ja hi ha vendes. Un pressupost honest diu què passa després de l'obertura.
Amb un catàleg ampli, tingues present també les dades de producte que alimenten els anuncis i les fitxes que Google ensenya sense anunci: la pàgina de Google Shopping centrada en el catàleg explica per què les dades del catàleg que s'envien a Google es pensen alhora que la botiga.
Com llegir dos pressupostos de botiga sense comparar pomes amb peres
Quan tens dues propostes amb imports molt diferents, la pregunta útil no és quina és més barata, sinó què inclou cadascuna i qui assumeix el que no inclou. Aquestes preguntes es poden fer per escrit a qualsevol proveïdor, i la manera com es responen diu tant com la resposta.
Què hi ha dins de «disseny». Una plantilla adaptada o un disseny pensat a partir de com compra el teu client? Quantes pàgines i quins tipus de fitxa?
Qui carrega el catàleg. Quants productes inclou la proposta, amb quines dades i qui escriu les fitxes i fa les fotos.
Quines llicències paga qui. Mòduls, aplicacions i temes de pagament: si van a nom teu o del proveïdor, i què passa amb les renovacions.
A nom de qui queda tot. El domini, l'allotjament, la botiga, l'analítica i els comptes de pagament han de ser de la teva empresa des del primer dia.
Què passa després d'obrir. Si el manteniment hi és, què cobreix exactament, i com es pressuposten les millores que demanis més endavant.
Si la mesura hi és. Analítica, seguiment de comandes i consentiment, configurats i comprovats abans de l'obertura, no «més endavant».
Com es protegeix el trànsit actual. Si ja tens web, quin pla de redireccions hi ha i qui el comprova el dia del canvi.
Les condicions per plegar. Si hi ha permanència, quin preavís cal i com et lliuren els accessos i les dades el dia que acaba la relació.
Un pressupost més car que respon bé aquestes vuit preguntes pot sortir més barat al cap de l'any que un d'econòmic que en deixa la meitat a l'aire.
Si el pressupost és limitat, per on començar
No totes les partides tenen la mateixa urgència. Quan els diners no arriben per a tot, aquest és l'ordre que recomanem, i és una recomanació professional, no una regla:
- Que es pugui cobrar i enviar sense errors. Un pagament que falla costa més que un disseny poc treballat.
- Que la mesura funcioni. Sol ser una partida petita i no es pot recuperar.
- Que el catàleg inicial estigui ben fet. Val més obrir amb menys productes ben explicats que amb molts a mig fer.
- Que els textos legals siguin correctes. Per les devolucions i per la confiança de qui compra per primera vegada.
- El disseny i les funcionalitats extra. Una botiga senzilla i clara ven; el que no és imprescindible per comprar pot esperar a tenir dades.
El que no recomanem és gastar-ho tot en el primer compte i no deixar res per al segon i el tercer: una botiga preciosa sense pressupost per mantenir-la ni per fer-la trobar no s'aguanta.
Com ho enfoquem a Daimatics
Daimatics, fundada per David Nogués, amb més de 20 anys de trajectòria professional en l'àmbit digital, abans de proposar res revisa el negoci, la web i les dades. Treballem amb PrestaShop, WooCommerce i OpenCart, i a Daimatics som partners de Shopify.
La web, l'analítica, Search Console i els comptes queden a nom del client, i hi accedim amb usuaris i permisos propis. No garantim vendes, trànsit ni posicions, i no lliguem ningú amb permanència: per plegar, n'hi ha prou avisant uns quinze dies abans. Del preu i de les condicions en parlem a la reunió, amb el teu cas al davant. La pàgina on expliquem com treballem un projecte de comerç en línia sencer és la d'agència ecommerce per a botigues que venen i es poden mesurar.
Preguntes freqüents
Es pot tenir una botiga en línia sense pagar cap quota mensual?
Sense quota de llicència, sí: plataformes de codi obert com WooCommerce o PrestaShop no cobren per fer servir el programari. Sense cap cost mensual, no. La botiga necessita un servidor on funcionar, un domini, actualitzacions i còpies de seguretat, i sovint algun mòdul amb quota. La diferència amb una plataforma de subscripció és qui fa cada cosa i com es factura, no que una sigui de franc i l'altra no. Abans de triar, suma el que pagaràs cada mes en tots dos casos amb les funcionalitats que realment necessites.
Quines despeses d'una botiga en línia creixen a mesura que vens més?
Les que es paguen per comanda: la comissió de cobrament de cada pagament, el transport, l'embalatge i les devolucions. Per això convé calcular el cost d'una comanda tipus abans d'obrir, amb el tiquet mitjà que esperes. Si aquest cost s'emporta bona part del marge, vendre més no arreglarà els números: els farà més grans en la mateixa proporció. Revisa-ho també quan canviïs de transportista o de passarel·la.
Qui paga l'enviament quan un client retorna una compra feta per internet?
A Espanya, en les vendes a distància a consumidors, l'empresa ha de reemborsar el que s'ha pagat, inclòs l'enviament ordinari d'anada, abans de catorze dies naturals des que el client comunica que desisteix. El cost directe de retornar el producte el paga el client només si l'empresa no ha acceptat assumir-lo i l'ha informat que li correspon, segons l'article 108 de la llei de consumidors. Si les condicions de venda no ho diuen, el pagues tu. És informació general: les condicions concretes les ha de revisar un professional jurídic.
Quina comissió es paga per cobrar amb targeta en una botiga en línia?
Depèn de com cobris. Amb un TPV virtual del banc, la comissió es negocia amb l'entitat. Amb una passarel·la de pagament, la tarifa sol ser pública: Stripe, per exemple, indica a la seva pàgina per a Espanya un 1,5 % + 0,25 € per a les targetes estàndard de l'Espai Econòmic Europeu, i més per a les internacionals. Algunes plataformes de subscripció hi afegeixen una comissió pròpia si no fas servir el seu sistema de pagament. Consulta sempre la tarifa vigent a la pàgina oficial abans de decidir.
Quina feina interna demana una botiga en línia un cop oberta?
Més de la que se sol preveure. Cal atendre consultes abans i després de la compra, preparar i enviar comandes, gestionar devolucions i incidències amb el transportista, donar d'alta productes nous i mantenir l'estoc al dia. Una part es pot automatitzar connectant la botiga amb el programa de gestió o amb el transportista, però sempre hi ha d'haver algú responsable. Si no hi ha ningú amb temps assignat, aquest és el primer cost que s'ha de resoldre, abans que el disseny.
Cal pressupostar a part la migració si ja tinc una web o una botiga antiga?
Sí, i convé fer-ho abans de començar. Migrar vol dir portar productes, clients i, si cal, l'historial de comandes, però sobretot conservar el trànsit que ja tens: cada adreça antiga que rep visites ha de redirigir a la nova equivalent. Si això no es planifica, la botiga nova pot obrir amb menys visites que l'antiga. Demana que el pressupost digui explícitament si la migració hi és, què inclou i qui comprova les redireccions el dia del canvi.
Per què dos pressupostos per a la mateixa botiga poden ser tan diferents?
Perquè gairebé mai no pressuposten la mateixa cosa. Un pot incloure una plantilla adaptada i cap producte carregat; l'altre, un disseny pensat per al teu client, el catàleg, les integracions i la mesura. També canvia qui paga les llicències, si hi ha manteniment i què passa després d'obrir. Per comparar-los, demana que cadascun separi el que es paga una vegada, el que es paga cada mes i el que queda fora. La diferència d'import sol quedar explicada en aquesta llista.
Hi ha agències de botigues en línia que treballin sense permanència?
Sí. No totes lliguen el client amb contractes de durada mínima, i convé preguntar-ho abans de signar, juntament amb què passa amb els accessos i les dades el dia que s'acaba la relació. Daimatics, per exemple, treballa sense permanència: per plegar n'hi ha prou avisant uns quinze dies abans, i la web, l'analítica i els comptes queden a nom del client. Sigui quina sigui l'agència, demana que aquestes condicions quedin per escrit a la proposta.
Vols saber què et costarà la teva botiga abans d'obrir-la, i no només el primer dia?
La primera conversa serveix per entendre el teu negoci, el teu catàleg i com vols vendre. Abans de proposar res, revisem el negoci, la web i les dades. La conversa la fa un sènior de Daimatics, normalment David Nogués.
No garantim vendes, trànsit ni posicions. No lliguem ningú amb permanència: per plegar, n'hi ha prou avisant uns quinze dies abans.
Reserva una trucada amb un sènior →
